La bretxa salarial entre nacionals i migrants a Manresa supera la mitjana de Catalunya

Els treballadors estrangers de la capital del Bages reben un salari mitjà brut anual de 20.602 euros, 10.687 menys que els treballadors de nacionalitat espanyola. Això suposa una de les diferències més elevades en el conjunt de les ciutats grans catalanes, que només superen Granollers (12.595), Girona (11.432) i Tarragona (10.883). A més, suposa 2.527 euros més de bretxa que la mitjana catalana, que se situa en 8.160 euros. Són dades de l’any 2024 de l’Estadística de salaris territorial, un estudi de caràcter experimental que elabora l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Per sexes, aquesta diferència entre els salaris dels nacionals i dels estrangers a Manresa s’eleva fins als 12.726 euros, en el cas dels homes, i als 10.624, en el cas de les dones. Això suposa una diferència de 2314 euros de diferència més que la mitjana catalana en el cas dels homes, i de 4.142 en el cas de les dones. De mitjana, els homes estrangers guanyen a Manresa 22.639 euros, mentre que en el cas de les dones foranes el salari mitjà és de 17.126, fet que revela una bretxa de 5.513 euros entre sexes de nacionalitat no espanyola.

En municipis com Sant Cugat del Vallès, la diferència entre el salari dels estrangers i dels nacionals és a favor dels forans, amb 2.511 euros. En aquesta ciutat, la diferència entre homes estrangers i espanyols és de prop de 7000 euros a favor dels estrangers. També hi ha diferències positives per als treballadors forans en el cas dels homes a Cerdanyola del Vallès (1.169 euros) i en el de les dones a Castelldefels (1.775 euros). Sant Cugat del Vallès (2.511 de diferència total a favor dels treballadors forans), Castelldefels (680 euros de bretxa entre nacionals i estrangers), Viladecans (2.314 euros més per als espanyols) i Cerdanyola del Vallès (3.663 euros més per als treballadors nacionals) són els municipis amb la diferència menor entre nacionalitats. Amb tot, a Sant Cugat del Vallès la bretxa entre el salari dels homes i dones estrangers és de 28.065 euros a favor d’ells. També s’eleva fins als 18.378 en el cas de Cerdanyola del Vallès.

L’estructura de població per nacionalitats en els municipis revela diferències rellevants en els municipis amb més o menys bretxa salarial entre estrangers i espanyols. Depèn de si el grup dels forans està integrat bàsicament per expats o migrants. Així, mentre a Manresa el pes dels ciutadans de la resta de la Unió Europea suposa tan sols el 10,58% del total d’estrangers, el de les persones de procedència africana representa el 47,47%. A Sant Cugat del Vallès és just a la inversa: mentre els ciutadans de la resta de la UE suposen el grup més nombrós i representa el 38,57% dels estrangers, els africans són el col·lectiu forà amb menys representació, el 4,85%. El percentatge de treballadors de la UE també es dispara a Castelldefels (46,09%), on el de la població africana suposa el 5,57%.

Migrants i feina

Un informe publicat aquest dimarts pel Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) conclou que les dones migrades tenen una presència clau en la societat i en el mercat de treball català, però continuen registrant diferències importants en salaris, ocupació i qualitat de l’ocupació. L’informe analitza la situació laboral de les persones migrades i identifica les polítiques i experiències que contribueixen a millorar-ne la integració laboral i social.

Actualment, a Catalunya resideixen 698.246 dones de nacionalitat estrangera, que representen el 8,7% de la població catalana. D’aquestes, el 78% tenen nacionalitat extracomunitària. Al conjunt de Catalunya, el salari de les dones de nacionalitat estrangera és el 19,4% inferior al de les dones de nacionalitat espanyola i el 10,9% inferior al dels homes estrangers. Aquesta diferència representa 5.405 euros menys que les dones espanyoles i 2.745 euros menys anuals que els homes estrangers.

Les desigualtats també es reflecteixen en l’atur. El 15,1% de les dones estrangeres es troba sense feina, davant del 12,8% dels homes estrangers. Entre les dones extracomunitàries la taxa d’atur s’eleva fins al 17,2%. En canvi, entre la població de nacionalitat espanyola, la diferència entre homes i dones en situació d’atur és de només 0,7 punts.

La precarietat laboral també és més elevada. Les dones estrangeres assalariades presenten una taxa de temporalitat del 18,5%, superior tant a la de les dones espanyoles (13%) com a la dels homes estrangers (13,5%) També la taxa de parcialitat de les dones estrangeres és significativament superior, ja que arriba al 25,3% enfront el 8,2% en el cas dels homes estrangers i el 18,6% en el cas de les dones espanyoles.

L’informe destaca el paper essencial que desenvolupen les dones migrades en determinats sectors per a la societat catalana. Així, el 87,4% de les dones estrangeres ocupades treballa al sector serveis, un percentatge sensiblement superior al dels homes estrangers, que se situa en el 62,2%. Aquestes diferències entre homes i dones són més intenses entre les extracomunitàries. Dins del sector serveis, les dones tenen una ocupació important en l’àmbit de les cures i l’atenció de les persones, una realitat especialment significativa en un context marcat per l’envelliment demogràfic i per l’augment de les necessitats socials i assistencials, segons destaca en l’informe el CTESC.

Formació sense oportunitats

El 39,9% de les dones de nacionalitat estrangera té estudis superiors, un percentatge superior al dels homes estrangers, que se situa en el 33,7%. Alhora, només el 9,2% té estudis inferiors a la secundària obligatòria, 8,4 punts per sota dels homes, amb el 17,9%. En comparació amb les dones espanyoles, el pes de les que tenen estudis superiors és 16,2 punts inferior, amb el 39,9% enfront el 56,1% del total dones actives -estiguin treballant o a l’atur-. Malgrat això, les dones estrangeres treballen amb més freqüència en ocupacions de baixa qualificació que els homes estrangers i que les dones espanyoles.

Subscriu-te per seguir llegint