Així és per dins la planta de gestió més gran de roba donada a Catalunya

«El sistema ha trencat». Ho diu una de les treballadores de la planta de gestió més gran de roba prèviament usada que hi ha a Catalunya. La nau, situada als afores de Sabadell (Vallès Occidental), la va comprar Formació i Treball fa pràcticament tres anys per poder concentrar en un sol lloc la majoria del treball tèxtil que feia abans en instal·lacions més petites.

Aquesta institució és una de les sòcies de Moda Re-, cooperativa sense ànim de lucre impulsada per Càritas. La filosofia de Formació i Treball és crear negocis (botigues de segona mà, restaurants...) en els quals treballin persones que tinguin dificultats d’accés al mercat laboral i l’activitat del qual es basi en la circularitat. Així facturen uns 35 milions d’euros a l’any que mantenen l’engranatge en marxa.

Aquesta planta de 30.000 metres quadrats (la més gran i avançada tecnològicament, gestionada per una entitat social, del sud d’Europa, remarquen) és l’exemple perfecte: hi arriba una tercera part de tot el que es tira als contenidors de reciclatge i reutilització de roba, unes 20.000 tones a l’any, que seleccionen i classifiquen 197 persones en diferents torns. Són gairebé 500 les que es dediquen a la gestió tèxtil en general dins de la fundació.

Així, a la primera zona de la nau s’hi acumulen muntanyes de bosses de plàstic plenes de roba abocada als contenidors. Després hi ha una àrea on s’obren les bosses i se seleccionen manualment les peces que aparentment poden tenir una segona vida i les que ja no donen més de si.

Que el sistema hagi entrat en crisi, per cert, té molt a veure amb aquesta part del procés: cada vegada menys roba supera aquest filtre perquè és de tan baixa qualitat que s’espatlla de seguida, una situació que a Formació i Treball atribueixen sense dubtar-ho a l’auge de l’«ultra fast fashion», alimentat en gran mesura pels comerços electrònics asiàtics de preus molt baixos.

¿Què es fa amb això? «Ens ho mengem amb patates», respon, sense poder evitar l’expressió, la mateixa portaveu de Formació i Treball. «Els magatzems estan sobrecarregats. Aquest és el problema. I tot això que estàs veient aquí no és tot: tenim dues naus més d’emmagatzematge a la zona de Tarragona. La roba ens surt per les orelles i no sabem què fer-ne», lamenta. «La normativa diu que cal prioritzar la reutilització, però les botigues també ens diuen que ja no poden amb més peces», explica la mateixa, sobre la trentena d’establiments que gestionen directament a Catalunya. A la comunitat hi ha 180 botigues de segona mà en total, segons un informe d’Humana, un altre dels actors importants en aquest segment.

Allà una altra flaquesa que té detectada Formació i Treball a la cadena: la població no està tan oberta a comprar en botigues de segona mà com sembla; l’estigma que és una sortida només per a qui té menys recursos, continua existint.

Màquines i intel·ligència artificial

Part dels controls que es fan en aquesta nau tenen a veure que no sigui així. La roba va circulant entre cintes mecàniques i controls humans que fan que només arribi a la botiga roba en gairebé perfecte estat. Hi ha, fins i tot, una àrea dedicada a aparellar sabates que s’han perdut en diferents botigues; per això, la majoria encara estan per estrenar.  

I una altra que va estrenar l’any passat una màquina pionera a Europa que en mil·lèsimes de segon reconeix les fibres, color i tipologia d’una peça gràcies a la intel·ligència artificial (IA). La peça es col·loca en una cinta que, en un moment determinat, passa per l’interior d’un escàner rapidíssim que recull tota aquesta informació i en decideix una destinació o una altra segons el que detecta.  

Tot el que acabarà en botiga acaba en una zona de magatzem tres plantes per sota d’aquesta zona de classificació, on l’estampa dominant són caixes de cartró gegants per circular cap a les botigues.

El projecte The Post Fiber

La resta, la que de moment es troba en aquests magatzems plens a vessar, podria tenir aviat una sortida que s’està preparant en aquesta mateixa nau. The Post Fiber, un projecte creat per Moda Re-, el fabricant de maquinària Margasa, el fabricant de fils i teixits Textil Santanderina i el grup de disseny Hallotex, al qual s’hi va incorporar fa aproximadament un any Mango, està desenvolupant un sistema capaç de desfer teixits tèxtils i convertir-los en fibres per crear noves peces de roba. Mango ja té una col·lecció al mercat produïda amb aquesta matèria primera, i s’està acabant de construir la maquinària (en aquesta mateixa planta de Sabadell) per poder fer el mateix a gran escala.

La qüestió és que han d’anar fent proves teixit per teixit. Al costat d’aquesta màquina en construcció esperen desenes de bosses gegants atapeïdes de roba texana, que és el primer teixit amb què va a treballar l’aparell. I allà, en relació amb això, una de les grans demandes de Formació i Treball: més inversió en R+D per trobar noves maneres de polvoritzar o reaprofitar aquesta immensa quantitat de roba que atresora els seus magatzems o, pitjor, acaba cremada i produint quantitat d’emissions o en abocadors massius en països pobres del món.