El geògraf manresà Jacob Petrus insta a augmentar l'esforç contra el canvi climàtic en una jornada de la Cambra a la FUB

El mediàtic geògraf Jacob Petrus, presentador, entre d'altres, del programa "Aquí la Tierra" de TVE, s'estrenava aquest matí com a conferenciant davant del seu pare, Francesc Petrus. I ho feia a Manresa, la ciutat de la seva primera infantesa. Petrus va néixer a la capital del Bages "una mica per accident", explica, després que el pare, barceloní d'origen menorquí i especialista en recursos humans, fos contractat per la Maquinària Industrial a començaments dels anys 70. L'únic vincle de Jacob Petrus avui amb el Bages és el seu pare, que resideix a Pineda de Bages des que es va jubilar. Amb tot, el geògraf guarda un viu record de Manresa, de la qual va marxar als sis anys pel trasllat familiar a Barcelona. Des del 2000, Petrus viu a Madrid, on ha fet carrera televisiva. Aquest divendres era el ponent estrella de la jornada "Crisi climàtica: del diagnòstic local a l'acció global", organitzada per la Cambra de Comerç de Manresa a la sala d'actes de FUB2, i que reunia diverses empreses per explicar les seves accions cap a la sostenibilitat. Durant la seva intervenció, Petrus ha dit sentir-se del territori, malgrat els anys transcorreguts. I davant de mig centenar de persones, entre els quals diversos fans del seu treball televisiu, el geògraf ha reclamat un esforç més ingent en la lluita contra el canvi climàtic, una tasca "de tots", ha insistit, tant d'empreses com d'administracions i de la ciutadania en general.

Els riscos a la Mediterrània

Petrus ha plantejat una conferència molt divulgativa sobre els efectes nocius de l'increment de la temperatura global. Especialment al Mediterrani, una de les zones del planeta més sensibles a l'escalfament. El mar és una massa aquàtica petita en comparació als grans oceans, de 2,5 milions de quilòmetres quadrats, de tres milions de quilòmetres cúbics d'aigua i envoltada de 450 milions d'habitants. Un espai, ha dit, que reacciona més ràpidament que els oceans a l'augment de la temperatura. "El doble de ràpid que la resta del planeta". L'evaporació massiva d'aigua genera una gran quantitat d'energia que provoca canvis en el clima.

Els mediterranis contemplem, doncs, des de la primera fila, i amb impressionants efectes especials, les conseqüències de la transformació de l'entorn, que es manifesta en tres aspectes, ha explicat Petrus: el canvi climàtic, la pèrdua de diversitat i la contaminació. La presència d'1,25 milions de partícules de plàstic per quilòmetre quadrat al mar és una dada alarmant, com ho és la formació d'ozó troposfèric, l'ozó dolent, es fruit de la combinació dels gasos contaminants emesos principalment pel transport i la indústria amb la llum solar intensa. Elements que, ha insistit Petrus, són causes de mort indirecta de les persones.

La pèrdua de la biodiversitat

Sobre la pèrdua de biodiversitat, el geògraf ha alertat de la destrucció de la posidònia en un Mediterrani que ja presenta temperatures d'entre 3,5 i 4 graus per sobre de l'habitual. Símptomes clars d'una "emergència mediambiental" que posa en risc flora i fauna i la qualitat de vida i la supervivència de la nostra espècie. Cal, ha insistit, "reduir el consum de combustibles fòssils per evitar l'efecte hivernacle", que ens ha dut a una descompensació energètica de rècord, amb concentracions de CO2 que no s'havien registrat en 400 milions d'anys. Canvis en la composició atmosfèrica que generen ja no nits tropicals (per sobre dels 20 graus), sinó "infernals", per sobre dels 30. Un "estrès tèrmic" que provoca morts avançades.

En aquest context, els escenaris de futur poden ser diversos per les variables no controlables que requereix tenir en compte el càlcul, des dels més catastrofistes als negacionistes (amb Donald Trump al capdavant, ha recordat el geògraf), que impedeixen avançar en la recerca de solucions.

A les empreses, Petrus ha recomanat impulsar no només mesures "quantitatives", sinó també "qualitatives", que serveixin "d'exemple" al conjunt del sector i també a la societat.

Les empreses expliquen les seves estratègies

En una segona part de la jornada, Judith Bosch, Esteve Pintó, Laura Clemente i Aran León, representant, respectivament, les empreses bagenques Oliva Torras, Domini Ambiental, Ausa i la cervesera La Pirata, han detallat les seves estratègies per combatre el canvi climàtic.

Bosch ha detallat mesures preses per la metal·lúrgica manresana com la incorporació de leds en el sistema d'il·luminació, la instal·lació de plaques fotovoltaiques (el 25% del consum anual està cobert amb aquest sistema, ha dit) o el disseny de màquines de fred sostenible. Accions que han permès reduir de gairebé dues tones de CO2 anuals les seves emissions des del 2022.

Pintó, copropietari d'un grup empresarial dedicat a aportar solucions sostenibles tant per a la indústria com per a particulars, ha explicat els beneficis de l'aplicació de sistemes d'energia neta per fer funcionar les empreses i les llars. Clemente, per la seva banda, ha relatat com Ausa ha aconseguit reduir el 24% el consum elèctric per hora treballada des del 2018 i també les emissions nocives, i com ha implementat un pla de mobilitat per electrificar la seva flota i els models de vehicles industrials que fabrica. Amb tot, ha dit Clemente, les inversions requerides per aplicar mesures més sostenibles són elevades, "i no es troba mai el millor moment per fer-les". Malgrat que comporten una reducció de costos associada a la reducció de la petjada de carboni, és important, doncs, "mesurar" l'empremta de les indústries per "trobar l'equilibri entre les necessitats ambientals, econòmiques i socials, per l'impacte en la plantilla", potser, ha dit, la més difícil de convèncer per consumar el trànsit energètic.

Aran León ha introduït nous elements en el debat: per a la Pirata, la política empresarial de sostenibilitat "és una motivació" en si mateixa, perquè, ha apuntat, "les empreses som agents socials amb responsabilitat". Ha definit la cervesera surienca com la primera artesanal del sector a l'estat en disposar d'una gestió pròpia de l'aigua residual, ja que l'ús abundant d'aigua és un problema per al sector, perquè per cada litre de cervesa calen 7 litres d'aigua. 150, si es té en compte el cultiu del cereal. A més, Aran ha explicat que La Pirata disposa de plaques fotovoltaiques, que des del 2022 han generat 122 megawatts, i que produeix el seu propi nitrogen per evitar l'ús de CO2 en el procés de fabricació de la cervesa. Amb tot, ha lamentat haver de comprar les matèries primeres fora del primer, per falta de cultius de proximitat.

Durant el debat, els quatre empresaris s'han queixat de l'excessiva burocràcia que converteix en "ineficient" l'administració, com ho ha qualificat Pintó.

El valor del Plater

La jornada, que ha tancat la presidenta de la Cambra de Manresa, Sílvia Gratacòs, l'havia obert Anna Camp, directora de l'Institut Català de l'Energia, que ha destacat que el 67% de l'energia consumida pels catalans continua sent de combustibles fòssils, fet que incrementa la "vulnerabilitat" de Catalunya en termes econòmics i geopolítics. Tot plegat quan el país disposa d'una enorme capacitat de generació d'energia eòlica i fotovoltaica. "El repte és electrificar-nos", ha conclòs. En aquest sentit, ha destacat el pla Plater per desplegar les renovables.

Subscriu-te per seguir llegint