La crisi de l'habitatge afecta el benestar emocional dels joves: "Ens hi va la vida i la salut en poder accedir a una llar digna"

L'accés a l'habitatge marca negativament el benestar emocional dels joves. Segons un estudi realitzat pel Consell de la Joventut d'Espanya, Fad Joventut i Oxfam Intermón, el 42% de la població jove d'entre 25 i 34 anys que pateixen una crisi residencial, perceben la seva salut mental com a regular o dolenta. Les dificultats per emancipar-se i les situacions de sobreesforç econòmic, que indiquen els autors de la investigació, són els principals detonants d'aquest malestar, establint una connexió directa amb la baixada del benestar emocional. L'estudi afirma que la incidència de mala salut mental es duplica, aguditzant-se entre les persones que destinen més del 50% dels ingressos a aquesta despesa, a diferència de les que hi destinen menys del 30%.

L'estudi "posa de manifest" com la crisi de l'habitatge i la precarietat laboral van acompanyades d'una pitjor percepció de la salut mental entre la població jove, a més de reduir les seves expectatives de futur, limitant d'aquesta manera els seus projectes de vida.

"La joventut no ens juguem només una qüestió material, ens hi va la vida i la salut en poder accedir a un habitatge digne. Les solucions no poden ser només sanitàries; no podem respondre amb més psicòlogues a un problema que té l'arrel en lloguers que es mengen la nostra capacitat d'estalvi, en salaris que no arriben i en una generació que ha normalitzat la incertesa com a forma de vida"

Andrea González Henry

— Presidenta del CJE

La població jove destina "de manera sostinguda" entre el 40 i el 50% dels ingressos a pagar l'habitatge, xifra la qual supera el llindar recomanat del 30%. En el cas de les llars unipersonals joves, des del 2017 l'esforç supera el 80% del salari, afirmen els impulsors de l'estudi.

"Per a moltes persones joves, l'habitatge marca decisions vitals: amb qui viuen, quina intimitat poden tenir, quant de temps poden sostenir un lloguer o fins a quin punt poden imaginar un projecte de vida propi", assenyala Julia García, coautora de l'informe i experta en desigualtats i joventut d'Oxfam Intermón. "La crisi de l'habitatge s'ha convertit en un factor estructural de desigualtat que afecta la seva salut mental, les seves relacions i les seves expectatives de futur", afegeix.

D'altra banda, l'estudi determina la precarietat i la inestabilitat laboral com a dos factors rellevants, que impacten de manera negativa sobre la salut psicològica de la població jove reduint d'aquesta manera les seves opcions de futur. Durant l'últim any, el 63,5% de la població jove que es trobava en situació de carència material severa va patir algun tipus de problema psicològic, davant del 52,4% de la que no presenten cap privació.

Cal destacar, que totes aquelles persones les quals pateixen dificultats per estalviar, solen presentar més símptomes de malestar psicològic. Respecte a la resta de joves, les diferències superen els deu punts en la majoria dels indicadors analitzats.

A més, entre les persones joves amb carència material severa, el 39,8% afirma sentir soledat no desitjada amb freqüència. El percentatge baixa fins al 19,6% entre les que no afronten dificultats materials.