Un advocat alerta sobre les paraules que convé evitar en un Bizum per no tenir ensurts amb Hisenda: «El problema és la manca de justificació»

Bizum s’ha convertit en una de les formes més habituals d’enviar diners entre particulars a Espanya. I amb la seva popularització també han augmentat els dubtes sobre què pot cridar l’atenció d’Hisenda quan es fa una transferència. Un advocat ha posat ara el focus en els conceptes que s’escriuen en enviar un Bizum i ha advertit sobre algunes paraules com ara «lloguer», «nòmina», «préstec» o «deutes».

El vídeo, publicat a TikTok pel compte Tu Abogado Particular, parla d’aquestes expressions com a «paraules perilloses» i assenyala que poden descriure ingressos que haurien d’estar declarats. Però el mateix advocat introdueix un matís important: «El problema no és la paraula, sinó la manca de justificació».

És a dir, escriure «lloguer» en un Bizum no converteix automàticament el pagament en una operació irregular ni significa que Hisenda l’investigarà. El que és rellevant és què hi ha realment darrere d’aquest moviment de diners i si, quan correspongui, es pot justificar.

No existeix cap llista oficial de «paraules prohibides» en Bizum publicada per l’Agència Tributària. Per tant, no s’ha d’interpretar que escriure «lloguer», «nòmina» o «préstec» activi per si mateix una alerta d’Hisenda.

El mateix vídeo apunta, en realitat, a una altra qüestió. Un Bizum entre familiars o amics per pagar un sopar, compartir la gasolina o tornar els diners d’una compra no té la mateixa naturalesa que un cobrament per un servei professional, un lloguer o un ingrés procedent d’una activitat econòmica.

Per això, el consell més prudent no és buscar una paraula «segura» per ocultar el motiu d’un pagament, sinó reflectir de manera raonable la naturalesa real de l’operació i conservar la documentació que pugui acreditar-la.

Si es retornen uns diners prestats, per exemple, «devolució préstec» descriu millor l’operació que un concepte genèric. Si es comparteix el cost d’un sopar, «sopar» o «dinar» també resulta coherent.

Conveni entre Bizum i el Banc d’Espanya

Aquesta qüestió connecta directament amb el conveni que el Banc d’Espanya i Bizum van signar el novembre del 2025, i que ja va generar dubtes sobre la suposada vigilància dels pagaments entre particulars.

L’acord, publicat pel supervisor el 7 de novembre, estableix que Bizum facilitarà al Banc d’Espanya informació agregada per sector i país sobre les operacions realitzades a través del servei. L’objectiu és millorar les estadístiques i fer anàlisis i investigacions econòmiques, no fiscalitzar individualment els usuaris.

El conveni té una durada de quatre anys i contempla informació amb desglossament mensual i per codi de sector, per donar suport a les funcions del Banc d’Espanya.

Per tant, no s’ha de confondre aquest acord amb una suposada vigilància de cada Bizum que fa un particular. I tampoc hi ha cap base per afirmar que una determinada paraula escrita en el concepte provoqui automàticament una investigació tributària.

Bizum ja és quotidià

La popularitat del servei explica que aquests dubtes hagin adquirit tanta rellevància. El Banc d’Espanya assenyala que Bizum ja és utilitzat pel 37% de la població en els seus pagaments entre particulars, i que és el mitjà preferit en aquest àmbit entre els menors de 45 anys i les persones amb estudis superiors.

El mateix supervisor recorda que Bizum permet fer transferències instantànies entre particulars i que el seu funcionament està integrat en les aplicacions de les entitats bancàries.

La clau, per tant, no és memoritzar una llista de paraules que suposadament «vigila» Hisenda. Si el moviment respon a una operació legítima, el més important és que hi hagi una explicació coherent i, quan sigui necessari, documentació que la sustenti.

I això és precisament el que resumeix l’advertència de l’advocat que s’ha fet viral: «El problema és la manca de justificació», no pas una paraula concreta.