Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

La Catalunya central redueix més l’atur interanual al juliol que el conjunt del país

Entre les ciutats grans catalanes, Manresa es manté un any després com la tercera ciutat del país de més de 20.000 habitants amb la taxa d’atur més elevada

Exterior de l'Oficina de Treball de la Generalitat a Manresa

Exterior de l'Oficina de Treball de la Generalitat a Manresa / Carles Blaya

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Carles Blaya

Carles Blaya

Manresa

El conjunt de les comarques centrals va tancar el mes de juliol amb 355 persones menys registrades a les llistes de l’atur que el mateix mes de l’any passat, segons les dades per territoris de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat. Això suposa una reducció del percentatge de persones registrades sense feina de l’1,57% al territori, una davallada una mica superior a la del conjunt català, que va ser de l’1,42% en el mateix període.

Respecte del mes de juny, les comarques centrals van arribar a finals de juliol amb 531 persones més inscrites, el 2,45% més, un percentatge en aquest cas inferior a l’increment general català, del 2,51%. El juliol és un mes on generalment l’atur puja, i també ho ha fet aquest.

En termes intermensuals, l’atur ha pujat a totes les comarques, excepte a la Cerdanya, on s’ha reduït de l’1,75%. Per sobre de la mitjana catalana s’ha incrementat a l’Alt Urgell (3,64%), el Bages (2,55%) i el Lluçanès (4,46%). Ha fet el mateix creixement al Solsonès (2,51%), i ha estat inferior a l’Anoia (0,68%), el Baix Llobregat Nord (1,29%), al Berguedà (2,16%) i al Moianès (1,22%).

En termes interanuals, l’atur baixa a totes les comarques, excepte al Moianès i al Lluçanès, on augmenta el 0,87% i el 0,61%, respectivament.

Quant a la taxa d’atur, mentre Catalunya va tancar el juny (l’últim més amb dades disponibles a l’Observatori del Treball i Model Productiu) amb el 7,71%, quatre dècimes menys que un any abans, d’entre les comarques centrals l’Alt Urgell (7,27%), la Cerdanya (3,99%), el Lluçanès (5,58%) i el Solsonès (6,18%) van tancar per sota d’aquest registre. A la resta, la taxa va ser superior: el 9,48% a l’Anoia, el 9,06% al Bages, el 8,19% al Berguedà i el 7,66% al Moianès. L’Anoia (tercera) i el Bages (sisena) figuren entre les comarques del país amb la taxa més elevada, mentre que la Cerdanya és la quarta amb el menor registre.

Quant a les ciutats grans catalanes, Manresa es manté un any després com la tercera ciutat del país de més de 20.000 habitants amb la taxa d’atur més elevada, amb el 10,82%. Només Sant Adrià de Besós (12,66%) i el Vendrell (11,56%) presenten una taxa més elevada que la capital del Bages. Manlleu, Tortosa i Salt completen el grup de poblacions de més de 20.000 habitants amb una taxa d’atur per sobre del 10%, 2,3 punts superior a la mitjana catalana.

El municipi del país amb la taxa més elevada és Alfarràs (Segrià), amb el 18,08%, mentre que a la Catalunya central és Marganell el municipi amb la taxa més alta, el 15,2%. En la resta de capitals de comarca del territori, a Berga és del 9,64%, a Igualada del 9,29%, a Solsona del 7,74%, Moià, del 8,71%, a Puigcerdà del 4,37%, a la Seu d’Urgell del 8,68%, a Prats de Lluçanès del 6,99% i a Martorell del 8,29%.

Sant Jaume de Frontanyà, Castellar de la Ribera, la Molsosa, Odèn i Cava figuren entre les vuit poblacions del país amb una taxa d’atur igual a 0.

D’altra banda, L’ocupació a Catalunya ha tornat a a batre rècords durant el mes de juliol amb 4.024.750 afiliats registrats a la Seguretat Social, segons dades del govern espanyol publicades ajhir. Aquesta quantitat consolida per segon mes consecutiu l’afiliació per sobre del llindar dels quatre milions a Catalunya. El nombre d’afiliats és de 112.405 més que fa un any (+2,9%), si es compara amb el juliol del 2025, i de 16.529 més que al juny (+0,4%). L’augment de l’afiliació del juliol dona continuïtat als creixements acumulats que es registren des del febrer d’aquest any, tot i que ho fa amb menys intensitat que durant els mesos precedents.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents