Catalunya supera els 10.000 milions en fons Next Generation i es consolida com la comunitat que més diners han rebut d’aquestes ajudes europees

10.000 milions d’euros. És la xifra que Catalunya acaba de superar en la recaptació de fons europeus Next Generation, procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR). Ho fa per primera vegada des que es van llançar aquestes ajudes el 2021, segons dades del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat, cosa que consolida la comunitat com el territori que més recursos d’aquest programa ha absorbit en tot l’Estat, per davant de Madrid i Andalusia.

«Si avui Seat fabrica el primer cotxe elèctric europeu, i si avui Ebro ha salvat milers de treballs en el sector automobilístic és gràcies al fet que totes dues van rebre més de 527 milions d’euros d’aquests fons» ha recalcat el president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha sigut l’encarregat d’inaugurar la jornada «L’impacte dels fons Next Generation a Catalunya» que ha tingut lloc aquest divendres al Palau de Pedralbes.

Més enllà del lideratge en els fons, Illa ha traslladat que també vol consolidar Catalunya com la regió que porti la davantera en el disseny dels pressupostos europeus. «Defensem un finançament amb les regions al centre, amb governança multinivell i la participació dels governs regionals en el disseny, la presa de decisions i l’execució de les inversions» ha dit Illa.

Distribució de les xifres

L’acte, que s’allargarà durant tot el matí, serà clausurat per la consellera d’Economia, Alícia Romero, junt amb Eduardo Aguilar, director general d’Anàlisi Econòmica del Ministeri d’Economia i comptarà amb la participació de representants de la Comissió Europea, entre ells Manuel Szapiro, director de la Representació de la CE a Barcelona, i Carlos Torrecilla, del Joint Research Centre.

I a la llista d’exemples citats com a beneficiaris dels fons Next Generation, el president ha afegit la reindustrialització o la transformació de les infraestructures com les de Rodalies. En concret, fonts de la Generalitat han traslladat que d’aquests 10.000 milions, 9.345 milions ja han arribat a mans de més de 262.321 beneficiaris catalans: 191.216 particulars, 67.829 empreses, 2.174 entitats sense ànim de lucre, 735 corporacions locals i 367 centres d’investigació i formació, entre altres col·lectius.

Per àmbits, el gruix de la inversió ha anat a parar al teixit econòmic i al coneixement –4.100 milions en R+D+i, serveis, indústria i sector primari–, seguit d’infraestructures –3.924 milions en mobilitat, energia, aigua, medi ambient i connectivitat digital– i de desenvolupament social i cultural, amb 1.320 milions en àmbits que van des de l’economia social i l’educació fins al foment de la llengua catalana i el sistema sanitari.

Impacte en el teixit empresarial

A les xifres, César Cantalapiedra, soci director de finances públiques a Analistas Financieros Internacionales ha destacat que l’impacte d’aquests fons en les empreses és «enorme», fins al punt que les beneficiàries han experimentat un «creixement del 7% després de captar les ajudes» i «han creat un 15% més d’ocupació».

Al seu torn, els fons han arribat per quatre vies: 4.605 milions en convocatòries en concurrència (incloent 604 milions del kit digital i consulting), 4.076 milions mitjançant conferències sectorials assignades a la Generalitat, 1.005 milions en licitacions estatals executades a Catalunya i 494 milions en concessions directes a entitats catalanes.