L’Agència Tributària de Catalunya destapa 333 milions de frau fiscal el 2025, la segona xifra més alta de la sèrie històrica

L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) va descobrir 333 milions d’euros de frau fiscal durant el 2025, un 13% més que l’any anterior, quan la xifra es va situar en 295 milions. Així ho recull l’Informe de resultats del ‘Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques here 2023-2026’, presentat aquest dijous en una roda de premsa per la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, acompanyada del secretari d’Hisenda, Antoni Fernández.

Des que es va posar en marxa el primer pla de prevenció del frau el 2015, l’Agència ha fet aflorar un total de 2.709 milions d’euros. En els tres primers anys de vigència del pla actual, iniciat el 2023, la suma ascendeix a 914 milions, una xifra que supera la dels dos plans anteriors en el mateix període (557 i 761 milions, respectivament). Al seu torn, la xifra aflorada aquest any és la segona més alta des que l’ATC va posar en marxa el pla fa 11 anys. No obstant, la consellera, Alícia Romero, ha explicat que no és que els contribuents defraudin més, sinó que l’ATC és capaç de «detectar-ho millor» mentre el Govern continua «treballant per muscular-la».

Va ser en el trienni anterior, iniciat durant la pandèmia, quan el frau aflorat per l’ATC es va disparar el 2021, any en què es va aflorar un rècord de 338 milions, i des d’aleshores es manté en cotes més altes. Davant aquest augment, l’ATC ho atribueix a la represa d’actuacions ajornades per la covid, canvis legislatius en impostos com successions, donacions i patrimoni, que van augmentar la recaptació i, una vegada més, a una capacitat més gran de detecció gràcies a més recursos i a una inspecció més eficient.

Joc i tributs propis aglutinen el 4% restant

De l’anàlisi per figures tributàries es desprèn que 136,7 milions corresponen a l’impost sobre successions i donacions, 101,6 milions a l’impost sobre el patrimoni i 81,4 milions a l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. Entre les tres sumen el 96% del frau descobert. La resta es reparteix entre tributs propis (6,4 milions) i tributs sobre el joc (6,2 milions).

L’informe també incorpora, per primera vegada amb dades actualitzades, la diferència estimada entre el que teòricament s’hauria de recaptar i el que efectivament es recapta (coneguda com a tax gap). D’aquesta manera, segons dades del 2022, la bretxa fiscal se situa en l’11,6%,deu punts per sota del 21,5% calculat el 2014. En paral·lel, l’ATC també ha traslladat que ha reforçat la seva aposta per la transparència, amb la publicació de sis nous conjunts de dades obertes que han registrat 12.267 accessos, davant els 2.891 de l’any anterior.

En matèria de control de residència, l’Agència va practicar 24 liquidacions per deslocalitzacions fiscals fictícies –16 cap a altres comunitats autònomes i vuit cap a l’estranger–, que van permetre fer aflorar 6,5 milions d’euros. El 2021, coincidint amb el rècord d’afloració, van ser 45, i 25 d’aquestes van ser deslocalitzacions fictícies a l’estranger per 27,5 milions i 20 actuacions per canvis de residència ficticis a altres comunitats autònomes, que van proporcionar 1,2 milions.

La xifra, no obstant, va servir a Romero per descartar l’existència d’una fuga fiscal organitzada des de Catalunya. «No existeix cap estudi que acrediti una deslocalització d’empreses o una marxa d’empreses de Catalunya cap a altres comunitats per motius fiscals», va afirmar la consellera, que va emmarcar els 24 casos detectats –sobre un univers de gairebé 4,5 milions de contribuents– com una anècdota «puntual» i no com un moviment significatiu.

Sistema de finançament autonòmic

La compareixença va servir també a la Consellera d’Economia per fixar posició sobre la reforma del sistema de finançament autonòmic, el calendari del qual entra ara en la fase decisiva. El Ministeri d’Hisenda ha convocat les comunitats autònomes al Consell de Política Fiscal i Financera el 29 de juliol per abordar el nou model, amb la intenció de portar-lo al Consell de Ministres a finals d’estiu i remetre’l al Congrés dels Diputats al setembre, coincidint amb l’inici del període de sessions. La votació final dependrà dels grups parlamentaris –PP, PSOE i Junts, entre d’altres– i no de les comunitats com a tals, per la qual cosa el Govern negocia en paral·lel amb ERC, BNG i Compromís per intentar sumar suports que permetin, almenys, iniciar la tramitació.

Sobre la condonació del deute del FLA inclòs en la proposta, Romero va concloure que «és positiva, però no suficient. Les comunitats autònomes, entre les quals Catalunya, seguim infrafinançades, i això explica bona part del nostre endeutament». Per això, la consellera va reclamar altura de mires als socis més exigents en la negociació: «Si per voler arribar a un model perfecte acabem sense voler res, ens quedarem sense res, i continuarem patint aquesta situació financera difícil». I va acabar amb una crida al fet «que tots posin sentit comú» perquè, com a mínim, arrenqui la tramitació parlamentària abans que acabi l’estiu.