Mariana Mazzucato: "La gent no s’hauria de matar a treballar fins als 70 anys i després morir-se"

Un dels seus grans arguments és que l’Estat provoca molta més innovació de la que la societat li atribueix.

Podria generar molta més innovació. La majoria dels estats no són unsa estats emprenedors, però ho podrien ser.

La principal queixa de gairebé tot emprenedor o empresari és que els governs encoratgen poc la innovació i l’emprenedoria: burocràcia, fiscalitat...

Són dues coses diferents. Una és la teoria que, si veiem l’Estat com una entitat que senzillament arregla mercats, aquest és l’Estat que tindrem. Un que només posa tiretes. Però l’Estat pot modelar el mercat i, de fet, ho ha fet: Silicon Valley no existiria sense la inversió estatal. La pregunta seria: ¿Com dissenyem les estructures estatals per normalitzar el paper de l’Estat com un ens que resol problemes i no un mer distribuïdor de diners?

Com ho podem fer?

Amb una burocràcia més amable, per descomptat; però no és tant la burocràcia per si mateixa, sinó el tipus de burocràcia. El meu argument no va tant de normativa ni d’afirmar que l’Estat és bo per se, sinó de reconèixer-ne la importància. No ho fem, no n’aprenem, i només sabem fer-ho en l’àmbit militar. ¿Per què, si podem anar a la lluna, no podem resoldre els problemes de la Terra? Perquè no ens importen. A tothom li preocupa la guerra, per això acabem trobant diners per a la guerra.

Per què ens costa tant trobar la tecla? A Espanya, la impressió generalitzada és que cal fer 30 tràmits per a cada petita gestió.

¿N’estàs segura? Jo crec que això és propaganda.

Els empresaris i emprenedors insisteixen que farien moltes més coses amb menys frens.

Els encanta queixar-se. És cert que, en països com Itàlia o Espanya, hi ha una burocràcia molesta. Però això no significa que no calgui burocràcia. I, sovint, els que es queixen no són perfils innovadors, o sigui que busquen excuses per tot arreu. La majoria de les empreses que es queixen només volen guanyar més diners, pagar menys impostos i tenir menys regulació. Aquest no és l’objectiu del Govern; és estimular la innovació i el creixement en l’economia, crear un ecosistema emprenedor que integri el sector públic i el privat.

I una mica més de mentalitat nord-americana, potser? Cultura del fracàs, etcètera.

T’han rentat el cervell. Estàs repetint la propaganda. Tots els meus llibres proven de demostrar que tot això no és més que una simple propaganda.

Li trasllado el que percebo en l’ecosistema tecnològic català.

Són tonteries. El que diferencia els Estats Units és que van rebre enormes quantitats de finançament d’institucions públiques, una cosa que a Europa no tenim. Quan parlo de l’Estat emprenedor, no em refereixo a l’Estat per si mateix, sinó a una xarxa descentralitzada d’unes 20 organitzacions estatals al llarg de tota la cadena de subministrament de la innovació. No es tracta de tenir o no cultura del risc. A Europa faltava un ecosistema d’innovació. Tenim bones universitats, però comptem amb molt pocs vincles seriosos entre ciència, indústria i govern. El que hauríem de fer a Europa és aprendre. La Xina ha après de l’economia nord-americana per al seu propi benefici. Europa no ho ha fet.

Què hauríem de fer?

Deixar de malgastar diners públics i començar a pensar seriosament en com unir fons a nivell europeu, incloent-hi els de defensa, que ara són tan importants. A més, l’Estat hauria de començar a obtenir més retorn de les seves inversions, no simplement subvencionar. El meu últim llibre, La economía del bien común (Taurus), parla dels cinc principis que fomentarien una bona col·laboració publicoprivada. En essència, es tracta d’anar més enllà de la retòrica dels excessius impostos o regulació i la manca de cultura del risc.

Què em diu vostè de la intel·ligència artificial?

La forma en què s’estan desenvolupant els algoritmes és problemàtica. Abans, si escrivies a Amazon: "Vull una taula rodona de fusta amb base de metall negra», et mostrava totes les possibilitats. Ara tot és contingut patrocinat. Veus el que volen que vegis perquè el model de finançament s’està convertint en un model de patrocini, per no parlar tota la informació que recopilen sobre tu o la privacitat.

Afavorirà llavors la IA aquest camí cap al bé comú?

Crec que sí. Almenys, en teoria. La IA pot ajudar amb diversos problemes relacionats amb el cicle hidrològic, per exemple. I pot ser de gran ajuda per millorar l’eficiència i optimitzar processos que ens fan perdre el temps. Això sí, cal invertir i tenir governs progressistes que pensin com utilitzar la IA per augmentar l’eficiència. No crec que hàgim de continuar treballant vuit hores al dia. La gent no s’hauria de matar a treballar fins als 70 anys i després morir-se, bàsicament.

Veu la societat d’avui dia preparada per poder encaixar un canvi així? Cobrar el mateix per treballar menys...

Sí, mentre l’economia continuï creixent i la IA contribueixi a tot aquest creixement, aquests estalvis seran possibles. No es tracta de no treballar, sinó de treballar menys hores. Elon Musk va guanyar un bilió de dòlars. De diners n’hi ha, però únicament va a molt poques persones.

A ‘La economía del bien común’ parla que el bé comú ha de motivar grans decisions.

Per això el vaig escriure. Perquè la gent ha renunciat al bé comú i amb raó, perquè hi ha molta hipocresia. Tots aquests problemes requereixen col·laboració, intel·ligència col·lectiva i aliances publicoprivades. No parlarem del bé comú si no estem disposats a pensar com aconseguir-lo.

Ho veu possible, en un món amb cada vegada més perfils tipus Donald Trump o Vladímir Putin?

El que vull dir és que no falten bones persones que intenten fer les coses bé, només que no aconsegueixen gran cosa. Continuen sent excepcions. En qualsevol cas: Trump és només un individu.

Però votat per molta gent.

Els votants no són tontos, només estan enfadats. Com recuperem la confiança? No rentant-los el cervell, sinó donant-los més confiança que sabem com resoldre els problemes correctament.