Els API de Manresa denuncien en una jornada l’«erosió del dret de propietat»

Una quarentena d'agents de la propietat immmobiliària (API) de Manresa s'han aplegat aquest dijous al matí a la seu de la Cambra de Comerç per analitzar l'actualitat del sector, tant a Manresa com al mercat en conjunt, en un moment en què propietaris i professionals clamen per més "seguretat jurídica", per una normativa diàfana i sense obstacles i també per un debat sobre l'habitatge lliure de càrrega ideològica. Qüestions recents com la pròrroga de la regulació del preu del lloguer i l'aprovació al Parlament de la tramitació per lectura única de la proposició de llei dels Comuns contra la compra especulativa en zones de mercat tensionat han posat el marc del debat, que se celebrava a la mateixa hora en què el Centre d'Estudis d'Opinió confirmava que l'accés a l'habitatge es manté com el principal problema percebut pels catalans.

Montserrat Junyent, presidenta del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, ha obert la trobada assegurant que les normatives restrictives "aconsegueixen just el contrari del que pretenen". Per a Junyent, cal "trencar el relat" instal·lat en la societat, "el que impera", ha dit, perquè el problema no és, segons Junyent "que hi hagi molts habitatges buits perquè això no és cert; n'hi haurà, però no és això el que genera la dificultat de l'accés a l'habitatge. La qüestió és que no tenim oferta suficient per donar resposta a les necessitats habitacionals de la ciutadania. No s'ha construït prou i hi ha hagut un desfasament de la planificació de les polítiques d'habitatge, perquè hi ha hagut un creixement demogràfic molt més ràpid del que estava previst". "A més", ha afegit Junyent, "s'hi ha afegit un canvi de model en l'ocupació dels habitatges: si abans la mitjana era de quatre persones per habitatge, ara és de dos".

Segons Junyent, la "compra especulativa" d'habitatge suposa un percentatge residual en el conjunt del mercat. "Moltes de les mesures legals que s'estan prenent s'estan fent pensant en grans tenidors, però a Catalunya la majoria de propietaris són petits propietaris, de menys de cinc habitatges". Per a Junyent, la qüestió de fons és "l'erosió del dret de propietat" en què estan incorrent els governs espanyol i català. En aquest context, ha dit, els API "no som responsables del que passa al mercat. Som tan sensibles com els primers a les necessitats de la població, perquè som part de la solució" del "desbloqueig de l'accés a l'habitatge". Segons Junyent, és l'excés normatiu el que dificulta la feina dels agents, "que no saben ja ni com interpretar les normes". Per a Junyent, "no hi ha una coherència interpretativa ni en l'administració ni en el sector".

En la jornada també ha intervingut el regidor d'Habitatge, Centre Històric i Llicències de l'Ajuntament de Manresa, Jesús Alonso, que ha compartit plenament el punt de vista del col·legi d'agents de la propietat. Alonso, exdegà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya els anys previs a l'esclat de la bombolla immobiliària, ha reclamat un pacte d'habitatge al marge de les negociacions, amb l'habitatge com a intercanvi, pels pressupostos, fet que ha qualificat de "vergonyós".

Alonso, que ha lamentat que en el debat sobre l'habitatge es "demonitzi el sector privat", ha centrat la seva intervenció en el Pla de Barris, pel qual la Generalitat ha concedit a Manresa 25 milions d'euros per començar la transformació del centre històric de la ciutat, una zona, ha apuntat Alonso, el 40 % de la propietat de la qual està en mans de "fons voltors", que col·laboraran, ha dit, en la rehabilitació de l'entorn.

Alonso ha recordat que ja gairebé estan a punt les bases per als ajuts a la rehabilitació, que es preveu que s'aprovin al setembre. Un cop enllestit el tràmit, s'obrirà una finestra única per recollir el màxim de sol·licituds. Per a l'any que ve, es contempla la posada en marxa d'un pla local que ha de descriure els "principis" de la política d'habitatge per als propers anys a la capital del Bages.

Sita Salido, vocal de la junta del col·legi d'API, ha explicat els eixos de treball de la junta col·legial, com l'impuls d'un pacte transversal de l'habitatge, el reforç de l'assessorament legal als associats, l'estímul al creixement del col·lectiu i l'"aproximació territorial", tant pel que fa referència als professionals com a les administracions. "Nosaltres som els que ens trobem amb totes les problemàtiques", ha insistit Salido.

Ester Martínez, tècnica d'habitatge de l'Ajuntament de Manresa, ha detallat els ajuts a l'espera de la recuperació possessòria que impulsa l'equip de govern de la ciutat, destinats a compensar els propietaris (amb 2 euros per metre quadrat) mentre esperen el desnonament dels seus habitatges, procediments judicials que poden retardar-se, ha recordat Martínez, per les pròrrogues que imposa la justícia en haver de redactar-se informes de vulnerabilitat. Martínez ha lamentat que des que es van posar en marxa aquests ajuts, el 2021, tan sols s'han presentat 40 sol·licituds. "Els propietaris no tenen confiança en l'administració", ha dit la tècnica, que ha animat els API a donar a conèixer aquests ajuts als propietaris.

La jornada s'ha tancat amb les intervencions de Joan Ramon Manso, director jurídic del col·legi, que ha alertat sobre el nou règim sancionador als agents immobiliaris per incomplir les obligacions en la publicitat dels habitatges, i de l'economista Gonzalo Bernardos, que ha posat context al moment que viu el sector a Catalunya.

Subscriu-te per seguir llegint