Els experts transmeten «optimisme» als inversors després de l’acord de pau a Iran

La firma de l’acord de pau, la setmana passada, entre els Estats Units i l’Iran i l’horitzó de normalitat que s’obre per al molt estratègic estret d’Ormuz dibuixen un nou panorana econòmic que convida a l’«optimisme» per als inversors. Els mercats no estan exempts de tensions per la «inestabilitat» geoestratègica, fet que no liquida la «volatilitat» intrínseca als productes, però és justament en un entorn volàtil «on hi ha més probabilitat de fer negoci», que cal aventurar-se a fer amb coneixement i assessorament professional. Aquestes van ser algunes de les conclusions de la densa jornada celebrada dijous a Torre Busquet de Manresa impulsada per BBVA, Regió7 i Prensa Ibérica, i en què quatre experts van desgranar les claus dels escenaris d’inversió actuals.

La trobada, que va aplegar prop de vuitanta persones, va reunir especialistes en mercats financers amb l’objectiu d’apropar els inversors i el públic interessat una visió experta sobre els desafiaments econòmics actuals i les oportunitats que es dibuixen en aquest entorn. Amb el lema «Invertir entenent les teves emocions», l’acte es va desenvolupar en el decurs d’un esmorzar.

Una jornada dinàmica

La jornada la va obrir la gerent de Regió7, Sandra Espinal, que va recordar que aquesta era la tercera edició d’una trobada que contribueix a «generar espais de debat de qualitat per ajudar a prendre decisions informades en un entorn cada vegada més complex». Robert Figuera, director de zona de BBVA a la Catalunya Central, va presentar els experts convidats i va insistir que la sessió pretenia «oferir una visió actualitzada dels mercats». Assegurava que el fòrum seria «útil» per als assistents a l’hora d’analitzar les opcions d’inversió. «La nostra tasca és acompanyar-vos en les decisions importants», va asseverar Figuera.

A més de didàctica, la jornada va ser participativa, perquè els assistents estaven convidats a respondre uns qüestionaris, mitjançant un codi QR, a l’entorn dels temes que s’anaven plantejant durant la sessió. Així, a l’inici es va interpel·lar el públic sobre quin risc consideraven que podia afectar més en el context actual, i se’n donaven tres opcions: els riscos geopolítics derivats de la política de l’administració Trump, la inflació o la recessió. El 70% dels assistents va decantar-se per la primera variable. Aquest va ser el punt de partida de l’anàlisi d’una taula rodona integrada per Álvaro Manteca, responsable d’Estratègia i Anàlisi de Mercats de Banca Privada de BBVA; Leonardo Fernández, director general de Schroders Iberia; i Dani Gómez, director de Banca Privada de BBVA a Catalunya, i conduïda per la periodista de Regió7 Queralt Casals.

Per a Manteca, la firma de l’acord entre Estats Units i Iran «estabilitza» un panorama molt depenent encara del flux de petroli. Justament l’increment del preu del cru, va explicar, ha estat en bona part el responsable de l’augment de la inflació, que ha fet pujar els tipus al BCE i llançar «un missatge dur» a la Reserva Federal nordamericana. «El risc de recessió és marginal», va dir Manteca.

Fernández va obrir la seva intervenció explicant en detall què són els mercats privats d’inversió, i va assenyalar que hi ha quatre grans blocs per concentrar les inversions: participacions en companyies deute, infraestructures i el sector immobiliari. L’expert va situar el sector del software a l’epicentre de les tensions actuals del mercat. La irrupció de la intel·ligència artificial està obligant els inversors a replantejar les perspectives de creixement de moltes companyies, provocant una forta volatilitat. Tot i així, considera que es tracta d’un procés de reajustament d’expectatives. «No veiem un risc sistèmic, sinó una oportunitat per identificar guanyadors i perdedors en un moment de transformació tecnològica accelerada», va assenyalar.

Dani Gómez va centrar-se en el «bon moment» de les economies espanyola i catalana, que presenten, sobretot aquesta última, uns òptims indicadors, tant de consum com del mercat de treball. «Espanya segueix creixent per sobre de la mitjana dels països europeus, i és resilient», va insistir el ponent, que va coincidir que aquesta «no és una mala oportunitat per fer negoci». Catalunya creix al 2,4% i enguany es podrien crear 90.000 nous llocs de treball. «Som una comunitat amb un sector turístic molt fort, que ens beneficia la inestabilitat dels competidors orientals» pel conflicte a l’Orient Mitjà, va apuntar Gómez, per a qui en aquest context «el més important és disposar de bona informació i anar ben acompanyats», com és el cas dels serveis per als inversors que ofereix BBVA.

Els millors actius

Quins actius creu que tindran un millor comportament?, es preguntava en la dinàmica de grup com a pròleg a un nou capítol de la taula rodona. El públic va acordar majoritàriament que són els mercats borsaris tradicionals, per sobre de la renda fixa i de les inversions alternatives.

Per a Álvaro Manteca, si bé la renda fixa va començar bé l’any, la guerra a l’Iran va estroncar la trajectòria. El preu del petroli és clau, i si retorna al preu prebèl·lic, de 70 euros per barril, «la renda fixa recuperarà terreny». Però alhora, va dir Manteca, «té més vents contraris, que no té la renda variable, que disposa d’un motor exclusiu:el cicle d’inversió per la IA, les infraestructures, i l’auge industrial a la recerca de la sobirania energètica o militar. Un cicle, va dir, «que durarà anys i donarà impuls a l’activitat econòmica i als mercats de renda variable». Manteca va recordar que per finançar aquestes imprescindibles inversions «hi ha molta necessitat de captar capital, que es fa a través de deute, que està sotmès a una pressió d’emissió constant, per això hi ha uns tipus més elevats del que seria normal. La renda fixa té més obstacles»; la variable viu «un gran moment, i durarà en el temps».

Segons Fernández, «per a les empreses la renda variable és la que presenta més atractius», i va apuntar que mentre en les cotitzades el ventall d’inversió és d’unes 30.000 companyies, en les privades s’amplia fins als 210 milions. «Vivim un bon cicle, que no ve tant del consum com de la inversió», va dir l’expert, que va recordar l’exemple d’Space X, avui cotitzada, però una enorme oportunitat quan encara no ho era. Va apuntar que invertir en actius privats requereix més temps de capital immobilitzat, però alhora aporta «una prima de liquiditat que dona un extra de rendibilitat».

Gómez va analitzar les dades de BBVA, que si el 2025 va experimentar un creixement en banca privada a Catalunya enguany manté la tendència, fins més enllà dels 40.000 clients. Gómez va descriure la xarxa de suport a l’inversor de BBVA al territori, i va anotar els «reptes» per al banc aquest 2026: «continuar millorant en servei al client, aprofitar la la IA per reforçar la relació del banc amb el client i el relleu generacional, perquè en els propers anys es farà el major relleu de renda de la història i hem d’estar a l’alçada». Gómez va insistir en aquest aspecte: «s’incorporen noves generacions d’inversors, amb una cultura diferent respecte de la tecnologia i de la relació amb la banca, i hem d’estar preparats per als serveis que demanen. Escoltar i estar pendent de les noves necessitats».

Escenari canviant a cop de tuit

En el torn de preguntes obert al públic es va demostrar interès pels sectors que millor podrien funcionar per a l’inversor en el context actual. Una qüestió difícil de respondre, va dir Manteca, atès que «l’escenari canvia a cop de tuit de Donald Trump». La «pregunta del milió», doncs, la concreció de la qual va quedar a l’aire. En qualsevol cas, la recomanació de l’expert és «la diversificació absoluta», tenint en compte que Europa «viurà un renaixement industrial per les dependències energètiques, militars, tecnològiques, que no són sostenibles». Manteca va insistir que «s’han d’abordar inversions molt importants, i tot el que estigui relacionat amb aquest cicle tindrà una forta demanda», des de les empreses tecnològiques i de semiconductors fins a les energètiques tradicionals. «Cal construir una cartera que funcioni bé en diferents entorns de mercat», va concloure. A Fernández se li va demanar que donés un únic consell a qui vulgui invertir en mercats privats. La resposta la va tenir clara: «deixar-se aconsellar».

En aquesta línia, Gómez va haver de respondre la qüestió de què es el que més demanen els clients a Catalunya, que, segons l’expert, és «acompanyament i capacitat de donar informació per prendre les millors decisions, perquè invertir consisteix en mesurar bé el perfil de risc». Gómez va recomanar no deixar-se aclaparar per l’excés d’informació disponible. «N’hi ha tanta d’accessible, també sobre les nostres inversions, que si mirem el dia a dia no veiem tot el camp».

Manteca va contestar a un altre dubte dels assistents: fins quan pujaran els mercats?: «Fins que deixin de pujar els beneficis empresarials». I no és un límit de curt abast, perquè en el context de «disrupció» global per la IA el límit «el marcarà com les empreses seran capaces d’aprofitar aquesta revolució per guanyar més diners». Finalment, els experts de la taula rodona van ser convidats a definir breument les perspectives econòmiques i de mercat per a aquest 2026: «volatilitat a curt termini i creixement a mig i llarg», va dir Manteca; «optimisme», va continuar Fernández; «volatilitat i incertesa», va afegir Gómez.

Present i futur

La part final de la jornada la va protagonitzar Miguel Cardoso, economista en cap per a Espanya de BBVA Research, que va aportar una àmplia perspectiva del moment actual i de l’horitzó de futur. Cardoso va insistir en els riscos de l’impacte negatiu que poden tenir el petroli i l’electricitat en la segona part de l’any, però en general, va apuntar, «l’escenari és de fortalesa de l’economia catalana». Per al 2027, el banc pronostica un creixement del 2,3%, que marca certa desacceleració després d’uns anys de molta bonança, i que es dibuixa molt depenent de la demanda interna, amb un consum de les llars sòlid i amb deures urgents en habitatge i en defensa. Els sectors que lideren la despesa amb targeta són avui, entre d’altres, els supermercats i la reparació de vehicles, mentre que aquells més vinculats al turisme es ralentitzen.

A la indústria, sector clau al Bages, Cardoso va indicar bons comportaments de bens de consum i bens d’equip , però va alertar de «perturbacions» que cal tenir en compte: els augments dels aranzels i del preu del petroli. Amb tot, la situació és encoratjadora, amb el PIB català el 15% per sobre del 2019, amb les taxes de creixement més elevades de l’últim quart de segle. Tot plegat, suposa un impuls per als plans d’inversió.

Subscriu-te per seguir llegint