El veí de la Catalunya central que viu del que altres llencen i ha reformat una casa abandonada: "Visc del consumisme malaltís, només gasto 15 euros al mes"

Des de fa uns 10 anys, el Rubén viu fora del sistema. No compra roba, viu del reciclatge i guanya diners venent per internet el que altres llencen a les escombraries. Des de fa cinc anys, a més, rehabilita una casa abandonada a la muntanya, a Olesa de Montserrat, construint-la amb objectes trobats a les escombraries, sense pressupost i sense ajuda externa. Actualment, només gasta 15 euros al mes per la línia de telèfon.

"Aquí els diners estan prohibits. En aquest lloc no existeixen els diners, es va a la ciutat i s’aprofita el que la gent malbarata", resumeix mentre ensenya la construcció en un vídeo de YouTube d'Arnau Serrado, que al seu canal es dedica a visitar persones amb vides alternatives. El Rubén va descobrir la casa fa uns quatre o cinc anys quan recorria la zona amb bicicleta. "Em va costar donar una volteta per les muntanyes i me la vaig trobar. Zero euros", explica.

Tot reciclat

Les mantes, la taula, les cadires, les eines, les catifes, els ganivets, els llums... pràcticament tot el que hi ha a casa seva ha sortit del que altres persones havien decidit llençar. "Tot, tot el que veus aquí és reciclat", assegura. També recupera pedra de les parts ensorrades de la mateixa construcció per reforçar i revestir les parets.

El Rubén, de 44 anys, va començar amb aquest estil de vida per un deute. Segons explica, anys enrere comprava objectes robats i va acabar sent sancionat per receptació. La multa superava els 1.500 euros. Com que no volia deure diners, va començar a buscar objectes en zones benestants per vendre’ls. "En un mes i mig vaig pagar la multa i llavors vaig dir: aquí hi ha negoci, aquí hi ha diners".

Això va acabar convertint-se en la seva forma de vida. Els diumenges, explica, són els seus millors dies. Recorre zones benestants on creu que pot trobar productes de més valor, recull el que s’ha deixat al costat dels contenidors i posteriorment ho emmagatzema, neteja, arregla i anuncia per vendre-ho. Ho ha fet en cotxe, però també amb bicicleta. "És curro, eh? I amb la bici ja ni t’explico", reconeix.

"Millor que en una feina del sistema"

Abans havia passat per fàbriques, magatzems, jardineria i feines relacionades amb pous i mines. Ara afirma que viu "millor que en una feina del sistema" perquè ha aconseguit una cosa que per a ell té més valor que un salari convencional: controlar el seu propi temps. “Buscava la llibertat, sobretot la llibertat i el meu temps, i ho he aconseguit”.

El reciclatge també ha transformat la seva manera de consumir. Bona part de la seva roba procedeix de peces recuperades i assegura que gairebé no compra res, tret de determinats aliments o objectes que necessita. "M’ha estalviat milers i milers i milers d’euros", sosté. El seu negoci, admet, depèn en bona mesura del que la resta llença. "Jo visc una mica del malbaratament i del consumisme malaltís que hi ha".

La cabana que està construint entorn d'Olesa de Montserrat (Barcelona) també li serveix per desconnectar i dedicar-se únicament a treballar, fer exercici i estar en contacte amb la natura, sense el telèfon mòbil. Cada dos o tres dies torna a l’habitatge on es troba el seu germà, situat aproximadament a una hora, i on conserva els objectes que fotografia i posa a la venda.

Encara li queda molta feina per fer, exposa. Vol millorar la recollida d’aigua de pluja, reforçar algunes parets i instal·lar plaques solars i bateries (aquest serà un dels pocs elements per als quals preveu comprar materials). Però manté intacta la filosofia amb què va començar: "Se'n va a la ciutat, s’aprofita i es recicla el que malbarata la gent. Jo ho aprofito aquí i em va de luxe"