El nombre d'habitatges visats creix el 5,3% a la Catalunya central el primer semestre
Al Bages, la superfície visada augmenta el 16% interanual

Manel Alcubierre i Jaume Soldevila, a la seu del COAC de Manresa / Carles Blaya

El nombre d'habitatges visats a les comarques de la Catalunya Central s'ha incrementat el 5,3% el primer semestre de l'any amb relació al mateix període de l'any passat, tot i que s'ha experimentat un descens de la superfície d'edificació. Amb un total de 518 habitatges de nova creació visats entre gener i juny, la demarcació de la Catalunya Central és l'única que creix del conjunt de territoris de Catalunya, segons ha explicat aquest dijous el nou president de la Junta Directiva de la demarcació territorial del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, l'osonenc Manel Alcubierre.
Osona és on més habitatges s’han visat (235), seguida de l’Anoia (129), Bages (95), i a més distància Moianès (29), Berguedà (26) i Lluçanès (4). Per capitals de comarca, Vic encapçala la llista (103), seguida d’Igualada (79), Manresa (25), Moià (18), Berga (4) i Prats de Lluçanès (3). En el primer semestre de l'any no s'ha visat cap habitatge de protecció oficial. Amb tot, el col·legi recorda que els habitatges de promoció pública no estan subjectes a l’obligatorietat del visat i, per tant, les dades no recullen la totalitat de l’habitatge de protecció oficial de la Demarcació.
Per superfície visada d’habitatge, els 112.892 m2 registrat a la demarcació suposen un lleugera disminució del 1,2% i representen el 7,1% de la superfície total visada d’habitatge a Catalunya (1.595.570 m2). En relació al no habitatge, la superfície també disminueix, en aquest cas un 36,6%, amb un total de 31.973 m2 visats.
La superfície total visada a la demarcació en aquest primer semestre ha estat de 149.790 metres quadrats, el 9,6% menys que el primer semestre de l'any anterior, fet que es deu a la caiguda dels usos no residencials, mentre que la superfície destinada a habitatges es manté estable, segons el col·legi.
Les dades presentades aquest dijous per Alcubierre i el secretari de la junta territorial, Jaume Soldevila, s'elaboren a partir dels projectes d'execució visats, obligatoris per poder iniciar habitatges (en edificació no residencial, els visats també els poden fer els enginyers i podrien no estar, per tant, tots registrats en l'estadística dels arquitectes).
Superfície visada per comarques
Per comarques, al Bages i a l'Anoia s'han registrat en ambdós casos prop de 33.400 metres quadrats visats. Amb tot, mentre al Bages la xifra suposa un increment respecte de l'any passat del 16%, en el cas de l'Anoia representa una caiguda del 43,9%, atès que l'any passat a l'Anoia es van visar grans projectes no residencials. I és que, com ha recordat Alcubierre, els projectes grans poden distorsionar l'evolució de les dades d'un territori relativament petit com són cadascuna de les comarques centrals.
El Berguedà, per la seva banda, també ha experimentat un descens de la superfície (-42,1%), mentre que el Moianès (+83,3%) i el Lluçanès (+19,5%) han registrat augments. A Osona és on s'ha registrat més activitat al territori, amb un increment del 17%, fins als 63.103 metres quadrats, el 42% del total de la demarcació
Quant a les capitals de comarca, segons les dades col·legials la superfície visada ha estat de 25.695 metres quadrats a Vic, 16.558 a Igualada, 7.338 a Manresa, 5.218 a Moià, 906 a Prats de Lluçanès i 705 metres quadrats a Berga. Només Vic, Moià i Prats de Lluçanès han experimentat creixements interanuals de l'activitat.
L'obra nova
Segons l'informe presentat pel col·legi, l'activitat en obra nova ha estat inferior a la Demarcació, amb una disminució del 12,6% interanual i un total de 94.896 m2. En relació al conjunt de Catalunya, la Demarcació de Comarques Centrals representa el 5,16% del total d’obra nova visada (1.778.796 m2).
Osona és la comarca on més superfície d’obra nova s’ha visat (46.255 m2), que creix un 19,4%. També destaca la superfície d’obra nova visada al Bages (16.675 m2), amb un creixement del 7,5%, i a l’Anoia (15.051 m2), que en aquest cas ha experimentat una davallada del 50%. Al Moianès (amb 5.570 m2) ha crescut el 73,2% i al Lluçanès (amb 629 m2) ha tingut un comportament negatiu del 17,35%.
L'evolució de la rehabilitació
La rehabilitació també ha disminuït a la Demarcació, i els 49.968 m2 visats pels arquitectes representen un 10,9% menys que en el mateix període de l’any anterior. En relació a les dades globals, a la Demarcació de Comarques Centrals s’ha visat el 8,5% del total de superfície de rehabilitació visada a Catalunya (591.624 m2).
Les tres comarques on es concentra la superfície visada són Osona (15.250 m2), Bages (13.279 m2) i Anoia (10.944 m2). En relació a l’any anterior, el comportament és diferent, i mentre Osona i Bages creixen un 3,5% i un 10,2% respectivament, l’Anoia disminueix un 28,9%. Pel que fa a la resta de comarques, Berguedà (6.815 m2) disminueix un 42,8%, Moianès (2.429 m2) creix un 114,2% i Lluçanès (1.251 m2) creix un 37,8%.
El COAC del territori recorda que les petites intervencions de rehabilitació no requereixen visat obligatori i que, per tant, no passen pel visat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Amb tot, l'informe conclou que les dades posen en evidència que la rehabilitació continua tenint poc pes en el conjunt de l’activitat visada i només representa un 34% de la superfície visada a la Demarcació.
Subscriu-te per seguir llegint
- El temporal descarrega amb força al Bages i deixa carreteres inundades, un arbre caigut a la via i diversos avisos al 112
- «Els problemes a la veu poden venir d’una lesió al genoll»
- Detingut un home a Puigcerdà per intentar matar una menor amb una arma blanca
- Abogados Cristianos porta als tribunals la retirada de la Creu del Pont Vell de Gironella
- C-55: una carretera sota l'allargada ombra de l’autopista
- El melanoma no sempre comença amb una piga en la pell: símptomes i com detectar-ho a temps
- La multa que et pot caure si aquest radar de Manresa t'enxampa a més de 30 km/h
- Leyla Kazim, la dona que no va fer res a la feina durant un any: 'Vaig desenvolupar la sospita que el meu lloc era irrellevant i inútil