L’FMI manté el creixement d'Espanya al 2,1% aquest any i un 1,8% el 2027

L’impacte de la guerra entre els EUA, Israel i l’Iran, que acumula més de 120 dies en una mena de treva incerta, ha sigut palpable en l’economia mundial. La crisi inflacionària ha suposat una frenada econòmica a escala global, però lluny han quedat les hipòtesis i escenaris que pronosticaven un possible enfonsament. Així ho veu, almenys, el Fons Monetari Internacional (FMI), que aquest dimecres ha divulgat l’actualització del seu ‘World Economic Outlook’, un dels informes més exhaustius sobre l’estat de l’economia a escala mundial.

La projecció de creixement del PIB a escala global elaborada per l’organisme presidit per Kristalina Georgieva ascendeix al 3% el 2026 i al 3,4% el 2027, cosa que suposa un descens respecte a la mitjana del 3,5% observada entre 2024 i 2025. Malgrat el lleuger descens, les estimacions es mantenen pràcticament immòbils respecte a l’últim informe de l’FMI, elaborat a l’abril. En aquest cas, el contrapès més gran a la frenada provocada per la crisi a l’Orient Mitjà han sigut, segons l’organisme, els avenços en intel·ligència artificial i la seva adopció progressiva.

Contrapesos i inflació

«Els exportadors d’energia fora de la zona de conflicte es beneficien de termes d’intercanvi favorables, mentre que les economies integrades en el repunt impulsat per la tecnologia experimenten més activitat, fins i tot si són importadores d’energia. Al contrari, l’activitat es debilita per als importadors d’energia amb una participació limitada en la cadena de valor tecnològica, un grup que inclou molts països de baixos ingressos», explica l’FMI, cosa que exemplifica els contrapesos entre l’energia i la tecnologia i fomenta la desigualtat.

Per la seva banda, segons les previsions, la inflació mundial augmentarà fins al 4,7% aquest any, sis punts percentuals per sobre de la del 2025. El 2027 caurà fins al 3,9%, cosa que suposa una alça generalitzada davant les projeccions de l’abril. «La possibilitat que es revifi el conflicte a l’Orient Mitjà plana amb força i podria prolongar la volatilitat dels preus de les matèries primeres, amenaçar encara més les cadenes de subministrament, elevar els preus i llastar les condicions financeres», alerta, no obstant, l’organisme.

Espanya es manté sense canvis

En el cas concret d’Espanya, l’FMI ha mantingut sense canvis la projecció de creixement per a aquest any i el que ve. Així, l’economia espanyola mantindrà el seu to expansiu, però considerablement inferior al dels últims anys, amb una taxa del 2,1% el 2026 i de l’1,8% el 2027. Com a referència, el 2024 l’economia va créixer al 3,5%i al 2,8% el 2025. Malgrat la lleugera desacceleració, Espanya torna a superar àmpliament els seus socis europeus.

França, per exemple, creixerà al 0,6% el 2026, tres dècimes menys del previst a l’abril, i al 0,9% el 2027. Alemanya, per la seva banda, ho farà al 0,7% aquest any i a l’1% el següent, una i dues dècimes menys del que es va pronosticar anteriorment. Itàlia creixerà un 0,5% tant el 2026 com el 2027, sense canvis davant l’inicialment previst. En suma, l’FMI projecta que l’eurozona creixerà un 0,9% aquest any –dues dècimes menys del previst– i un 1,2% el 2027. Les economies avançades a escala mundial, d’altra banda, creixeran un 1,7% i un 1,8% en els pròxims dos anys, molt menys que les economies emergents.

Els gegants acceleren

Els gegants econòmics globals no aixequen el peu de l’accelerador. Malgrat ser protagonista en la guerra de l’Iran, els EUA creixeran un 2,3% el 2026 i un 2,2% el 2027, i superaran el ritme a què ho van fer en anys anteriors. Per la seva banda, la Xina continua exhibint múscul econòmic, amb una taxa del 4,6% el 2026 i del 4,1% el 2027, i manté encara el títol de mercat emergent. No obstant, el veritable guanyador d’aquest informe torna a ser l’Índia, que supera àmpliament qualsevol altra economia amb un creixement del 6,4% el 2026 i del 6,7% el 2027.

L’FMI ha volgut referir-se també en el seu informe a les mesures que han posat en funcionament els països per mirar de pal·liar els efectes de la guerra. L’organisme ha indicat que han de ser temporals, advertint que el suport econòmic s’ha de retirar quan el xoc remeti, a més de molt focalitzades en llars vulnerables. Tot i que no es refereix concretament a Espanya, la recomanació de l’organisme és molt similar a les mesures que va posar en funcionament el Govern el mes de març passat, que va prorrogar al juny i anirà retirant progressivament.