Un Ibex 50, el debat que obre la CNMV

Espanya ha d’avançar cap a un Ibex 50 que reuneixi cinquanta grans empreses cotitzades amb veritable capacitat per competir a Europa i al món. La proposta del president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, Carlos San Basilio, d’ampliar l’actual Ibex 35 obre un debat que va molt més enllà d’un canvi aritmètic i obliga a demanar-se per la dimensió de les empreses espanyoles i per la capacitat dels mercats de capitals per acompanyar-les.

L’Ibex 35 va néixer en un context en què un grup reduït de grans companyies concentrava una bona part del pes borsari espanyol, amb un protagonisme gairebé hegemònic del sector financer. Avui, però, l’economia espanyola és força més diversa, tot i que l’índex no sempre ho reflecteixi. Un Ibex més ampli, sempre que mantingui criteris exigents de mida, liquiditat i qualitat, oferiria una fotografia més fidel i menys esbiaixada del teixit empresarial.

El problema de fons, de fet, és un altre. Espanya té menys companyies cotitzades de les que li correspondria per la mida de la seva economia. Massa empreses continuen veient la borsa com un destí llunyà o, pitjor encara, com una amenaça al seu control. El resultat és un mercat menys profund que el d’altres països europeus, amb menys opcions per finançar el creixement, atraure inversió i guanyar escala. Un mercat, en definitiva, que queda curt per a una economia que aspira a no fer-ho.

Un Ibex 50, per si sol, no resoldrà totes aquestes carències. Farà falta una estratègia més ambiciosa per impulsar les sortides a borsa, millorar la cultura financera i facilitar l’accés als mercats de capitals. Però, tot i així, la proposta de San Basilio té valor perquè llança un senyal. Espanya vol un mercat borsari més ampli, més divers i més adequat amb les seves aspiracions. Que cinquanta companyies aconsegueixin arribar fins a aquest índex seria la millor prova que l’economia ha guanyat dimensió.

Subscriu-te per seguir llegint