Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Fòrum del Mediterrani

Les cambres mediterrànies aposten per estrènyer llaços comercials

Els representants dels organismes de Jordània i Croàcia destaquen la resiliència dels diferents països davant les crisis dels últims anys

Gemma Martínez, directora d’EL PERIÓDICO, modera la taula amb Josep Santacreu, Sara Strljic Pezelj i Fathi al-Jaghber (dreta), ahir a Barcelona. | JORDI OTIX

Gemma Martínez, directora d’EL PERIÓDICO, modera la taula amb Josep Santacreu, Sara Strljic Pezelj i Fathi al-Jaghber (dreta), ahir a Barcelona. | JORDI OTIX

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Gabriel Ubieto

"La terra ens dona els fruits, el mar ens dona la riquesa". Fa més de set segles aquest era el lema del Consolat del Mar, un organisme comercial que regia l’activitat econòmica de Barcelona i, per tant, de bona part del Mediterrani. Avui, en ple segle XXI, aquesta màxima continua tenint tota la vigència, tal com van corroborar representants de les cambres de comerç de Jordània, Croàcia i la mateixa Barcelona, citades en el III Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, organitzat per Prensa Ibérica.

"El Mediterrani és un mar d’oportunitats i prosperitat compartida", va reivindicar Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, en una taula rodona moderada per la directora d’EL PERIÓDICO, Gemma Martínez. Actualment, la capital catalana ostenta la presidència d’ASCAME (en anglès, Association of the Mediterranean Chambers of Commerce and Industry), una entitat que coordina 150 cambres de comerç repartides per tot el Mare Nostrum. I, des d’aquesta entitat, les diferents parts pretenen incrementar els llaços entre economies diferents, però complementàries.

Una de les últimes a incorporar-s’hi ha sigut Croàcia, tal com va explicar la seva portaveu, Sara Strljic Pezelj. El país balcànic no només té en comú amb Catalunya haver servit de decorat de sèries populars com Joc de trons o ser una destinació turística que cada any acull milions de visitants, sinó que també va reivindicar el seu esperit comercial. "Som un pont entre el centre i l’est d’Europa i el Mediterrani", va afirmar Strljic Pezelj.

Hi ha almenys dues coses que han caracteritzat històricament el que els romans van batejar com a Mare Nostrum. La primera, la vocació comercial i d’obrir-se al mar. La segona, una extraordinària resiliència davant les crisis, i a les ribes de l’est se’n senten especialment orgullosos, sobretot en el context actual. "Estem habituats als problemes a l’Orient Mitjà, aprenem, ens fa més forts", va fer broma Fathi al-Jaghber, president de la Cambra d’Indústria de Jordània.

El representant jordà va iniciar la seva intervenció donant les gràcies al Govern d’Espanya per la seva posició política de suport a Palestina i de rebuig a la invasió efectuada per l’Exèrcit israelià. Una popularitat que altres països de l’est del Mediterrani comparteixen i que el president de la Cambra de Comerç va instar a aprofitar, per consolidar aquesta posició de lideratge i referència de Barcelona com a capital econòmica de la regió. "Hem d’intentar recuperar aquest rol actiu, i per això vull agrair a Prensa Ibérica aquest esdeveniment", va dir.

"Hem de fer que aquests països que necessiten desenvolupar-se ho facin millor i més ràpid per evitar problemes de seguretat i també per aprofitar una gran oportunitat econòmica", va considerar Santacreu, que va posar com a exemple de cooperació i benefici mutu la recent doble inversió anunciada per l’empresa d’origen català Grifols, que ampliarà els seus centres de Barcelona i n’obrirà un altre a Egipte. "Egipte ajudarà que aquí siguem més sobirans en qüestions de plasma", va assegurar.

Istanbul, Alexandria, Atenes

El testimoni de Barcelona el recolliran en el futur grans urbs com ara Istanbul (Turquia), Alexandria (Egipte) i Atenes (Grècia), però totes haurien de dirigir una mirada estratègica, segons va assenyalar Santacreu, cap a la riba sud del Mediterrani. "Hem d’ajudar el nord d’Àfrica, perquè és la porta al gran continent d’aquest segle", va considerar.

Els seus homòlegs jordà i croata van destacar la importància de perseverar en les inversions en infraestructures per accelerar les cadenes logístiques i incrementar els llaços comercials en clau marítima. També van compartir reptes comuns, com reconvertir el turisme cap a formes més sostenibles. I la representant croata va posar èmfasi a continuar creixent, però incorporant les dones en condicions d’igualtat.

«Hem d’ajudar el nord d’Àfrica, perquè és la porta al gran continent d’aquest segle»

Josep Santacreu

President de la Cambra de Comerç de Barcelona

«Croàcia és un pont entre el centre i l’est d’Europa i el Mediterrani»

Sara strljic Pezelj

Portaveu de la Cambra de Comerç de Croàcia

Tracking Pixel Contents