El president d’IA a Microsoft: "Això no s’aturarà. Encara queda molt per fer"

Cap nom català o espanyol sona amb més força en la indústria tecnològica dels Estats Units que el de Jordi Ribas. Amb més de 26 anys d’experiència a Microsoft, aquest reconegut doctor en enginyeria elèctrica i informàtica nascut a Manresa el 1969 és des del març passat el president de Cerca i Intel·ligència Artificial del gegant del software, la quarta companyia més valuosa del planeta.

Des del III Fòrum Mediterrani de Prensa Ibérica, que va celebrar-se ahir al CosmoCaixa de Barcelona, Ribas va reivindicar la gran promesa de models d’IA generativa com els que desenvolupa la seva empresa, i va remarcar que "més enllà de les exageracions, són, al cap i a la fi, eines per augmentar la productivitat".

En una xerrada amb Albert Sáez, director general de Continguts i Relacions Institucionals de Prensa Ibérica, el directiu català va assenyalar que els sistemes algorítmics es troben gairebé a la prehistòria de les seves capacitats potencials. "La tecnologia i la innovació ens continuen sorprenent (...) i això no s’aturarà, encara queda molt per fer", va recalcar.

Tot i que ja serveix per automatitzar certes tasques laborals com la generació de codi informàtic, Ribas va afirmar que la IA "encara és molt lluny" de reemplaçar el component humà i que el seu ús a l’empresa no s’ha de traduir en acomiadaments, sinó que ha de servir per aprofitar "que ens farà més productius". "La IA hi és per ajudar i fins i tot per inspirar", va remarcar.

Microsoft, companyia en què fa més de 26 anys que treballa, ha començat recentment a competir al mercat d’aplicacions comercials d’IA amb els seus propis models, i així ha obert la seva relació amb OpenAI. Tot i que aquesta cursa també l’enfronta a colossos tecnològics com Google, Meta i Amazon i a altres firmes emergents com Anthropic, xAI o DeepSeek, l’expert català vol restar protagonisme al qui per centrar-lo en el què. "A llarg termini, no és tan important quines empreses desenvolupen els models d’IA; el que és important és com servirà per elevar la productivitat del teixit productiu", va assegurar.

Preguntat per la propera sortida a borsa de les creadores de ChatGPT i de Claude, les dues start-ups més rellevants d’aquest camp, Ribas no va dubtar a afirmar que aquesta operació serà positiva perquè pot ajudar a corregir el fet que "els seus directors executius fan declaracions molt exagerades i treballen amb diners que no són gaire reals".

SpaceX a borsa

Malgrat que "hi ha la impressió que aquestes empreses seran molt importants de cara al futur", va advertir, "ningú no sap què passarà". I és que, a l’hora de sortir als mercats públics, OpenAI i Anthropic podrien disparar-se com ho ha fet SpaceX, la companyia aeroespacial d’Elon Musk, que ja s’ha convertit en el primer bilionari de la història. "La borsa no hi ha qui l’entengui (...) Pensava que el preu fixat per SpaceX era massa car i tot i així la seva capitalització ha crescut", va puntualitzar Ribas.

Silicon Valley, meca de la indústria tecnològica nord-americana, està travessada per una ideologia que s’expressa en dues direccions: els hypers, els tecnooptimistes que creuen que la IA servirà per portar-nos a una utopia en què resoldrà tots els problemes de la humanitat, i els doomers, els catastrofistes que veuen en la tecnologia una amenaça existencial similar a la que va imaginar Terminator. Els crítics adverteixen que es tracta de dues cares d’una mateixa moneda, ja que tots dos abracen el dogma que la IA superarà les capacitats humanes.

Sense entrar de ple en el debat filosòfic, Ribas va assegurar que sempre recorda al seu equip de més de mil enginyers que "no ens hem de creure ni el hype ni les exageracions negatives perquè fer-ho porta a desenvolupar pors irracionals". Aquest tema plana a les reunions que cada setmana té amb Satya Nadella, director general de Microsoft, i altres alts comandaments de la companyia de Redmond, a prop de Seattle. "Estem vivint en una època sense precedents", va explicar. "Estem molt contents amb el rumb de Microsoft, però també hi ha molta incertesa amb les dinàmiques una mica confuses que es donen en la indústria, com els volums d’inversió que hi ha al darrere de la IA".

Detecció de càncer

Ribas veu "normal" que en una "era de transició" com l’actual sorgeixin recels sobre elements tan disruptius com la IA. No obstant, prefereix centrar-se en el que és positiu: l’"impressionant" resultat que l’aplicació d’aquest paraigua de tecnologies està tenint en camps fèrtils per a la innovació com la ciència. "Ja estem treballant en projectes d’impacte com millorar la detecció del càncer de pàncrees per ajudar així a reduir les seves taxes de mortalitat", que voregen el 80%.

Ribas és un manresà, català, espanyol i europeu que treballa per a un dels gegants empresarials dels EUA. Preguntat per Sáez sobre el rol de la Unió Europea (UE) en el tauler tecnològic global, el directiu va reconèixer que, si bé Europa no ha invertit "tant" en tecnologia puntera com Washington o Pequín, sí que està fent "bones apostes" en aquesta direcció. Per a Ribas, el Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) és un clar exemple que Europa encara té molt a dir.

«La IA encara és molt lluny de reemplaçar el component humà»

«No ens hem de creure ni el ‘hype’ ni les exageracions negatives perquè això porta a pors irracionals»

Jordi Ribas

President de Cerca i IA de Microsoft