El III Fòrum del Mediterrani salpa de Barcelona amb la crida a passar de les idees a l’acció

Un any més, el barco torna a salpar. Aquest diumenge es compleixen tres dies des que el III Fòrum del Mediterrani organitzat per Prensa Ibérica i la Fundació La Caixa va llevar àncores a Barcelona. Però com va dir el conseller delegat de Prensa Ibérica, Aitor Moll,en el seu discurs de clausura, no va ser un tancament, sinó un nou començament». Aquesta afirmació cobra sentit si es té en compte que possiblement la llavor de les idees dels més de 50 ponents que van pujar al faristol del CosmoCaixa a Barcelona ja està plantada.

Ens podem preguntar llavors què és el que es va sembrar durant aquells dies 16, 17 i 18 de juny, i quins fruits donaran quan floreixin. La resposta, plena d’arestes, pot començar a formar-la la necessitat de passar de la reflexió a l’acció conjunta amb un «gran pacte pel Mediterrani», expressió que va sobrevolar les tres jornades gairebé com un mantra. El rei Felipe VI, que va posar veu a la jornada de clausura, ho va resumir amb una metàfora naval, on «la construcció d’un barco arriba sempre a un moment decisiu, que és la 'prova de mar', i vosaltres, amb aquestes tres edicions i la perspectiva d’una quarta, l’heu superat amb escreix».

L’optimisme com a actitud política

En aquest ecosistema de pensament, poques intervencions van calar tant com la d’Anne Applebaum. La periodista i historiadora, en el discurs més aplaudit de la primera jornada, va convidar Europa a triar un camí propi i diferenciat tant de la Rússia de Putin com de l’Amèrica de Trump. La seva aposta va ser la de mirar-se al mirall de la història, en el sentit que «podem mirar a la nostra història i ideals i estic convençuda que en aquest nou món podem triar ser una cosa diferent».

Aquesta mateixa convicció que el Mediterrani pot i ha de ser alguna cosa més que una frontera va animar la intervenció del ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, que va reivindicar aquest mar com a «casa comuna» i va advocar per una política exterior «humanista» que aprofundeixi la cooperació i el multilateralisme davant el «llenguatge de la força». El diplomàtic Javier Colomina, representant especial del secretari general de l’OTAN per al Veïnatge Sud, va afegir una nota de realisme incòmode, per la qual és capaç de veure el final de la guerra a Ucraïna, «però no soc capaç de veure el final dels problemes al Sahel».

De l’ecosistema natural a l’ecosistema econòmic

Aquesta tensió entre l’optimisme i la urgència va tenir també una dimensió ecològica. Marc Palahí, CEO de la Circular Bioeconomy Alliance, va denunciar que l’ecosistema natural queda sistemàticament «fora dels balanços econòmics i de les mesures de protecció», una rutina que està en l’arrel de la crisi climàtica i de biodiversitat actual. La seva crida a construir una «economia regenerativa» que treballi en aliança amb la natura –«tornar a una economia basada en l’energia solar i en els cicles naturals»– va connectar, amb un altre llenguatge però idèntica convicció, amb les paraules de l’exploradora i documentalista Céline Cousteau, que va portar el pensament budista a un fòrum eminentment polític i econòmic. Cousteau va demanar un «pensament més simple» i «una actitud més infantil davant la vida» per empatitzar de veritat amb el mar i preservar-lo, amb la sentència que «no podem solucionar aquests problemes com hem fet sempre».

El 40% del PIB reclama ser l’eix

Però si el fòrum va tenir un nervi polític propi va ser el de la constant reivindicació que el 40% del PIB espanyol no és ni pot continuar tractant-se com la perifèria. És l’eix. El ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, va ser el primer a marcar-ho, amb un Mediterrani, va dir, «que és l’esmena més gran que un pot fer a l’Espanya centralista i a la concepció unitarista de l’Estat espanyol». Hores després, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va defensar que Espanya «ha de reforçar la seva aposta per l’eix mediterrani», aprofitant per reivindicar la nova proposta de finançament autonòmic. El seu homòleg valencià, el president Juanfran Pérez Llorca, el va matisar des de l’altre flanc: «El lideratge econòmic del Mediterrani no pot partir de la desigualtat entre territoris».

Fricció sana. O, almenys, necessària, que també va ser present en escala municipal, quan els alcaldes Jaume Collboni (Barcelona), Jaime Martínez Llabrés (Palma de Mallorca), Francisco de la Torre (Màlaga) i Noelia Arroyo (Cartagena) van debatre sobre vivenda, turisme i infraestructures, sense ocultar que els remeis que funcionen en una ciutat no són exportables sense més ni més a l’altra. L’alcalde de Palma, que va formalitzar el seu paper d’amfitrió del IV Fòrum el 2027, ho va deixar clar: «Necessitem eines per prendre les decisions que considerem millor per a la nostra ciutat». La descentralització, de nou, com a demanda de fons.

La intel·ligència artificial i la productivitat pendent

Un tercer fil que va recórrer el fòrum va ser tecnològic. La intel·ligència artificial es va instal·lar com el gran catalitzador de la productivitat regional, un motor que –en paraules de Jordi Ribas, de Microsoft– «no pararà». El director general de Telefónica a Catalunya, Chema Casas, va reclamar augmentar la intensitat amb què es construeixen les capacitats que permetin el seu enlairament real. Anna Golsa (Eurofirms) i Tomàs Font (Wolters Kluwer) van coincidir que la IA és un revulsiu, però no una solució màgica. Per a ells, la productivitat mediterrània depèn tant de l’algoritme com de la simplificació regulatòria i de la «col·laboració publicoprivada», va sintetitzar José Luis Vilar (Nealis), «és crucial per desencallar els grans projectes estratègics».

Abans d’arribar al colofó d’Aitor Moll, «que és un nou començament», aquell mateix dia el fòrum va reservar un últim recordatori filosòfic. El catedràtic Francesc Torralba ho va plantejar com el sòl ètic sobre el qual s’haurien d’assentar tots els pactes, plans i regulacions que puguin sortir d’aquí, «la idea fonamental de l’humanisme és la dignitat de la persona» i per la qual «un té un valor infinit pel mer fet de ser persona». Ara, la pròxima parada és Palma, el 2027.L’alcalde Jaime Martínez Llabrés ja en té el testimoni. El que queda per veure és si, aleshores, alguna de les llavors plantades al CosmoCaixa ha donat fruit.