Enquesta GESOP: El 60% dels joves estan en contra de la regularització de migrants

Sis de cada 10 menors de 30 anys està en contra de la regularització extraordinària de migrants portada a terme pel Govern. El procés que està concedint permís de treball i residència a centenars de milers de persones –la Seguretat Social ha rebut 1,2 milions de sol·licituds– divideix generacionalment els espanyols. Enerva els més joves, mentre que els veterans la recolzen folgadament, segons l’Enquesta Política d’Espanya elaborada pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a Prensa Ibérica.

Pot ser que sigui perquè aquells que tenen cabells blancs ja han vist altres regularitzacions d’aquest tipus –és la cinquena que s’efectua des que es va reinstaurar la democràcia– i han pogut comprovar que són positives per a l’economia. Per exemple, un recent estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) estima que la regularització efectuada sota la presidència de José Luis Rodríguez Zapatero, el 2005, de prop de 600.000 immigrants extracomunitaris, va elevar la recaptació mitjançant cotitzacions i impostos sobre les nòmines en 4.189 euros per persona regularitzada. És a dir, va aportar un saldo positiu a l’erari públic –entre despeses i ingressos– de 2.400 milions d’euros anuals.

Pot ser que sigui perquè els més joves veuen (o els fan veure) en els migrants un competidor immediat per aquells llocs de treball de menor qualificació que els serveixen com a porta d’entrada al mercat laboral, si bé estudis com l’elaborat des del Consell Econòmic i Social (CES) assenyalen el contrari. «Amb caràcter general, l’evidència disponible assenyala que, a mesura que les persones migrants s’incorporen al mercat laboral, les nadiues es desplacen cap a noves ocupacions que, en molts casos, requereixen habilitats més qualificades […] i així que milloren les seves habilitats, es generen guanys de productivitat a llarg termini per a tota l’economia».

El cert és que, tal com evidencien les dades del GESOP, la mesura polaritza generacionalment i, com més edat, més acceptació. Segons aquest sondeig, el 36,1% dels menors de 30 anys hi està a favor; aquest percentatge puja al 40,1% entre els 30 i 44 anys; escala al 51,6% entre els 45 i 59 anys i arriba al 55,4% entre els majors de 60 anys. Precisament l’envelliment que els migrants venen a revertir provoca que, en termes mitjans, hi hagi més partidaris que detractors. Segons recull el GESOP, el 48,3% dels enquestats estan d’acord, davant el 47,9% que es manifesten en contra, amb el 3,7% que no sap o no contesta. No hi ha diferències substancials en matèria de gènere, si bé la mesura obté una mica més de suport entre les dones (51%), que entre els homes (45,5%).

Paradoxalment, els joves estan en contra de la regularització de migrants, però a favor de concedir-los els mateixos drets que als nacionals. Una aparent contradicció, ja que la regularització significa equiparar, parcialment, aquests migrants amb els nacionals pel que fa a dret a treball i residència. El 63,4% dels menors de 30 anys concorden amb això, percentatge que creix amb l’edat fins a un 68% entre els majors de 60 anys i genera un ampli consens intergeneracional.

Més suport al camp que a la ciutat

Aquest procés, que parteix d’una iniciativa legislativa popular que va aconseguir obtenir més de 600.000 firmes entre la ciutadania, genera una mica més de consens als pobles i ciutats petites que a les grans urbs. No en va, en els entorns rurals els migrants són vistos com una mà d’obra necessària per al sector agrícola i una font de rejoveniment en zones despoblades. Les patronals agràries, per exemple, han aplaudit entusiastament el procés. Mentre que a les grans ciutats –el 50% hi està en contra– poden escampar més estereotips com els que va detectar fa un parell d’anys un estudi de la Fundació Iseak, partint d’entrevistes realitzades a 3.224 persones. Durant aquestes, els autors van acreditar que la gent percep que hi ha el doble de migrants a l’atur dels que constaten les dades oficials o que els que cobren ajudes són cinc vegades més dels que realment les perceben.

Si bé entre els actors econòmics hi ha un consens estès que la regularització serà positiva –tant patronals com sindicats l’aplaudeixen–, en el pla polític hi ha una polarització manifesta. El PP i Vox hi estan obertament en contra, amb el 80% i el 87% del seu electorat, respectivament, que la rebutja. L’electorat de Junts, un partit que també ha criticat el procés i que actualment pateix l’‘opa’ d’Aliança Catalana pel tema migratori, està més dividit. Amb un 51,8% en contra, però un 48,2% a favor. Mentre que l’esquerra està clarament a favor. Els votants del PSOE són els menys ‘entusiastes’ i el 66% es mostra a favor, mentre que entre l’electorat de Sumar o d’ERC aquest percentatge voreja el 87%, en els dos casos.