Per què els agricultors catalans demanen ara arrencar vinyes?

La Generalitat, els viticultors i els cellers estan ultimant un pla director per al sector català del vi i del cava, que previsiblement es presentarà a finals d’aquest mes i en què es traçaran les línies que caldrà seguir els pròxims anys. Els pagesos insisteixen que una de les mesures previstes en aquest full de ruta hauria de ser l’arrencada voluntària de vinyes, sobretot de les varietats de raïm amb més excedents, però des de l’Administració no ho veuen tan clar. Quin objectiu persegueixen els qui defensen una solució tan dràstica? Per què s’hi oposen la Generalitat i el Ministeri d’Agricultura?

Ajuts per evitar l’abandonament

«No ens podem permetre que es comencin a abandonar terres perquè la vinya ha deixat de ser rendible, que és el que pot acabar passant si els preus del raïm continuen baixant», argumenta David Sendra, responsable del sector del vi i la vinya del sindicat Unió de Pagesos. Segons explica, l’abandonament «implica que en aquestes finques es deixarà de fer el preceptiu control de plagues i fongs, que afecten molt les vinyes, i, per tant, es generarà un risc sanitari per a les explotacions pròximes que sí que vulguin continuar amb l’activitat», afegeix Sendra.

Per això, continua, «és important que es comenci a plantejar un programa d’ajuts perquè els viticultors que ho vulguin deixar rebin una compensació per posar en marxa un nou projecte». Això, recorda el pagès, «és el que ja s’ha fet en altres països com França».

Com ho han fet els francesos?

La Comissió Europea va aprovar el passat 3 de juny un pla d’arrencada definitiva de vinyes a França —el segon que es durà a terme en aquest país—, dotat amb uns 120 milions d’euros, que permet als viticultors percebre una compensació de 4.000 euros per hectàrea arrencada per reduir els excedents de vi.

L’objectiu és rebaixar el volum de producció a les zones més afectades per la caiguda del consum de vi, especialment de negres i en àrees de gran tradició com Bordeus. El Govern francès, que fa dos anys va avalar el primer programa però el va descriure com una «resposta excepcional per donar sortida a explotacions amb poques perspectives comercials», assegura ara que l’arrencada pot contribuir a un equilibri més estable del mercat.

Entre les causes d’aquesta mesura dràstica hi ha la disminució del consum intern, amb una incidència important en els vins negres, a més d’un desajust entre els volums produïts i la demanda final. El sistema s’ha concebut com una alternativa per a les explotacions que consideren inviable mantenir determinades superfícies plantades en un mercat amb menys consum i amb canvis en les preferències del públic, entre els quals hi ha un consum més elevat de vins blancs i més baix de vins negres.

Per què l’Administració no ho considera necessari a Catalunya?

Per a la Generalitat, tot i que la porta a arrencar vinya no està tancada, no es tracta d’una opció prioritària. «Evidentment, es farà el que el sector reclami, però, a més d’aplicar el “paquet del vi” de la Unió Europea, nosaltres som més partidaris de promoure l’emmagatzematge privat, per si, arribat el cas, d’aquí a uns anys el consum es reactiva i torna a fer falta tot aquest raïm», ha assenyalat aquest divendres el director de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), Joan Gené.

«Primer cal conèixer la dimensió exacta del problema i saber quant raïm sobra», ha dit Gené, que ha comparegut davant els participants d’una marxa lenta que els agricultors d’Unió de Pagesos han fet entre Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia per donar a conèixer la delicada situació en què es troben aquest any.

A poques setmanes perquè comenci la verema a les zones més primerenques de Catalunya, els productors es troben que hi ha cellers que no els volen comprar el raïm, cosa que generarà «un estoc dramàtic de producte» i una caiguda important dels preus, asseguren. Ho atribueixen, com a França, al descens generalitzat que ha patit el consum de vi.

Quins avantatges ofereix l’emmagatzematge?

També el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, s’ha mostrat més partidari de «no perdre superfície de cultiu» que no pas d’emprendre una arrencada de ceps. Una opció, ha assenyalat Ordeig, passa per buscar nous mercats per al raïm català, «com ara treballar amb la possibilitat que el most concentrat pugui anar a la indústria sucrera, cosa que permetria, de passada, no dependre tant de la importació de canya de sucre».

A més, ha afegit el titular d’Agricultura, «ens podríem trobar que un any hi hagués excedent de vi, però que l’any següent fallés la collita», cosa que, al seu entendre, fa més aconsellable l’emmagatzematge en dipòsits privats. Ordeig ha defensat, finalment, la cultura del vi i la necessitat de preservar-la.