Catalunya queda fora del podi de graduats universitaris amb més contractes indefinits

Catalunya ha quedat fora del podi en la classificació de graduats amb contractes indefinits, segons les dades que ha fet públiques la Fundació CYD a través del seu mapa interactiu d'universitats estatals. En aquesta categoria, destaquen els titulats que han cursat carreres a les institucions presencials de Madrid (79,8%), el País Valencià (76,8%) i Andalusia (76,2%).

Pel que fa a les persones que han obtingut un màster, les comunitats autònomes que lideren el rànquing són Navarra (84,7%), Galícia (75,9%) i el País Basc (73,7%). També Euskadi ocupa una posició de privilegi respecte als ingressos bruts percebuts, amb 34.568 euros per als titulats de grau i 37.057 per als alumnes amb un màster.

Un total d'1.757.811 estudiants estaven matriculats a les universitats espanyoles el curs 2023-2024. El 81,9% anava a centres presencials, el 18% n'havia triat algun a distància i el 0,1%, universitats especials. Madrid, Andalusia, Catalunya i el País Valencià tenen els sistemes amb més alumnes i personal docent i investigador (PDI).

En canvi, les administracions de Madrid i Catalunya són les que destinen menors transferències corrents per alumne a les universitats públiques presencials, amb 5.176 i 5.814 euros respectivament. La Rioja, Galícia, Catalunya i Navarra cobreixen pràcticament el 100% de les seves places en universitats públiques presencials durant el procés de preinscripció.

Segons CYD, Astúries (30,7%), el País Basc (29,4%) i Aragó (28,1%) són les tres regions que compten amb majors proporcions de titulats en àrees de ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, conegudes per les sigles d'aquestes disciplines en anglès: STEM. Els graus en negocis, administració i dret són els favorits dels candidats a Navarra (26,1% del total a la comunitat), Castella i Lleó (24,2%) i Madrid (21,7%).

Quant a Salut i serveis socials, la llista territorial elaborada pels tècnics de la Fundació és la següent: Múrcia (24,1%), Castella-la Manxa (21,8%) i Navarra (21,6%). El País Basc, Aragó (totes dues 19,6%) i Navarra (18%) estan al capdavant d'enginyeria, indústria i construcció.