Aitor Moll posa el punt final a un III Fòrum Mediterrani marcat pel debat geopolític i social

«Amb la voluntat de continuar buscant respostes realistes i ambicioses per afrontar els reptes més difícils d’aquests anys, aquest Fòrum arriba a la seva fi.»

Amb aquestes paraules, Aitor Moll, conseller de Prensa Ibérica, va acomiadar els tres dies d’intens diàleg i cooperació que han caracteritzat la tercera edició del Fòrum Econòmic i Social de la Mediterrània.

Des de l’imponent faristol del museu barceloní CosmoCaixa, on centenars de líders influents han intervingut aquest dimecres i dijous, 17 i 18 de juny —ja que la jornada inaugural, centrada en la cultura, es va celebrar dimarts 16 a la Fundació Joan Miró—, Moll va defensar la necessitat de prolongar la conversa iniciada al fòrum més enllà de l’àmbit institucional.

Entre les personalitats que han participat en aquesta edició i a les quals Moll va fer referència en la seva intervenció hi ha el rei Felip VI, «que va destacar que només poden sorgir coses positives de la cooperació, la investigació i un diàleg honest com aquest», va recordar.

També hi van intervenir el president de la Generalitat, Salvador Illa; el ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu; i el ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, entre altres representants institucionals. A tots ells, Moll va voler expressar el seu agraïment.

Una mirada geopolítica sobre la Mediterrània

Tanmateix, lluny de limitar-se a un reconeixement institucional, el seu discurs de cloenda va posar l’accent en el valor afegit que una trobada d’aquestes característiques aporta a les diferents ribes mediterrànies de l’Estat.

Especialment per la seva dimensió geopolítica, reflectida en intervencions destacades com la del conseller d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Jaume Duch Guillot, «que va destacar que l’espai mediterrani és un dels més complexos, però també un dels que ofereixen més oportunitats».

Moll també va recordar la intervenció de l’exvicepresident de la Comissió Europea, Josep Borrell, i la seva reflexió sobre una Mediterrània que «els espanyols continuen veient com una amenaça a causa de la immigració».

Igualment, va destacar l’anàlisi de la periodista Anne Applebaum sobre uns «Estats Units que estan adoptant un rumb perillosament autocràtic».

Aquestes van ser algunes de les idees principals que es van compartir durant el fòrum i que Moll va recuperar en el seu discurs final.

La mirada ja és a Palma de Mallorca

Després de les edicions celebrades el 2024 i el 2025 a València i Màlaga, respectivament, Barcelona cedeix ara el testimoni a Palma de Mallorca, ciutat que acollirà l’any vinent la quarta edició del Fòrum Mediterrani.

Així ho va anunciar aquest migdia l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i així ho va tornar a recordar Moll durant la clausura de l’acte.

Un any més, canviarà la ubicació, però es mantindrà intacte l’objectiu de compartir experiències, ampliar el debat i reflexionar conjuntament sobre els grans reptes col·lectius de l’arc mediterrani.

D’aquesta manera, el III Fòrum Mediterrani arriba al seu final. Un final que, més que una cloenda, tal com va voler subratllar Aitor Moll, és en realitat «un nou començament».