El tèxtil al Bages factura 305 milions anuals i dona feina a més de 1.400 persones

El sector tèxtil i de la confecció a la comarca del Bages mantenia el 2023 un total de 139 empreses actives. El sector facturava 305 milions d’euros (302 dels quals, procedents d’empreses industrials; la resta, d’empreses comercials) i donava feina a 1.456 persones (1.422, en empreses industrials). Són dades de «Connecta tèxtil. Mapeig i anàlisi d’estratègies de negoci del sector tèxtil i de la confecció del Bages», un estudi elaborat per l’Ajuntament de Manresa, amb el suport de la Diputació de Barcelona i Fitex (Fundació per a la Innovació Tèxtil) amb dades corresponents a l’any 2023.

Segons l’estudi, 107 de les empreses (el 77%) són de filatures, teixedures, tintoreries industrials, tallers de confecció, papereres i impremtes. El 18% (25 empreses), corresponen a distribuidors i botigues físiques i e-commerce de moda, mentre que la resta són de laboratoris i fabricants de maquinària. Per mida d’empresa, 113 són microempreses (el 81%), 17 són petites empreses i 9 mitjanes empreses.

Anàlisi per sectors

L’estudi revela que el sector productiu amb més empreses és el de teixits i acabats, amb 39 empreses, 66,7 milions de facturació i 460 treballadors. El de cintes, cordes i etiquetes general 48,4 milions i té 312 treballadors. Els sectors de maquinària tèxtil i confecció registren ambdós un total de 17 empreses, però amb facturacions molt dispars: 34,2 milions d’euros la primera i 3,1 milions la segona. En el cas de maquinària tèxtil el nombre de treballadors s’eleva fins als 164, mentre que el de confecció en suma 62. Llar i hostaleria (12 empreses, 19 milions d’euros i 36 treballadors) i filatura (11 empreses, 45,4 milions i 178 treballadors) són els altres sectors amb més de 10 empreses.

En facturació, però, destaquen el d’automoció (una sola empresa, Covercar, amb 42,3 milions i 45 treballadors) i salut (5 empreses, 41,3 milions i 150 treballadors).

L’anàlisi posa de manifest que el 2023 la facturació conjunta del tèxtil a la comarca ja havia superat la registrada abans de la pandèmia, amb el 0,3% més. Amb tot, al conjunt de l’estat el sector havia sumat ja prop de l’11% més de la facturació prepandèmica. Una recuperació més lenta del negoci al Bages, segons els autors de l’estudi, motivada pel pes de la indústria tèxtil per davant de la confecció. Amb tot, el sector a la comarca havia superat el 2023 del 27% la facturació del 2021, després de dos exercicis negatius en termes de volum de negoci. Entre el 2019 i el 2023, la rendibilitat del sector havia augmentat del 58%.

Quant a l’ocupació, des de l’any anterior a la pandèmia i fins al 2023 s’havia reduït de l’1,6%, una retallada més d’un punt percentual inferior a l’experimentada al conjunt de l’estat en el mateix període.

El 2023, les 10 empreses més grans del tèxtil a la comarca eren Covercar, Tèxtil Planas Oliveras, Fil Katia, Industrias Ponsa, Texia Seamless, Texia Finishing, Cotton High Tech, Intercot, Talleres Ratera i Climesa. En total, sumaven 161 milions d’euros de facturació, el 53% del total sectorial, i ocupaven 543 persones, el 37% del total del sector bagenc.

Diversificació "diferencial"

L’estudi posa de manifest que el sector tèxtil del Bages està present en una gran diversitat de negocis (un factor «diferencial», per als autors de l’anàlisi, per la seva «diversificació»), els principals dels quals són l’automoció (amb Covercar), la llar i hostaleria (Texia Seamless, com empresa més destacada), la salut (Tèxtil Planas Oliveras), la moda (Terse 1961), la confecció (Esturions de colors), la maquinària tèxtil (Talleres Ratera), la roba laboral (Essis Confeccions), l’esport (Squaddra Futbol Total), les cintes, cordes i etiquetes (Industrias Ponsa), la filatura (Fil Katia) i els teixits i acabats (Texia Finishing). De tots aquests, procés industrial (amb 39 empreses i 460 treballadors) i cinteria (22 empreses i 312 treballadors) són els negocis amb més pes en volum d’empreses, ocupació i també facturació (més de 111 milions d’euros en conjunt).

En relació a d’altres comarques catalanes amb un pes històric del tèxtil en les seves economies, mentre al Bages el sector suposa l’1,6% del VAB, a l’Anoia és el 5,2%, al Maresme, el 2,7% i al Vallès Occidental, l’1,3% (tot i que aquesta comarca és la que suma més empreses, 354, i més treballadors, 6.495).

En l’estudi, representants del tèxtil bagenc citen com a principals reptes del sector a la comarca la recerca de mà d’obra especialitzada i el relleu generacional (que consideren «el principal fre estructural al creixement industrial»), la competència amb Àsia, la incorporació de tecnologies digitals, l’aposta per la sostenibilitat. Alhora coincideixen que la internacionalització és la principal palanca de creixement per al sector.

L’anàlisi conclou que la diversificació de mercats finals, el pes en el conjunt industrial de la comarca (el 2,8%), la presència d’empreses líders amb capacitat tractora i l’especialització en segments industrials com teixits, acabats i cinteria són algunes de les principals fortaleses del tèxtil bagenc. Alhora alerta que la reducció del nombre d’empreses, la concentració de la facturació en poques empreses grans i la necessitat de relleu generacional i de formació especialitzada són algunes de les seves debilitats. L’estudi reclama connectar-se amb altres clústers i ecosistemes industrials, incrementar el potencial exportador, invertir en innovació tecnològica i desenvolupar projectes col·laboratius per poder garantir el futur d’un sector històric a la comarca.

Subscriu-te per seguir llegint