El III Fòrum del Mediterrani reclama menys centralisme i més humanisme i diàleg en el seu tancament a Barcelona

S’ha posat aquest dijous el rei d’Espanya, Felip VI, la gorra de capità per beneir i desitjar ‘bon vent i barca nova’ –que es diu en valencià i català– al III Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani. «En la construcció d’un barco arriba sempre un moment decisiu que és la ‘prova de mar’, i vosaltres, amb aquestes tres edicions de fòrum i la perspectiva d’una quarta, l’heu superat amb escreix: el barco navega, i navega bé», ha felicitat el monarca, protagonista inevitable de l’última jornada d’aquesta trobada anual organitzada entre Prensa Ibérica i La Fundació La Caixa.

Celebrat aquest 2026 al CosmoCaixa de Barcelona (tot i que ja llest per salpar a Palma, l’any que ve), la jornada d’aquest dijous estava pensada perquè el centre fossin les persones, segons s’ha posat de manifest només començar l’esdeveniment.

Ho ha inaugurat el ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, que no s’ha conformat amb un sol titular. Per triar-ne un: com a motor industrial i exportador del país, el Mediterrani –ha dit–«és l’esmena més gran que un pot fer a l’Espanya centralista i a la concepció unitarista de l’Estat espanyol».

El finançament autonòmic

Aquesta mateixa idea ha destacat hores més tard Salvador Illa, president de Catalunya: Espanya «ha de reforçar la seva aposta per l’eix mediterrani i no caure en la visió centralista del passat», ha afirmat el mandatari català, aprofitant per defensar la nova proposta de finançament autonòmic, just després que el seu homòleg valencià, Juanfran Pérez Llorca, es referís veladament a ella més aviat en direcció oposada. «El lideratge econòmic del Mediterrani no pot partir de la desigualtat entre territoris», ha sentenciat.

Més conciliador havia sigut, abans, el ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, que ha dedicat el gruix del seu discurs a reivindicar el Mediterrani com una «casa comuna». «Ha de continuar sent espai de diàleg i creixement», ha llançat, postulant a aquest mar com a artífex d’un «paper crucial en aquest moment geopolític de ruptura».

Les sanes friccions municipals

Si no ruptura, una mica de fricció sí que s’ha percebut a l’ajuntar sobre l’escenari aquells polítics que estan més a prop del dia a dia dels ciutadans. Res que no serveixi per enriquir el debat, han apuntat els alcaldes de Barcelona, Palma, Màlaga i Cartagena, Jaume Collboni, Jaime Martínez Llabrés, Francisco de la Torre i Noelia Arroyo. La conversa ha deixat constància que el primer regidor de la ciutat andalusa no compra, per exemple, la fórmula barcelonina de limitar el preu dels lloguers.

Tampoc hi creu el primer regidor mallorquí, tot i que ell té clar que el problema està en una altra part: «Necessitem eines per prendre les decisions que considerem millor per a la nostra ciutat», ha reclamat al Govern Martínez Llabrés, just abans d’erigir-se formalment en amfitrió del IV Fòrum del Mediterrani, que se celebrarà a Palma l’any que ve.

El seu discurs ha evidenciat que, malgrat les tres edicions prèvies, hi ha debats que han de continuar tenint lloc: vivenda, model turístic, infraestructures, canvi climàtic, revolució tecnològica...i humanisme, és clar, el mantra que no ha parat de repetir el catedràtic Francesc Torralba en la primera ponència acadèmica de la jornada. «La idea fonamental de l’humanisme és la dignitat de la persona», ha simplificat. «Un té un valor infinit pel mer fet de ser persona», ha remarcat, en una solemne i aplaudida intervenció.

També ha calat, en aquest sentit, l’exposició de Marc Palahí, actual màxim responsable de la Circular Bioeconomy Alliance. Aquest científic ha denunciat que l’ecosistema natural sol quedar «fora dels balanços econòmics i de les mesures de protecció», rutina que és culpable parcial que estiguem immersos en una crisi climàtica i de biodiversitat sense precedents.

Els problemes naturals del mar

Precisament, el comissari europeu de Pesca i Oceans, Costas Kadis, ha afegit a la llista de problemes aquesta pèrdua de biodiversitat o l’explotació insostenible dels recursos, tot i que ell mateix s’ha contestat que la Unió Europea (UE) està treballant tant en mesures que «promoguin una economia blava pròspera i una pesca sostenible», com en una llei europea dels oceans, que simplificarà el panorama legal entorn de l’espai marítim.

«Serà històrica», ha afirmat el comissari, en una intervenció en vídeo que ha posat el colofó a la conferència prèvia de la documentalista i exploradora Celine Cousteau.

Aquesta oradora nord-americana ha portat el pensament budista a un fòrum eminentment polític i econòmic, i ha fet gala de profunda veneració a l’ecosistema marí, mentre ha posat a sobre de la taula tot el que l’amenaça: plàstics, escalfament global, desconeixement sobre com relacionar-nos amb lafauna... «No podem solucionar aquests problemes com hem fet sempre», ha diagnosticat aquesta també psicòloga, recomanant recórrer a un pensament més simple i a una actitud més infantil davant la vida per connectar de veritat amb la natura i empatitzar amb tot el que pot fer-ne un per preservar-la. Sigui treballador ras o el més alt executiu d’una companyia.

La visió empresarial

Els empresaris estaven cridats, de fet, a reflexionar sobre la resta de reptes que enfronta la regió mediterrània. El conseller delegat de Metrovacesa, Jorge Pérez de Leza, ha identificat les noves maneres de viure de la població actual com a repte afegit a l’evident falta de volum de vivenda. El conseller delegat d’Iryo, Fabrizio Favara, i el president de Baleària, Adolfo Utor, han fet un al·legat a favor de la intermodalitat com a fórmula de mobilitat i han aprofitat per denunciar el retard en infraestructures i l’excessiva pressió regulatòria.

El director general de Telefónica a Catalunya, Chema Casas, ha reivindicat la intel·ligència artificial (IA) com a acceleradora de la productivitat i ha reclamat augmentar la intensitat amb què es construeixen les capacitats que permetran la seva eclosió. També han identificat la IA com a revulsiu –tot i que no solució màgica per a tot–, la consellera delegada del grup Eurofirms, Anna Golsa, i el vicepresident i director general al sud d’Europa de Wolters Kluwer Tax & Accounting, Tomàs Font.

«El més rellevant és la capacitat de desenvolupar projectes», ha resumit després José Luis Vilar, director general del grup Nealis, un hòlding d’empreses que es dediquen a la gestió de serveis diversos en una ciutat. La seva proclama ha sigut que fa falta «simplificar la regulació» i «que la col·laboració publicoprivada sigui una realitat», per «desembussar» aquests grans projectes estratègics.

Energia, gastronomia i turisme

De la necessitat d’innovar en la cura de les persones ha reflexionat el director general d’Estratègia de DKV Seguros, Julián Nuño, i el director general Nuclear d’Endesa, Gonzalo Carbó, ha aportat la nota energètica a la jornada: «La recepta és més electricitat, així de simple: més renovables, més emmagatzemament i més electrificació per la part de la demanda», a més d’«aclarir les incerteses per invertir en distribució».

La mirada gastronòmica ha anat a càrrec dels xefs Ferran Adrià, Najat Kaanache i Begoña Rodrigo, que han posat llum sobre la immensa varietat de cuines mediterrànies que hi ha dins d’aquest concepte tan sovint percebut com una única cosa i han aprofitat per vindicar el pes que la cuina té en l’economia espanyola: és del 27%, ha precisat Adrià, sumant camp i restauració, molt més que el turisme, sector que ha protagonitzat l’últim tram de la jornada.

Ha sigut la secretària d’Estat de Turisme, Rosario Sánchez, l’encarregada d’obrir aquest últim bloc, remarcant el «fenomen profundament complex» que és el turisme i tot el que s’ha de tenir en compte precisament per això (gestió de la demanda, convivència amb les ciutats, empremta mediambiental...).

Això, com a avantsala a un debat que ha comptat després amb la participació de Vicent Marí (Consell Insular d’Eivissa), Mireia Prieto (Booking), Cristina Lagé (Turisme de Catalunya) i Álvaro Macarro (Moeve) i que ha sigut exemple de sintonia publicoprivada. «L’important és gestionar, no criticar», queda com a resum.

El responsable de compendiar tan eclèctica agenda i tan ampli debat, ha sigut Aitor Moll, conseller delegat de Prensa Ibérica, que ha repassat tot el que ha passat en les dues jornades de Fòrum, posant en relleu el motor que és el Mediterrani per a l’economia espanyola. «Aquí posem el colofó, però aquest tancament és també un nou començament», ha conclòs. «Des d’aquest precís instant, comencem a treballar en l’edició del 2027», ha tancat.