El nombre de pensionistes cau al Berguedà i creix el mínim al Bages

El Berguedà va ser el 2025 una de les cinc úniques comarques del país on va decréixer el nombre de pensionistes. De fet, va ser la comarca catalana on més va caure aquesta xifra, el 0,35%, fins als 11.331. El Barcelonès, el Priorat, les Garrigues i la Terra Alta van ser les altres comarques on va decaure el nombre de persones que cobren una pensió. Per la seva banda, el Bages va ser, juntament amb l’Alt Urgell (0,45%), la comarca amb el creixement anual més minso de la quantitat de pensionistes, amb un increment del 0,48%, fins als 43.025.

El 2025 residien a Catalunya 1.574.057 perceptors de pensions contributives de la Seguretat Social, l’1% més que l’any anterior. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el nombre de pensionistes va créixer a 37 comarques i Aran, i els augments més destacats es registren a Osona (2,8%), la Cerdanya (2,7%) i el Baix Empordà (2,3%). Tot i l’augment de pensionistes a Catalunya, el seu pes sobre el conjunt de la població baixa lleugerament i se situa en el 19,4%, és a dir, 0,1 punts menys que el 2024.

Per comarques, aquest percentatge se situa en el 27,3% al Berguedà, i és la tercera del país (per darrere del Ripollès i de la Terra Alta) amb el major nombre de perceptors pel total d’habitants. Al Lluçanès aquest percentatge és similar, del 26,7%, mentre que al Bages (22,9%) i al Solsonès (22,4%) ja se situa per sota del 23%. Més baix, però encara per sobre de la mitjana nacional, figuren l’Alt Urgell (21%), l’Anoia (19,8%) i el Moianès (19,7%). La Cerdanya és l’única comarca del territori central amb un percentatge de perceptors per sota de la mitjana nacional (15%), i és la comarca del país amb aquest valor més baix.

En relació a una dècada abans, al Solsonès és on, en el conjunt del territori, més ha augmentat el nombre de pensionistes, el 22,25%. Tres comarques més de la regió han experimentat creixements per sobre de la mitjana nacional (del 7,22%): Cerdanya (13,38%), Moianès (11,53%) i Anoia (10,99%), mentre que creix per sota d’aquest registre a l’Alt Urgell (5,73%) i al Bages (2,59%). El Berguedà és de les poques comarques del país on cau el nombre de perceptors de pensions, l’1,38%.

Les dades a Manresa

A Manresa, el percentatge de perceptors de pensions sobre el total de població se situa en el 21,7%, i és així la segona ciutat de Catalunya de més de 50.000 habitants amb la ràtio més elevada, només per sota de Cerdanyola del Vallès (21,8%). Així, la capital del Bages es manté entre les poblacions grans del país amb una quantitat relativa més elevada de pensionistes, però baixa un graó, fins a la segona plaça. Si bé al conjunt català la mitjana se situa en el 19,4%, en les poblacions grans amb el percentatge més baix, Sant Cugat del Vallès (14,2%) i Castelldefels (14,8%), aquesta xifra és molt inferior.

La pensió mitjana a Manresa va ser de 1.429,19 euros, gairebé 500 menys que la ciutat gran on va ser més elevada: Sant Cugat del Vallès, amb 1.902 euros. La més baixa entre les ciutats grans va ser a Mataró: 1.293 euros.

Respecte del 2021, el percentatge de pensionistes sobre el total de població a Manresa s’ha reduït de 0,58 punts percentuals, i és la quarta ciutat gran del país on més es retalla el percentatge.

Entre els municipis de més de 20.000 habitants, Igualada és el segon amb el percentatge més elevat de pensionistes, amb el 21,8%, posició que ocupa juntament amb Cerdanyola del Vallès. Només a Esplugues de Llobregat la ràtio és més elevada (23%). Respecte del 2024, el nombre de pensionistes augmenta a tots els municipis de més de 20.000 habitants, excepte a Barcelona i Manresa (-0,1%, en tots dos casos), i l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet (-0,3% a cada localitat).

Subscriu-te per seguir llegint