El Bages concentra un terç de les estacions de recàrrega de vehicles elèctrics de la regió

La regió central disposa de 215 estacions de recàrrega per a vehicles elèctrics, de les quals una tercera part, 73, es concentren a la comarca del Bages. Són les últimes xifres que presenta el Portal de dades obertes de la Generalitat, que situa en 2.334 el nombre total d’aquestes infraestructures a Catalunya.

El desplegament, però, continua sent irregular en el marc «d’un pla d’expansió» que ha començat «per les grans ciutats i les vies més transitades» i té com a objectiu una «capil·laritat de tot el territori». Així ho va explicar a Regió7 aquest dilluns Ferran Mariscal, divulgador i consultor en mobilitat elèctrica i sostenibilitat, en la prova de conducció per als mitjans del BYD Dolphin G DM-i al concessionari de la marxa xinesa de Sant Fruitós de Yomovo Ecovolt. Tanmateix, va reconegut que la completa implementació encara trigarà «uns anys», però que hi ha «la voluntat».

En la sessió també hi va prendre part el gerent de BYD Yomovo Ecovolt, Josep Lluís Santamaria. Els participants es van desplaçar amb el cotxe fins al punt de recàrrega de l’Hotel Restaurant Mas de la Sala de Sallent, que disposa de preses amb una potència de recàrrega superior als 50kW.

Les dades a la Catalunya central indiquen un creixement i distribució desigual de les estacions. Per comarques, el Bages supera per força marge el Baix Llobregat Nord (34), el Berguedà (33) i l’Anoia (31). Més lluny s’ha quedat el desplegament a la Cerdanya (21), l’Alt Urgell (8), el Moianès (6), el Solsonès (3) -totes a Solsona- i el Lluçanès (2).

Pel que fa als municipis, les capitals acaparen la gran part de les infraestructures. Manresa, amb 26, és la ciutat que posa a disposició dels ciutadans més punts de recàrrega per als seus vehicles elèctrics. La segueixen Igualada (18), Martorell (17), Sallent (10), Puigcerdà (9), Berga (8), Olesa de Montserrat (8) i Saldes (7).

Així i tot, hi ha localitats amb una densitat de població considerable que no tenen cap estació. Mariscal ho atribueix a una qüestió política. «Depèn de la voluntat dels municipis, que són els que treuen les licitacions per posar carregadors, tant amb operadors privats com públics. Els Ajuntaments fan la partida pressupostària i instal·len les àrees amb una inversió pròpia i un preu assequible de recàrrega. També n’hi ha altres que treuen licitacions perquè empreses privades i companyies elèctriques facin la infraestructura», indica.

Actualment, assegura el consultor, hi ha 13.000 punts de recàrrega a Catalunya en les més de 2.300 estacions. El procés d’implementació del pla d’expansió s’ha dividit en dues fases. «Primer es va implementar a les grans ciutats, com podrien ser Barcelona, Tarragona, Lleida o Girona, és a dir, on hi havia una densitat demogràfica molt gran. Després la feina ha estat a unificar el territori a partir de les vies ràpides, amb un trànsit més alt, com la C-16 i la C-25», detalla. Ara, diu Mariscal, el creixement se centra en les petites localitats. «La idea és que tots els pobles tinguin carregadors de via pública per fomentar que la gent que es vol passar a l’elèctric o l’híbrid i no tenen carregador a casa, tingui la possibilitat de fer-ho al carrer».

Totes les estacions de la regió ofereixen una velocitat de recàrrega semiràpida (potència elèctrica de 22kW), una vuitantena de ràpida (potència elèctrica de 50kW) i tan sols catorze de superràpida (superior a 50kW). Traduït en temps i depenent de l’estat de la bateria i de la potència que admeti el vehicle, una recàrrega pot durar des d’uns 15 o 20 minuts en punts ultraràpids fins a sis o set hores en estacions semiràpides de 22 kW.

En despesa, les càrregues lentes i semiràpides poden arribar a suposar «un estalvi del 50% en comparació a la gasolina», comenta Mariscal, amb preus que oscil·len entre els 0,20 i 0,30 euros el kWh.

Subscriu-te per seguir llegint