La gasolina torna a preus d'abans del conflicte entre Estats Units i l'Iran i ja es pot comprar per 1,2 euros a la benzinera

La desescalada del conflicte militar a l'Orient Mitjà ha afavorit que els preus dels carburants tornin allà on estaven a principi de març després d'uns mesos disparats. I les butxaques dels conductors o noten: aquest dijous, per exemple, és possible omplir el dipòsit a Manresa amb gasolina 95 per 1,2 euros el litre, mentre que fa tres mesos, aquest mateix combustible superava els 1,8 euros el litre.

Segons les dades facilitades pel Ministeri per a la Transició Ecològica, els establiments que actualment ofereixen la gasolina més barata a Manresa són les dues benzineres del carrer Sallent. A la del BonÀrea costa 1,213 euros el litre i a la de GM Oil, a 1,229. A prop, al carrer dels Dolors, Rovira la ven a 1,269, igual que l'Esclatoil de la carretera de Vic.

Quant al gasoil, que a final de març tocava els 1,9 euros el litre a la capital del Bages, ara es pot trobar per 1,246 a la gasolinera BonArea del carrer Sallent i a 1,279 a GM Oil.

El barril de Brent, la referència utilitzada a Europa, ha esborrat pràcticament tota la pujada acumulada durant l’escalada militar a l’Orient Mitjà amb la guerra a l’Iran i torna a moure’s en nivells similars als registrats abans del conflicte. Després d’arribar a màxims pròxims als 118 dòlars per barril en els moments de més tensió, la cotització se situa ara entorn dels 72 dòlars, cosa que suposa una caiguda pròxima al 40%.

El moviment ha sorprès per la seva intensitat, especialment després de mesos marcats per la incertesa geopolítica i el temor de possibles interrupcions en una de les regions més importants del món per al subministrament energètic. L’explicació, però, està menys relacionada amb el conflicte per si mateix que amb el que el mercat tem que pugui passar a partir d’ara.

El risc sobre el subministrament perd força

Durant les setmanes més tenses de la guerra, els inversors van arribar a preveure escenaris de gran impacte per al mercat energètic mundial. Entre ells, una possible interrupció del trànsit marítim a l’estret d’Ormuz, una ruta estratègica per la qual transita una part significativa del petroli comercialitzat al planeta.

La desescalada del conflicte entre els Estats Units i l’Iran, juntament amb la reobertura d’Ormuz i l’absència de danys rellevants en les infraestructures energètiques de la regió, han contribuït a reduir de forma notable aquesta prima de risc geopolítica.

En altres paraules, el mercat va incorporar durant els moments més delicats un sobrepreu associat a la por d’una crisi de subministrament. A mesura que aquest escenari perd probabilitat, també desapareix part d’aquest sobrecost.

Diverses anàlisis publicades per organismes especialitzats i mitjans internacionals apunten, a més, que l’oferta mundial continua sent suficient per atendre la demanda prevista, cosa que també ha ajudat a contenir els preus.

Dels màxims de la guerra als preus previs al conflicte

L’evolució dels últims mesos reflecteix amb claredat aquest canvi de percepció. Quan va esclatar el conflicte, el petroli va reaccionar amb fortes pujades davant el risc d’una escalada regional. No obstant, així que van avançar les setmanes i el mercat va comprovar que no es produïen interrupcions greus en el flux de cru, les cotitzacions van començar a corregir.

El resultat és que el Brent torna a situar-se en nivells similars als que registrava abans de la guerra, esborrant en gran mesura l’impacte que el conflicte havia tingut sobre els preus energètics.

Com afecta als consumidors?

La caiguda del petroli no implica automàticament una rebaixa immediata als carburants. El preu que paguen els conductors depèn també d’altres factors, com els impostos, els costos de distribució, l’evolució del dòlar o les estratègies de compra de les companyies energètiques.

De tota manera, la correcció del Brent sí que elimina una de les principals pressions alcistes que havien aparegut durant els mesos de més incertesa. Per ara, el missatge que envia el mercat deixa clar que l’escenari d’una crisi energètica global derivada de la guerra sembla molt menys probable que fa tot just unes setmanes. I aquesta percepció s’està reflectint amb força en el preu del petroli.