Catalunya supera els 3.450 euros per metre quadrat i Barcelona ja voreja els 425.000 euros per habitatge, segons Fotocasa

Catalunya continua consolidant-se com un dels mercats immobiliaris més tensionats del país. El preu mitjà de l’habitatge de segona mà va arribar el juliol als 3.450 euros per metre quadrat, un 11% més que fa un any, cosa que situa la comunitat com la quarta més cara d’Espanya, només per darrere de Madrid, les Balears i el País Basc, segons les últimes dades de l’Índex Immobiliari Fotocasa.

L’increment també es deixa notar a la capital catalana. D’acord amb el mateix portal immobiliari, un habitatge tipus de 80 metres quadrats a Barcelona s’ofereix ja per una mitjana de 424.280 euros, davant els 412.086 euros registrats el juliol de l’any passat. En termes absoluts, suposa un encariment de 12.194 euros en tot just 12 mesos.

El comportament del mercat català es produeix en un context de forta pressió sobre el conjunt del mercat residencial espanyol. Fotocasa calcula que el preu mitjà de l’habitatge utilitzat a Espanya ha augmentat un 16,2% interanual, fins a situar-se en 3.154 euros per metre quadrat, cosa que eleva per primera vegada el preu mitjà d’un habitatge estàndard per sobre dels 250.000 euros.

Barcelona segueix entre les més cares

Dins de Catalunya, la província de Barcelona manté la seva posició entre les més cares del país, amb un preu mitjà de 3.738 euros per metre quadrat, mentre que la ciutat de Barcelona arriba als 5.304 euros per metre quadrat, i es converteix en la tercera capital de província més cara d’Espanya, únicament per darrere de Sant Sebastià i Madrid.

El comportament tampoc és homogeni entre els districtes de la capital catalana. Gràcia encapçala les pujades interanuals més grans, amb un increment de l’11,6%, seguida de Nou Barris (+11,5%) i Sarrià-Sant Gervasi (+7,8%), mentre que Ciutat Vella és l’únic districte que registra un descens respecte a l’any anterior. Malgrat això, Sarrià-Sant Gervasi continua sent el districte més car de Barcelona, amb 7.617 euros per metre quadrat, per davant de l’Eixample i les Corts.

La pressió sobre els preus també es reflecteix en alguns municipis de l’àrea metropolitana i de la província. Entre els increments interanuals més grans destaquen Cubelles, on el preu es dispara un 51,2 % i Igualada, amb una pujada del 44,1%. A l’extrem contrari apareixen municipis com Santa Coloma de Gramenet,Santa Perpètua de Mogoda o Mollet del Vallès, que registren lleugers descensos respecte a l’estiu del 2025.

Oferta insuficient

L’evolució observada per Fotocasa coincideix amb l’escenari que dibuixen les estadístiques oficials. L’Índex de Preus d’Habitatge publicat per Idescat, a partir de dades de l’INE, també reflecteix que Catalunya manté una tendència alcista en el valor de l’habitatge, impulsada per una demanda que continua sent elevada davant una oferta limitada.

Per María Matos, directora d’Estudis de Fotocasa, el mercat comença a acostar-se a un punt d’inflexió. Tot i que considera que l’elevat esforç econòmic que han d’assumir les famílies podria afavorir una moderació de l’activitat en els pròxims mesos, adverteix que mentre no augmenti l’oferta disponible serà difícil que els preus deixin de créixer. Segons el seu parer, el principal desafiament continua sent que el preu de l’habitatge avança a un ritme molt superior a la capacitat d’estalvi de les llars, una circumstància que complica especialment l’accés a la compra per als nous compradors.

El lloguer també puja

Segons l’últim informe de preus publicat pel portal immobiliari Idealista, el mes de juliol s’ha tancat amb una pujada interanual del preu del lloguer a Espanya del 6,8% i s’estableix en 15,3 euros per metre quadrat.

En l’últim trimestre el preu puja un 2,7% i un 0,8% respecte al juny. I tot i que hi ha zones on les rendes baixen, com a Sant Sebastià (-1,8%) i Vitòria-Gasteiz (-1,5%), la regió catalana torna a ser destacada negativament en tema d’habitatge, amb Girona liderant les pujades del lloguer provincials (19,5%).

A Catalunya, on el preu mitjà ja supera àmpliament la mitjana nacional i Barcelona continua figurant entre les ciutats més cares del país, aquesta combinació d’escassetat d’habitatge disponible, elevada demanda i dificultats d’accés manté al mercat residencial com un dels principals reptes econòmics i socials de la comunitat.