Manresa cau fins al lloc 807 dels municipis catalans pel seu nivell socioeconòmic

Manresa va caure el 2024 a la posició 807 del total de 948 municipis catalans en l’índex socioeconòmic territorial (IST), un valor que resumeix l’estat dels municipis quant al seu nivell social, laboral i econòmic. L’índex l’elabora anualment des del 2015 l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) a partir de diverses característiques de les poblacions catalanes. L’IST permet comparar l’evolució de les poblacions del país entre si en relació amb la mitjana global catalana.

El 2024, Manresa va obtenir un 90,6 en l’índex, una dècima més que el 2023, un increment que, tanmateix, no li va evitar caure quatre posicions en el rànquing global de municipis catalans. Entre les ciutats grans del país, les de més de 50.000 habitants, la capital del Bages troba cert consol, perquè Lleida, Vic, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet obtenen un pitjor resultat, i el 2024 ja era el segon any que Manresa aconseguia superar Lleida, fet que l’allunyava de la cua d’aquest grup de poblacions. Però l’esforç de la ciutat per millorar en els paràmetres que avalua l’índex (població ocupada, població amb estudis baixos, joves sense estudis postobligatoris, treballadors de baixa qualificació, estrangers de països de renda baixa o mitjana i renda mitjana per persona -dada que encara no apareix en els resultats provisionals del 2024 publicats per l’Idescat-) no li serveix per escalar posicions. El 2015, el primer de la sèrie de l’institut d’estadística, Manresa ocupava el lloc 770. Trenta-set menys que en l’últim rànquing disponible, el del 2024.

En percentatge de població ocupada, Manresa se situa en el 63,8%, mentre que registra el 15,1% de treballadors de baixa qualificació. En població amb estudis baixos, Manresa queda amb el 13,7%, i comptablilitza el 28,1% de joves sense estudis postobligatoris. A més, té el 19,3% de persones estrangeres procedents de països de renda baixa o mitjana.

En el llistat de les 470 poblacions de més de 500 habitants (que són les que tenen disponibles a l’Idescat dades per a tots aquests apartats), Manresa és la 407 en població ocupada; la 115 amb més treballadors poc qualificats; la 191 amb més població amb estudis baixos;la 132 amb més població jove sense estudis postobligatoris; i la 53 amb més població estrangera de països de renda baixa o mitjana.

Capolat, el millor índex

En el còmput global de l’índex socioeconòmic territorial, Capolat torna a ser el municipi del país amb el valor més elevat, 130,4. El petit municipi berguedà aprofita que té un elevadíssim nivell d’ocupació (89,6), que té només el 2,9% de població amb estudis baixos i que no té cap estranger de països pobres. De fet, al poble no hi viuen estrangers, segons confirma la seva alcaldessa, Mireia Besora, que destaca el fet que, a més, enguany el municipi s’ha alliberat del deute enorme (va arribar a superar els 600.000 euros) que el feien ser una de les poblacions més endeutades de l’estat. Amb només 97 habitants, Capolat ha liderat el rànquing de l’índex socioeconòmic des del 2015, amb una sola interrupció, el 2018. Enguany, comparteix el primer lloc amb una altra població berguedana, Gisclareny, que presenta el 82,4 de població ocupada, el 3,6% de població amb estudis baixos i també cap estranger de països de renda baixa.

Entre els municipis de més de 5.000 habitants de la Catalunya central, el més ben posicionat en el rànquing català és Santpedor, amb un índex de 113,7, que el situa en la posició 165 de Catalunya. Santpedor recupera la primera posició entre les poblacions del territori després que el 2020 li arrabassés Sant Esteve Sesrovires, que des d’aleshores ha estat al capdavant del rànquing local. En aquest grup, de municipis de la Catalunya central, el pitjor situat és Santa Margarida de Montbui, amb un índex de 85,3, i en la posició 872 del país.

La resta de capitals de comarca de la regió obtenen qualificacions diverses en el rànquing. Així, mentre Moià registra un IST fregant la mitjana catalana (99,7), a Berga és del 92,4, a Solsona, del 90,2, a Puigcerdà del 87,5 i a la Seu d’Urgell, del 86,1.

Subscriu-te per seguir llegint