El ‘model Viladecans’ atrau els millors salaris de Catalunya

La gran ciutat de Catalunya on es cobren uns millors salaris fa olor de xocolata. Acull seus de companyies punteres com Vueling, Unilever i Mesoestetic i en tot just una dècada i mitja ha passat de ser un municipi més que orbita al voltant de Barcelona a la localitat on els seus treballadors, de mitjana, més diners guanyen. No obstant, aquest creixement accelerat que l’ha portat a mirar pel retrovisor ciutats com Sant Cugat, refugi d’acabalats i històricament acaparadora dels millors indicadors de qualitat de vida, no està exempt de desequilibris. Mentre que els homes ostenten llocs altament qualificats i guanyen sous que pràcticament només es poden permetre multinacionals, les dones cobren poc més del que és habitual en aquells municipis que viuen del sol i la platja i on els seus paisans ostenten les pitjors remuneracions. Parlem de Viladecans.

"Als anys 80, 90 i 2000 Viladecans era una ciutat més del Baix Llobregat, on els veïns aspiraven treballar a la fàbrica de Roca o en la construcció", recorda la tinenta d’alcaldia de Govern Intern i Gestió de Recursos Municipals de Viladecans, Joana Sánchez. L’ombra d’aquest líder mundial dels sanitaris és allargada, però l’economia d’aquesta localitat es va resistir a fer un monocultiu i avui comparteixen codi postal laboratoris com Angelini Pharma o fabricants de xips com Ideaded. El que explica, entre d’altres coses, que el salari mitjà d’un home sigui d’uns 4.000 euros bruts al mes (en 12 pagues). "Les casualitats no existeixen. Hem apostat des de la concertació per una política activa de polígons, oferint sòl industrial disponible on no n’hi havia i aprofitant la nostra posició estratègica a prop de l’aeroport del Prat. La clau de l’èxit és incentivar projectes que porten bones condicions laborals", explica el secretari general de CCOO al Baix Llobregat, Albert Rodríguez.

Una de les infraestructures que il·lustra la bonança de Viladecans –amb permís de la gairebé centenària fàbrica de xocolata de Nederland– és el polígon de Ca n’Alemany. "Vam decidir invertir-hi poc després de la crisi del 2008 i ampliar-lo quan moltes indústries tancaven o es deslocalitzaven. Vam anar a contracorrent i ens va sortir bé", explica la tinenta d’alcaldia. Viladecans va crear un entorn mixt, que originalment estava pensat per a la indústria aeronàutica, però que davant l’escassa demanda va cobrir amb altres projectes, de diferent naturalesa, com Desigual. Vueling, l’aerolínia que més viatgers mou a l’aeroport del Prat, va escollir el 2023 aquest niu per plantar la seva base i projectes de futur com Aeros, associació d’empreses que busca aglutinar els projectes més punters de la puixant indústria de la defensa, també s’hi ha instal·lat recentment.

Ben connectada

"Les empreses busquen ubicacions ben connectades [Viladecans està molt a prop de l’aeroport i ben connectada a Barcelona] i amb abundància de mà d’obra altament qualificada", explica Raül Ramos, vicerector de Política d’Internacionalització de la UB. I una vegada un municipi o regió aconsegueix començar a captar projectes, entra en un cercle virtuós. "Les companyies saben que hi trobaran personal perquè ja treballa allà, també que tindran més competència per captar-lo i retenir-lo, però, a la llarga, surten guanyant", afegeix.

El municipi té clar que aquesta és la línia que s’ha de seguir i, de fet, el consistori ja està obrant per ampliar el Viladecans Business Park i mirar de continuar captant nous projectes. No obstant, aquest model de creixement té clarobscurs i acull desigualtats. A Viladecans treballen els empleats amb els salaris mitjans més alts de Catalunya, però la gran majoria no viuen allà. "Entre un 10% i un 20% dels treballadors de les multinacionals viuen al municipi", diuen des del consistori. És a dir, la majoria dels ingressos no es queden a Viladecans.

Un dels reptes del municipi és revertir-ho, tot i que això també generarà contradiccions, com l’encariment de preus davant aquests salaris més alts, especialment de l’habitatge. I és que aquests grans salaris de multinacional competeixen amb el que és habitual als voltants, cosa que es visualitza en la divisió de gènere i evidents desigualtats. Els homes cobren, de mitjana, 48.204 euros bruts a l’any, davant els 26.576 euros de les dones. Representa una bretxa salarial de gairebé el 45%, la més alta entre les grans ciutats de Catalunya i revela una ciutat que, ara com ara, va a dues velocitats.

Subscriu-te per seguir llegint