Collboni equipara la inversió pública de Barcelona a la dels Jocs de 1992

El protagonisme de Barcelona en el context del Mediterrani va motivar el discurs de l’alcalde Jaume Collboni en l’obertura institucional del III Fòrum del Mediterrani. La trobada li va servir per projectar la capital catalana com a "capital del diàleg" entre les ciutats que integren l’arc mediterrani. "Barcelona és la ciutat on el Mediterrani es pensa a si mateix. Si el Mediterrani necessita una capital per dialogar, un punt de trobada entre ciutats, aquest lloc és Barcelona des de fa 30 anys", va indicar l’alcalde.

Collboni va dedicar bona part del discurs a la culminació de la torre de Jesús de la Sagrada Família arran de la visita recent del papa Lleó XIV, i la va definir com un punt d’inflexió a partir del qual els barcelonins han "recuperat orgull i confiança". "No és un exercici de promoció de Barcelona, sinó una manera d’aprofitar l’atalaia de la força de projecció de Barcelona per llançar al món el missatge del nostre compromís amb la pau i els drets humans", va assenyalar Collboni.

En la mateixa línia, l’alcalde fins i tot va equiparar la inversió pública futura de la ciutat amb l’aposta olímpica del 1992. "El projecte de transformació de Barcelona amb horitzó 2035 està mobilitzant més inversió pública que els Jocs del 1992", va apuntar Collboni.

Retenir els joves

El principal objectiu d’aquesta inversió, va afirmar, passa per "garantir el dret dels barcelonins, especialment dels joves, a quedar-se a la ciutat". Un propòsit que, als ulls del batlle, passa per assegurar habitatge assequible, combatre el canvi climàtic i consolidar un entorn urbà net. La Sagrada Família, novament, va funcionar a l’alcalde com a metàfora de l’essència barcelonina: "Soc un d’aquells nens que corrien per la plaça de Gaudí, i recordo molta gent en una campanya recollint pessetes per aixecar la Sagrada Família. Sempre se’ns deia que la nostra generació no veuria mai acabar el temple. Però l’altre dia una veïna del barri em va recordar un eslògan d’aquella campanya: ‘Qui cregui que aquest temple no s’acabarà és que no coneix la nostra ciutat’". "Quan Barcelona vol, Barcelona pot", va dir Collboni.

La connexió entre el creixement econòmic i el Mediterrani va ser un altre dels vectors de la intervenció de Collboni, que va subratllar l’aposta de la capital catalana per l’economia blava. "Barcelona ha passat de ser una ciutat que mira al mar a ser una ciutat que s’ha construït com a marítima i que mira al futur exercint de ciutat mediterrània", va explicar.

Són dues les polítiques amb què l’alcalde va exemplificar l’aposta local pel mar. D’una banda, va destacar la importància que Barcelona hagi passat a ser propietària de 60 hectàrees del seu litoral arran d’un acord amb l’Estat que va qualificar d’"històric". "És fonamental si volem combatre els efectes del canvi climàtic a les platges urbanes o tenir el control de l’activitat econòmica", va dir.

D’altra banda, el batlle va desplegar l’estratègia barcelonina de diversificació a través de l’economia blava. Per exemple, va destacar l’obertura de la seu del World Ocean Council, el protagonisme de la ciutat en el context de l’Ocean Decade Collaborative Center i la construcció del Blue Tech Port, el hub mediterrani més gran d’innovació marítima.

Collboni va indicar que "no hi haurà autonomia estratègica europea sense un Mediterrani pròsper". Una última frase reflecteix l’estat d’ànim de la ciutat que capta l’alcalde: "M’agrada dir aquests últims mesos que Barcelona ha tornat als escenaris europeus i de lideratge o colideratge amb ciutats espanyoles com València, Mallorca i Màlaga".