La UE reclama un Mediterrani descarbonitzat

"El Pacte pel Mediterrani no és un document més, és un autèntic acord de cooperació entre pobles del nord i del sud". Amb aquesta frase, la comissària de la Unió Europea per al Mediterrani, la croata Dubravka Šuica, va defensar ahir la importància d’aquest acord segellat el mes d’octubre passat a Barcelona i que s’ha de traduir en "resultats tangibles".

"El pacte aspira a implicar totes les ribes, també el nord d’Àfrica, el Pròxim Orient i fins i tot alguns països del Golf", va remarcar la responsable europea. I una de les grans metes, en aquest procés, és disposar d’una conca mediterrània abastida amb energia verda. En conversa amb Gemma Martínez, directora d’El Periódico, la comissària va deixar clar que la seva missió principal durant l’actual mandat consisteix bàsicament a treballar perquè el pacte avanci.

Tres eixos

El compromís inclou 21 iniciatives grans i més de cent petites accions. Però els eixos principals, en paraules de Šuica, són tres: invertir en "les persones i les capacitats", "en economia i energia" i "en resiliència i migració". Un dels projectes més destacats és la futura Universitat del Mediterrani, que generarà una "xarxa de centres mediterranis" que treballin per reforçar la formació professional dels habitants dels països implicats, en "un context de canvi del mercat laboral". "Necessitem persones qualificades per als nous llocs de treball", va afegir.

El segon gran eix és l’energia verda: "Parlem d’un model per assegurar la inversió en energia neta". A Brussel·les tenen clar que produir energia d’origen renovable a la riba sud del Mediterrani pot arribar a ser "entre un 30% i un 40% més barat" que al nord d’Europa. Aquesta diferència converteix el Mediterrani en una "peça estratègica". Segons Šuica, la transició energètica mediterrània no només té una dimensió climàtica, sinó també econòmica. "La nostra ambició passa per assolir un Mediterrani descarbonitzat", va resumir la comissària.

Per a això, és imprescindible que s’inverteixi al sud del continent, ja que aquest camí facilitarà la generació d’ocupació, també en països veïns no europeus, i alhora reforçarà la seguretat. En el camí per a assolir els objectius marcats, cal mobilitzar el sector privat i la societat civil. "És clau que el públic i el privat es connectin, els diners públics no són suficients", va concloure Šuica des de Barcelona, que ha de tenir un "paper clau", perquè és una "porta d’entrada per a la innovació, la investigació i la cooperació regional".