La samarreta feminista per veure l’eclipsi de la ministra Morant de la qual tothom parla: «El cap d’una dona és més gran que l’espai»

Primer va ser el seu equip, després els periodistes, més tard els astronautes Sara García i Pablo Álvarez —«quina samarreta més xula!»—, i a continuació el ministre Óscar López. I així, moltes altres persones més es van adreçar ahir a la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, per preguntar-li per la seva samarreta, que, juntament amb la proximitat i disponibilitat dels astronautes espanyols, va ser un dels temes més comentats ahir a l’Observatori Astronòmic de Yebes, el lloc escollit pel Govern per seguir l’eclipsi.

La veritat és que la samarreta, de color negre, cridava l’atenció. S’hi veia el dibuix del cap d’una dona partit en dos, amb una mena d’univers a l’interior, amb un planeta al fons i la llegenda: «Her mind was bigger than space».

«És una samarreta que m’agrada», explicava la ministra, que va aprofitar cada moment de la jornada a l’observatori per reivindicar la ciència «davant de tant negacionisme» i va assenyalar que la frase, clarament feminista, era d’un «poema de [la poeta nord-americana] Emily Dickinson que parla que el cap, en aquest cas d’una dona, és més gran que l’espai, més profund que l’oceà».

Així, va aprofitar, igual que van fer molts experts en astronomia durant el dia, per reivindicar que l’eclipsi suposava un impuls per despertar noves vocacions científiques i, en definitiva, per explicar als més petits que tot és possible, que no hi ha límits.

«El món és seu»

«Aquesta és una oportunitat per dir als nostres nens i nenes que el món és seu, que han de tenir ganes de descobrir. Al final, cada dia surt el sol, cada dia es fa fosc i sembla que no som conscients que formem part d’un sistema perfecte, que és el sistema solar que ha permès la nostra vida», va dir la ministra, que moments abans de l’eclipsi jugava amb dos nens que s’havien fabricat les seves pròpies ulleres solars amb els protectors homologats, a la terrassa on els ministres van seguir l’esdeveniment.

«Ara et toca a tu, digues una paraula que comenci per la lletra “o”», li demanava un dels petits, assegut a terra. I ells responien, convertint així les paraules en fets, ja que poques hores abans havia convidat a seguir l’eclipsi amb les persones més properes.

«Us convido a viure’l en família. Transmetrem al món tot el rigor científic, amb les millors imatges perquè científics i divulgadors facin la seva feina, que és fer ciència. És un moment que no oblidarem mai», havia dit a mitja tarda.