Montserrat perd 90.000 visitants en el darrer any

Els principals atractius de les comarques de la Catalunya central de la demarcació de Barcelona van atraure l’any passat 3.756.303 visitants, una xifra pràcticament idèntica a la de 2024 (3.749.527), amb un lleuger increment de prop del 0,2%. Del total de visitants, el 65%, 2,44 milions, van ser a Montserrat, segons la tercera edició de l’Informe de visitants als atractius turístics, que publica el LABturisme de la Diputació de Barcelona. Tot i l’increment interanual, la xifra de visitants a la cinquantena d’atractius patrimonials, naturals, enoturístics i d’esport d’aventura de Bages, Berguedà, Anoia i Moianès se situa encara el 5% per sota de la del 2019, l’any abans de la pandèmia de coronavirus.

El Monestir de Montserrat es manté com el gran pol d’atracció turística del territori amb 2.437.309 visitants el 2025, prop de 6.700 al dia. Tot i continuar molt per davant de qualsevol altre equipament del territori, tanmateix registra un descens respecte als 2.527.525 visitants de 2024, una reducció d’uns 90.000 visitants (al voltant del 3,6%). A molta distància, en segona posició, apareix al llistat el Parc Natural del Cadí-Moixeró (la dada només recull el sector pertanyent a la demarcació de Barcelona), que arriba als 346.918 visitants, una xifra molt similar a la de l’any anterior.

Amb tot, restant l’atractiu montserratí del llistat, el conjunt de recursos turístics d’aquestes quatre comarques experimenta un increment interanual de visitants de prop del 8%, i de més del 16% des de l’any 2019, en sumar 1.318.994 turistes durant el 2025, més de 3.600 diaris.

Entre els equipaments que experimenten una evolució més positiva destaca Món Sant Benet, el tercer atractiu amb més ganxo del territori, que passa de 153.048 a 170.148 visitants, amb un increment superior a l’11%. També destaca l’evolució del celler bagenc Oller del Mas, que gairebé duplica els seus registres en un any, en passar de 57.416 a 113.439 visitants, i es converteix així en un dels creixements més destacats del conjunt d’atractius del territori.

Evolució moderada

Entre els principals recursos turístics del territori, la majoria manté una evolució moderada quant a visites. El Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona augmenta fins als 70.828 visitants (gairebé l’11% més), mentre que els Jardins Artigas es mantenen pràcticament estables, amb 44.148 visitants. El Tren del Ciment supera lleugerament els 29.900 visitants (amb un augment del 3,3%), i el Museu del Ciment Asland arriba als 25.730 (creix el 13% l’afluència de públic). També el Santuari de la Cova de Sant Ignasi presenta una evolució positiva, del 6%, amb 25.706 visitants.

En canvi, alguns espais naturals registren una lleugera disminució. Les Fonts del Llobregat passen de 126.610 a 118.339 visitants, una reducció propera al 6,5%, tot i mantenir-se entre els recursos naturals més visitats del conjunt del territori.

Recuperació postpandèmia

La sèrie històrica inclosa de l’informe de LABturisme de la Diputació permet observar l’impacte de la crisi sanitària de l’any 2020, quan la majoria dels atractius del territori van registrar caigudes molt pronunciades. Des de 2021 la tendència general és de recuperació, especialment intensa entre els anys 2022 i 2024.

En la majoria dels casos, els registres de 2025 consoliden aquesta recuperació, encara que alguns equipaments, com Montserrat, continuen lleugerament per sota dels màxims assolits abans de la pandèmia. Atès l’enorme volum de visitants al santuari montserratí i al pes en relació a la resta d’atractius del territori, és la seva evolució la que marca la del conjunt.

En general, les dades reflecteixen un escenari d’estabilitat de la demanda turística, amb un volum global de visitants pràcticament idèntic al de 2024, però amb comportaments diferenciats segons el tipus de recurs. Mentre els grans equipaments patrimonials mantenen un elevat poder d’atracció, alguns recursos vinculats al turisme cultural i enològic presenten els increments més significatius.

Recursos per tipologia

Així, per tipologia, i deixant de banda el monestir de Montserrat, els espais naturals, el parc natural del Cadí-Moixeró i el parc de la Sèquia, van suposar el primer recurs turístic per volum de visites l’any passat, amb 362.318. El patrimoni arquitectònic, encapçalat per Món Sant Benet, els Jardins Artigas, el santuari de la Cova i el Castell de Cardona, va anar-li a la saga, en aplegar 325.820 visitants. Als museus del territori van assistir un total de 221.894 visitants, amb els del ciment, el de Manresa i el Molí Paperer de Capellades com els més rellevants. El patrimoni natural, que comprèn les Fonts del Llobregat, el parc de la Muntanya de Sal de Cardona, les Coves del Toll i la Mina de Petroli de Riutort, en va sumar 216.536, mentre que l’enoturisme, representat al llistat que elabora LABturisme pels celles bagens Oller del Mas i Abadal, en va atraure 126.439. Les considerades «atraccions» (el Tren del Ciment, el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya, Tulipmania de Saldes i el Centre Piscícola de Bagà) arriben fins als 56.647 visitants, mentre que els atractius esportius (Espai Actiu Vallcebre, Pedraforca Parc Aventura i La Bacicleta de Calaf) n’aporten 9.340.

Les dades per comarques

Per comarques, i sense comptar Montserrat, el Berguedà és la més captadora de turisme als seus atractius, amb 657.258 persones, amb el Parc del Cadí-Moixeró, les Fonts del Llobregat, els Jardins Artigas i el Tren del Ciment com els principals destins. A continuació figuren els atractius bagencs, amb 524.955 visitants. Ja a molta distància se situen els de l’Anoia (98.430) i els del Moianès (38.351).

180 espais a la demarcació

La tercera edició de l’Informe de visitants als atractius turístics, que publica el LABturisme de la Diputació de Barcelona, ha analitzat les dades de 180 espais de les comarques de Barcelona. La mostra analitzada va sumar 26,3 milions de visites durant el 2025. La informació es mostra per primera vegada en un visor interactiu que permet consultar les dades per municipi, comarca, marca turística, tipologia d’atractiu i any, entre 2018 i 2025.  

El mapa d’atractius que s’incorpora en l’informe reflecteix, destaca LABturisme, la diversitat territorial de l’oferta turística de la demarcació, amb atractius repartits molt més enllà de l’entorn metropolità. El Maresme és la comarca amb més atractius inclosos a la mostra (27), seguida del Baix Llobregat (26), el Berguedà (24), el Garraf (16), el Vallès Occidental (15) i el Bages (14).  

Comerç i espais naturals

Els dos grans atractius turístics vinculats a les compres a la demarcació, La Roca Village i Viladecans The Style Outlets van continuar liderant el rànquing en nombre de visites en 2025. Entre els dos centres comercials amb perfil turístic sumen un total de 10,4 milions de visites, gairebé quatre de cada deu registrades als atractius analitzats. 

Al Top 10 també es troben el Parc Natural de la Serra de Collserola, el Parc de la Serralada Litoral (que ha experimentat un increment del 31% respecte del 2024, el Parc Fluvial del Besòs, el Parc Natural del Montseny, el Parc de la Serralada de Marina i el Parc del Cadí-Moixeró. Els 16 espais naturals que apareixen a l’oferta sumen 9,9 milions de visitants.  

El global de les visites als recursos de la tipologia patrimoni arquitectònic de les comarques de Barcelona suma 3,2 milions de registres, el 12,1% del total.  

La Roca Village i el Circuit

Pel que fa al volum de visitants, el Vallès Oriental és la comarca que lidera el rànquing amb 7,3 milions de visites, impulsat principalment per La Roca Village i el Circuit de Barcelona-Catalunya. El segueixen el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, amb 5,4 milions de visites cadascun. El gran poder d’atracció del Vallès Occidental està en la seva oferta d’espais naturals (5,1 milions d’usuaris), tot i que també despunten les visites a museus i al ric patrimoni arquitectònic, on destaca el Monestir de Sant Cugat del Vallès. Els espais del Baix Llobregat mostren una oferta més diversificada, encapçalada pel Viladecans The Style Outlets, i amb espais naturals, patrimoni i museus. n

Subscriu-te per seguir llegint