El Govern impedirà prorrogar tots els lloguers temporals que estan en vigor

El Govern vol eliminar el règim sota el qual han funcionat fins ara els contractes de lloguer de temporada. L’esborrany del reial decret llei elaborat pel Ministeri d’Habitatge estableix que aquest tipus de contractes s’hauran d’extingir quan arribi el venciment pactat, sense possibilitat de pròrroga sota les condicions actuals. Qualsevol renovació quedarà sotmesa al nou règim d’arrendaments d’habitatge temporal previst en la llei d’arrendaments urbans (LAU), que manté aquesta modalitat, però imposa restriccions importants.

El canvi suposa capgirar el règim vigent. La LAU considera actualment els contractes per temporada, tant d’estiu com per qualsevol altra causa, arrendaments per a ús diferent del d’habitatge. Això permet que la seva durada, renda i principals condicions es regeixin fonamentalment pel que pacten el propietari i l’inquilí, a diferència dels contractes destinats a satisfer una necessitat permanent d’habitatge, que compten amb una regulació més protectora per a l’arrendatari. Per exemple, tot i que es pacti una durada inferior, l’inquilí té dret a prorrogar el lloguer habitual fins a arribar a un mínim de cinc anys, o set quan el propietari és una persona jurídica.

L’esborrany del text elaborat pel Ministeri d’Habitatge al qual ha accedit

crea una categoria específica d’«arrendament d’habitatge temporal» en la LAU, que només es podrà utilitzar quan l’inquilí estigui desplaçat del seu domicili habitual per una causa justificada i acreditable. El motiu haurà de figurar expressament en el contracte, ser real, i serà el propietari el que haurà de provar la seva existència. L’absència d’una causa de temporalitat degudament recollida en el contracte farà que perdi la seva naturalesa temporal i es passi a considerar un lloguer habitual amb efectes retroactius des de la seva formalització.

Els contractes temporals hauran de durar més de 31 dies i mai podran superar els dotze mesos, incloses les seves pròrrogues. Quan el contracte s’hagi signat per un període inferior, es podrà prorrogar mitjançant un acord exprés si continua existint la causa que va justificar la temporalitat, però sense superar en conjunt el límit d’un any. Si les mateixes parts encadenen més de dos contractes consecutius sobre el mateix habitatge, el primer s’ha d’entendre signat com a arrendament habitual. S’aplicarien llavors els terminis mínims de cinc anys quan el propietari sigui una persona física i de set quan sigui una empresa, a més del sistema de pròrrogues de la llei.

Els contractes actuals venceran sense possibilitat de pròrroga

Aquesta nova regulació no afecta només els contractes nous, sinó també, parcialment, els ja signats. Aquests conservaran fins al seu venciment la consideració actual d’arrendaments per a ús diferent del d’habitatge i continuaran sotmesos a les regles amb què van ser formalitzats. No obstant, a l’arribar a la data final quedaran extingits sense possibilitat de pròrroga sota el règim anterior. Si l’inquilí i el propietari volen mantenir el lloguer, hauran de subscriure una renovació sotmesa a la nova regulació i acreditar que continua existint una causa real de temporalitat.

El projecte també estén a aquests lloguers les proteccions econòmiques de l’arrendament habitual. Per exemple, a les zones declarades tensionades, la renda del nou contracte no podrà superar l’última mensualitat aplicada en els cinc anys anteriors, actualitzada segons la clàusula corresponent. Quan el propietari sigui un gran tenidor, operarà a més el límit de l’índex estatal de referència. La mateixa restricció afectarà els habitatges que no s’hagin llogat durant els cinc anys previs sempre que la seva aplicació estigui inclosa en la declaració de la zona tensionada.

També regula els lloguers d’habitacions

El reial decret llei també regula el lloguer d’un habitatge per habitacions. El text assenyala que la suma de les rendes cobrades simultàniament per cada estança no podrà superar el preu de l’arrendament de l’habitatge complet i, en zones tensionades, haurà de respectar les limitacions de preus aplicables.

A més, els inquilins temporals podran desistir després del primer mes amb deu dies de preavís i sense pagar cap indemnització. La garantia addicional a la fiança no podrà superar una mensualitat i el propietari assumirà fins i tot les petites reparacions derivades del desgast ordinari. Si aquest no respon en cinc dies hàbils, l’arrendatari les podrà executar i li podrà exigir immediatament el reembors. Si no rep l’import, el podrà descomptar de la renda del mes següent, prèvia justificació al propietari.