Jordi Ribas, President de recerca i intel·ligència artificial de Microsoft: "En el futur hi haurà cercadors per a humans i per a agents d’IA"

Amb 26 anys d’experiència a Microsoft, la quarta companyia de més capitalització del món, el manresà Jordi Ribas ha liderat els equips de més de mil persones a Silicon Valley que han impulsat el cercador Bing i han creat l’assistent virtual Copilot.

La IA ja altera la relació que tenim amb internet. ¿Com s’accentuarà amb la creixent integració en les recerques?

Quan vam treure Bing Chat fa tres anys no podies buscar coses a internet, però es va indicar que els cercadors del futur es convertirien més en xatbots. En part, això ja passa. No ens hem adonat que la gent està molt acostumada al cercador tradicional: li agrada tenir els enllaços i saber d’on ve la informació. D’altres, en canvi, s’estimen més els resums generats amb IA. De manera que l’evolució de la recerca tradicional a xatbot s’ha quedat una mica entremig i els ofereix tots dos alhora. Els cercadors amb tecnologies de xat continuen creixent, però també ens ha sorprès perquè pensàvem que el canvi aniria més de pressa.

S’accelerarà amb el desplegament d’agents que executin tasques per nosaltres?

Tant Bing com Google són cercadors que han sigut dissenyats per a humans, però ara hi ha cercadors per a agents com el que vam posar en marxa no fa gaire al mercat: WebIQ. Els agents busquen d’una manera diferent que els humans: les cerques són més llargues, més detallades i també molt més ràpides. I aquestes cerques estan creixent molt de pressa.

Aleshores, doncs, estem avançant cap a una internet amb menys humans i més interacció entre màquines.

Mentre el món evoluciona de xatbots a agents, d’aquestes recerques n’hi haurà més i més. En el futur tindrem dos tipus de cercadors: el cercador tradicional humà, que tindrà la tecnologia de xat, i el cercador per a agents, que s’utilitzarà de moltes maneres diferents. Els xatbots mateixos són un tipus d’agent, però també tens els agents que treballen 24 hores al dia, com OpenClaw.

Introduir IA al cercador pot ser problemàtic quan es generen respostes falses. ¿Què fa Microsoft per mirar de minimitzar les al·lucinacions?

Les al·lucinacions encara són un problema, però són un problema menor que fa tres anys. Els models d’IA raonen sobre la informació que hi ha a internet. És un sistema estocàstic, probabilístic que de vegades es confonia i posava informació que no era correcta, i ho feia bastant sovint. Per això, des del principi, vam posar les cites, les referències, perquè la gent pogués contrastar-la. Però ens sentíem malament, perquè tot i així vèiem que les al·lucinacions encara hi eren. Si mires avui, les al·lucinacions són molt menors. Encara pot passar, i encara diem que sempre has de mirar les cites per assegurar-te que la informació és correcta, però en general ha millorat molt i creiem que continua millorant.

Són els errors inherents a l’arquitectura d’aquest tipus de models?

Arribarà un dia en què no serà un problema. De fet, avui també pots fer que hi hagi agents que verifiquin que la informació sigui correcta. Cada vegada és més improbable que hi hagi al·lucinacions o que siguin molt problemàtiques.

Amnistia Internacional ha demanat prohibir els sistemes d’IA generativa basats en l’extracció il·legal de dades web. ¿És impossible entrenar els models actuals sense material amb drets d’autor, com va assenyalar Sam Altman?

Nosaltres ho estem fent. Dissenyem els nostres models des de zero perquè així ens assegurem que les dades siguin completament legals i que els drets d’autor siguin completament nets. No sé exactament què va dir Altman, perquè diu moltes coses, però nosaltres hem pogut fer models que són competitius sense tenir necessitat d’altres dades que no fossin dades completament legals.

Com?

Si mires la investigació, hi ha les dades naturals, les que trobes, per exemple, a internet, però també hi ha les dades sintètiques, generades per IA. Amb aquestes també es poden continuar millorant els models.

Així que les dades no seran un coll d’ampolla?

No, no penso pas que les dades siguin una limitació en el futur per continuar millorant els models que tenim.

Diversos experts assenyalen que l’ús de dades sintètiques amb errors factuals contaminaran internet.

Si no es fa bé, sí. Però hi ha sistemes per validar les dades. Sempre hi pot haver un petit error, però en general els xatbots i els agents actuals no aprenen de les dades específiques sinó que més aviat les fan servir per aprendre a raonar.

Cada vegada més països europeus preocupats per la sobirania tecnològica tallen llaços amb empreses nord-americanes com Microsoft. Com a europeu que treballa a l’empresa, ¿què li sembla?

De vegades els governs reaccionen perquè potser no fem una feina prou bona explicant les coses. Però també s’entén que hi hagi un desig de sobirania tecnològica. L’important no és tant d’on venen les eines com que les empreses i els governs europeus puguin utilitzar-les de manera privada i controlada. Que puguin decidir què utilitzen, com ho utilitzen i com optimitzen els processos per a les seves pròpies tasques. Aquesta és la forma d’independència que considerem que pot tenir cada companyia.