El Mediterrani busca solucions per als problemes compartits

El Mediterrani concentra el 40% de la població espanyola i genera el 40% del seu PIB. És també la zona més visitada del planeta, la més castigada per la sequera dels últims anys i la que acumula alguns dels debats urbans més urgents del moment: el preu de la vivenda, la saturació turística, la descarbonització industrial, la cohesió social en barris cada vegada més diversos. Tot això cap, amb dificultat, en un sol mar.

A fi de donar solucions concretes a aquests reptes, els vuit consells d’experts de Prensa Ibérica –un per cada capçalera del grup al litoral mediterrani– es van traslladar ahir a la Fundació Miró de Barcelona amb motiu del III Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani. "El que fem amb aquest fòrum és elevar el coneixement i convertir problemàtiques locals en sistèmiques, dotar-les d’una força més gran" va traslladar Sergi Guillot, director general de Prensa Ibérica, que va donar pas així a una intensa tarda de feina en què la consultora d’incidència pública Bebartlet va fer seure els consells en tres taules temàtiques.

Pressió sobre el territori

La primera taula va abordar la saturació: ja sigui turística o d’infraestructures, si és que no acaba sent el mateix. El cas més extrem el dibuixen les illes Balears, on només a Mallorca es registren fins a 400.000 vehicles a l’any entrant-hi a través dels ports de Palma i Alcúdia, acumulant-se massivament a l’estiu. Les directores del Diario de Mallorca, Marisa Goñi, i del Diario de Ibiza, Cristina Martín, van concloure després de mesos de diàleg amb l’economista Antoni Riera que "els límits físics del territori no són negociables" i van defensar tramitar per la via d’urgència la proposició de llei per fixar un límit a l’entrada de cotxes a l’illa, després que Formentera i Eivissa ja ho hagin implantat.

Ara bé, en aquesta reducció, resulta imprescindible "no deixar ningú enrere", va recordar Joan Carles Martí, director de Levante-EMV. Des del seu consell a València, la província de la qual integra fins a 500 àrees industrials –com Fuente del Jarro o L’Andana de la Reva–, on el transport públic és encara molt deficient, van proposar un pla de governança metropolità que integri Rodalies, metro i llançadores, especialment nocturnes per als treballadors de les fàbriques.

Davant una població creixent, una oferta de vivenda reduïda i un canvi climàtic amb sequeres més llargues i recurrents, emergeix la pregunta de fons: ¿poden continuar sent habitables aquestes ciutats per a tothom? Des del Consell de l’Aigua de Barcelona, Fernando Cabello, director de serveis del cicle de l’aigua de l’Àrea Metropolitana, va proposar exportar a altres territoris mediterranis el model metropolità de regeneració hídrica –basat en un operador únic, cicle complet integrat i reutilització potable indirecta fluvial– sempre que la normativa, encara ancorada en el 2007, faci el pas que la tècnica ja ha fet.

Davant el repte habitacional, Paloma Taltavull, catedràtica de la Universitat d’Alacant, va recordar que cal regenerar el parc residencial obsolet, sense mirar només cap a l’obra nova quan el sòl escasseja. Algunes propostes passen per la substitució per parts amb danys irreversibles –model que ja s’aplica al barri de San Antón, a Elx–, la rehabilitació integral de Sant Joan d’Alacant o la densificació regulada en àrees del litoral amb espai per créixer. El denominador comú, va remarcar Taltavull, és l’acompanyament social.

Per això, Oriol Puig, subdirector del Diari de Girona, va apuntar que cap recurs es tradueix en benestar quan la població no està cohesionada, i va defensar la mediació social com a política estructural –no com a intervenció d’urgència – capaç de sostenir la integració en ciutats mediterrànies cada vegada més diverses i tensionades.

Competitivitat i innovació

Amb la vista posada en el futur, una tercera taula es va endinsar en el següent: ¿com aconseguir que aquest 40% del PIB espanyol mantingui la competitivitat sense repetir els errors del model que la va generar?

Des de Castelló, Manuel Brava, secretari general d’ANFFECC –que reuneix els productors espanyols de frites, esmalts i colors ceràmics–, va presentar el projecte H2frit, que ha demostrat la viabilitat tècnica de substituir el gas natural per hidrogen en la fusió de frites ceràmiques. La seva conclusió és que l’energia ha deixat de ser un bé de primera necessitat per convertir-se en una Clupes que defineix si un territori pot créixer o no, un diagnòstic que des de Múrcia va secundar el conseller Juan María Vázquez: "Nosaltres volem créixer, però per fer això necessitem inversions, formació i menys burocràcia", va resumir.

En l’extrem oposat, Ana Montañez, coordinadora del consell de Màlaga, va traslladar que la capital ciutat andalusa ja és un tech hub consolidat, fruit d’una especialització ben planificada. Allà, el problema no és créixer més, sinó sostenir el que s’ha construït. Una imatge esclaridora: el 40% dels treballadors del Málaga Tech Park ja no viu a la capital perquè els preus de la vivenda han posat la ciutat fora del seu abast. Davant d’aquesta realitat, Montañez va resumir l’ànim de la jornada: "Ens trobem en un moment dolç, però també crucial per demostrar que en els pròxims anys podem continuar sent imant d’atracció econòmica".

Subscriu-te per seguir llegint