El BCE manté els tipus en el 2,25% i es concedeix la pausa d’estiu per analitzar les noves xifres

El Banc Central Europeu (BCE) ha seguit el guió, tot i que no amaga la incomoditat de la seva postura davant l’amenaça geopolítica que suporta en aquests moments el món. La institució presidida per Christine Lagarde ha deixat els tipus d’interès de l’Eurozona en el 2,25%,nivell al qual els va impulsar el mes passat davant l’amenaça inflacionària que suposava –i continua suposant– la guerra entre els EUA, Israel i l’Iran, que dura ja més de 140 dies.

«Les perspectives per als preus de l’energia, tot i que molt volàtils, se situen actualment en un nivell pròxim al de l’escenari de referència de les projeccions dels experts de l’Eurosistema de juny i clarament per sobre dels nivells registrats abans de l’inici del conflicte al Pròxim Orient», diu el comunicat del BCE.

Declaració d’intencions

L’organisme percep que la incertesa continua sent elevada, i alerta que «l’impacte inflacionista de la pertorbació energètica no s’ha materialitzat encara plenament». Aquesta declaració, tot i que velada, com s’estila a Frankfurt, convida a pensar que al BCE li queden bales a la recambra per continuar lluitant contra la inflació, suggerint una pujada al setembre.

La institució presidida per Christine Lagarde avisa que mantindrà el seu enfocament metòdic, basat en les dades, i sense comprometre’s amb cap senda predefinida. No obstant, llança una advertència. «Les decisions del Consell de Govern sobre els tipus d’interès es basaran en la seva valoració de les perspectives d’inflació i dels riscos a què estan subjectes, tenint en compte les noves dades econòmiques i financeres, la dinàmica de la inflació subjacent i la intensitat de la transmissió de la política monetària».

Atès que la inflació de l’Eurozona es va moderar al juny fins al 2,8%, des de l’alarmant 3,2% que va marcar el mes anterior, l’organisme amb seu a Frankfurt es pot permetre posar en pausa la seva política monetària, almenys durant l’estiu, i esperar a una nova ronda de dades i projeccions per tornar a avaluar la seva postura. El BCE fa honor així al lema que ha definit la seva línia d’actuació durant els últims anys: un enfocament basat en dades, sense comprometre’s amb un curs d’acció concret.

Una pausa que no aclareix els dubtes

Un quòrum format per analistes i el mercat donava per descomptat que el BCE deixaria els tipus on els va fixar el mes passat. L’eina de predicció ‘ECB Watch’,que actua com a aglutinador del mercat, donava dimecres passat un 92% de possibilitats a aquest escenari, reservant un residual 8% a una pujada. No obstant, on sí que es preveu que Lagarde i els seus moguin fitxa és en la pròxima reunió, programada per al 10 de setembre. En aquestes dates, una pujada compta amb prop d’un 80% de possibilitat.

Els analistes es decanten també per aquesta tesi. Membres de les cases d’anàlisi econòmica i financera més influents d’Europa –Generali Investments, Crédit Mutuel o J Safra Sarasin– coincidien que aquest dijous seria un dia tranquil a la seu del BCE, però que, després de la pausa de l’estiu, arribaria el moment de reavaluar xifres i indicadors, especialment si les converses entre Washington i Teheran continuen estancades per a aquell temps.

Precisament la recrudescència de les tensions entre els dos països, que van iniciar les hostilitats a finals de febrer, ha fet que els analistes apostessin per un nou encariment del preu del diner per iniciar el curs després de l’aturada estival. «Creiem que el BCE hauria d’enviar un missatge «hawkish» per anunciar una altra pujada de tipus al setembre, atesa la falta d’una solució per a la reobertura de l’estret d’Ormuz, però hauria de mantenir la seva postura política de «dependència de les dades», considera un dels experts consultats.

El pols intern de Frankfurt

Dins del BCE, Lagarde actua com una espècie de contrapès. La francesa és la veu preponderant dins de la institució, i el seu perfil és conegut per la seva moderació, sense decantar-se per una línia evident a l’hora de prendre les decisions. Els falcons –banquers centrals que no dubten a executar pujades de tipus quan la inflació amenaça, com el president de la Fed, Kevin Warsh– més destacats de Frankfurt són Isabel Schnabel, membre del Consell de Govern del BCE, o Joachim Nagel, president del Bundesbank, en un esglaó menor.

Per la seva banda, els coloms –banquers centrals més laxos, a favor de polítiques monetàries expansives i tipus baixos– més influents del banc són l’italià Piero Cipollone, també membre del Consell de Govern, o Emmanuel Moulin, el flamant governador del Banc de França que va substituir el veterà Villeroy de Galhau fa escassos mesos. El governador del Banc d’Espanya, José Luis Escrivá, ocupa una posició similar a la de Lagarde, sense biaixos aparents.