Una excepció legal evita multes per ZBE a milers de residents de l’àrea de Barcelona almenys fins al 2029
Sabadell, Terrassa, Rubí, Vilanova i Granollers apliquen una ambigua exempció que manté indemnes de sancions els veïns empadronats

Un cartell de la ZBE de Sabadell / Jordi Otix / EPC
Manuel Arenas
Mig any després de començar a sancionar els vehicles més contaminants sense etiqueta ambiental, l’aplicació de les Zones de Baixes Emissions (ZBE) a les grans ciutats de la segona corona de Barcelona ha derivat en una regió metropolitana on la polèmica regulació per millorar la qualitat de l’aire funciona a una doble escala d’exigència. El primer nivell se situa en el perímetre dels 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on la capital lidera l’aplicació normalitzada de sancions amb moratòries excepcionals i delimitades temporalment a Cerdanyola del Vallès, Castelldefels i Santa Coloma de Gramenet, a més de l’anomalia de la inexistent ZBE de Badalona.
El segon esglaó se situa en el conegut com a Arc Metropolità de Barcelona, on importants ciutats de la segona corona metropolitana —Sabadell, Terrassa, Rubí, Vilanova i la Geltrú, Granollers i Mollet del Vallès— han trobat una singular excepció legal per eximir de sancions pràcticament sine die, és a dir, sense una delimitació temporal definida, els veïns que acreditin estar empadronats en la superfície urbana afectada per la ZBE. Tot i que la norma ho recull de manera imprecisa, els consistoris s’asseguren no haver de sancionar els seus residents almenys fins a l’any 2029.
Els municipis de la segona corona metropolitana de Barcelona que no sancionen en les seves ZBE.
L’esmentada excepció s’aparta de la tècnica jurídica emprada habitualment per regular les ZBE perquè dissenya una mena de moratòria en l’aplicació de sancions sense un final concretat, com sí que passa a les ciutats de l’AMB. Segons una anàlisi d’EL PERIÓDICO ordenança per ordenança, l’ambigua exempció es regula a través d’una figura denominada «autorització temporal» que s’aplica tant a residents empadronats en l’àmbit afectat per la ZBE com a residents que siguin titulars de vehicles censats a l’espai de les ZBE. El més peculiar es troba en la part dels reglaments que defineix temporalment la mesura: o bé el límit és difús, o bé directament s’afirma que la suposada temporalitat va per llarg.
A consulta d’aquest diari, l’Ajuntament de Terrassa assegura que el consistori ha imposat la minsa quantitat de 19 sancions, a raó de 200 euros cadascuna, des del passat 1 de desembre. Un balanç del Diari de Sabadell parlava al juny de 29 multes a l’altra cocapital vallesana en el mateix període. Entre tots dos municipis sumen més de 450.000 habitants. Fonts municipals de Terrassa precisen que «la ZBE va estar suspesa temporalment durant la crisi de Rodalies i fins fa molt poc no s’han detectat les primeres infraccions denunciables».
Exempció de multes per a milers de veïns
Ningú podrà dir als alcaldes d’aquests municipis catalans de més de 50.000 habitants que no van avisar. Ja a finals del 2023, pocs mesos després de les últimes eleccions municipals, els edils van presentar en roda de premsa un model de ZBE «més flexible» i alternatiu al de Barcelona, justificant-lo en les mancances de transport públic en aquestes poblacions i el perjudici per a la seva població vulnerable a l’hora d’exigir canvis de vehicles.
Aquests alcaldes ja van tenir les seves més i menys amb el Govern de la Generalitat —especialment amb el que va liderar Pere Aragonès— en les negociacions prèvies a aprovar el decret català de ZBE. L’executiu català va prohibir les exempcions de multes generalitzades i permanents a residents. Sense incomplir aquest compromís, els ajuntaments han trobat una fórmula per mantenir indemnes milers de veïns empadronats a un any de les pròximes municipals. Cal recordar que la Fiscalia General de l’Estat investiga possibles incompliments legals d’ajuntaments per la seva aplicació laxa de les ZBE. Fins i tot el Govern exigeix que els municipis sancionin a les seves ZBE per atorgar ajudes milionàries al transport públic.
L’ordenança municipal de la ZBE de Sabadell concreta que són 37.000 veïns, un 17% de la seva població total de 224.589 habitants, els afectats per la ZBE i, indirectament, els que estan exempts de sancions. La proporció és idèntica a l’altra cocapital del Vallès: un 17% dels veïns de Terrassa, 39.102 habitants, queden afectats per la ZBE, segons la respectiva ordenança municipal.
Una excepció de durada «permanent» a Sabadell
L’ordenança de les ZBE de Sabadell il·lustra perfectament la paradoxa de l’esmentada «autorització temporal». Per conèixer l’abast de les excepcions, la norma remet a un annex públic que està cridat a definir temporalment cadascuna de les excepcions. A l’hora de delimitar l’«autorització temporal per als vehicles més contaminants de les persones residents», la regla sobre la seva durada és eloqüent: «Permanent», descriu. Sempre, això sí, que es mantingui la condició que el veí continuï empadronat o el vehicle censat en l’àmbit de la ZBE.

Extracte d’un annex de l’ordenança de ZBE de Sabadell / El Periódico
Aquest model d’excepció per a residents s’aplica de manera predefinida als altres cinc municipis esmentats. Amb una diferència: Terrassa, Rubí, Vilanova i la Geltrú, Granollers i Mollet del Vallès sí que preveuen un termini temporal mínim, tot i que molt laxe, ja que condicionen la vigència de la norma «fins a la revisió de la ZBE». Per norma general, les ordenances consultades estipulen que les ZBE «seran revisades com a mínim al cap de tres anys del seu establiment i posteriorment, almenys cada quatre anys». Tenint en compte que aquests reglaments van entrar en vigor de manera definitiva entre finals del 2025 i principis del 2026, els ajuntaments s’asseguren no haver de sancionar els seus residents almenys fins al 2029, ja passades les municipals.

Extracte de l’ordenança municipal de ZBE de Terrassa. / EL PERIÓDICO
Entre els ajuntaments de l’Arc Metropolità hi ha una excepció que no adopta el model d’ordenança homogeni de la resta: Mataró. La capital del Maresme es desmarca de l’autorització per a residents que implementen els altres municipis i únicament aplica una moratòria d’un any per la qual els veïns empadronats al municipi poden obtenir un màxim de 52 dies a l’any d’autorització diària per accedir a la ZBE tot i tenir vehicles sense etiqueta ambiental. Per norma general, l’ordenança mataronina de ZBE preveu un màxim de 24 dies a l’any d’autorització diària.
- José Abellán, cardiòleg: 'En realitat no són 10.000 passos al dia, són molts menys i importa molt com els donis
- Sílvia Cubo Pons, la candidata d'Aliança Catalana: 'Estic preparada per assumir la responsabilitat de ser la primera batllessa de Manresa
- L'alcaldessa de Solsona acomiada amb emoció a Miquel Pérez, hereu de les comarques lleidatanes: 'La seva manera de fer l'ha convertit en un referent
- M'han punxat, m'han punxat!', el crit de Carles Vilajosana després de patir la ganivetada mortal a Manresa
- De buscar mallots de llana a convertir-se en la roba oficial de la Portal Attack: neix a Casserres un projecte que uneix tèxtil i ciclisme
- Els joves acusats de ser els autors de l'homicidi de Manresa, una vida enfrontada a l'educació i la societat
- Manuel, ensinistrador caní: «Si el teu gos fa això quan arribes a casa, t’està intentant dir alguna cosa»
- Sílvia Cubo Pons serà la candidata a Manresa d'Aliança Catalana a les municipals del 2027