Duralex, la vaixella de les àvies que es resisteix a desaparèixer

Eren les vaixelles del dia a dia, perfectes per posar a prova la seva resistència i la seva versatilitat. Eren a casa de totes les àvies. Formaven part del patrimoni i de l’herència familiar. La incansable marca Duralex, no obstant, sembla enfrontar-se a la paradoxa del destí: aquella vaixella que va sobreviure a la poca traça dels petits de la casa i a anys d’ús, podria estar a punt de desaparèixer.

Era el 1927 quan la marca Duralex va néixer a La Chapelle-Saint-Mesmin, a la regió francesa de Loiret. Inicialment el seu catàleg s’enfocava en pots i vasos per a les destil·leries, però anys després, el 1934, Jean-Baptiste Colbert va desenvolupar a les seves fàbriques el famós vidre temperat, utilitzat inicialment per fars d’il·luminació i finestres. Aquest procés industrial fa que el vidre sigui pràcticament irrompible i va contribuir a fer de Duralex el seu principal valor de distinció. Ràpidament, la fàbrica de vidre es va orientar cap a la vaixella per al gran públic i va deixar la seva empremta a França amb el seu vas Gigogne (1946) i, més tard, el Picardie (1954).

Els Trenta Gloriosos són considerats l’època daurada de Duralex, quan unes 1.500 persones treballaven a la seva fàbrica de La Chapelle-Saint-Mesmin. Després d’anys regnant les cases i les cantines més populars d’Europa, la companyia va començar a afrontar les seves primeres dificultats al final dels anys 70.

Des d’aleshores, Duralex ha sigut cedida a diversos ateliers i fabricants de vidres, instal·lant la seva estructura accionarial en la més completa inestabilitat. Precisament, la història de Duralex no es pot entendre sense aquesta successió de crisis i resurreccions.Els " Trenta Gloriosos" són considerats l’època daurada de Duralex, quan unes 1.500 persones treballaven a la seva fàbrica de La Chapelle-Saint-Mesmin. Després d’anys regnant les cases i les cantines més populars d’Europa, la companyia va començar a afrontar les seves primeres dificultats al final dels anys 70. Des d’aleshores, Duralex ha sigut cedida a diversos ateliers i fabricants de vidres instal·lant la seva estructura accionarial en la més completa inestabilitat. Precisament, la història de Duralex no es pot entendre sense aquesta successió de crisis i resurreccions. Una història de supervivència tan resistent com el mateix vidre que la va fer cèlebre.

Patrimoni cultural

El 2008, l’empresa va assumir les seves dificultats i va anunciar oficialment la fallida, entrant en liquidació judicial. Dos mesos després, en un intent per salvar part del patrimoni cultural de França, el Tribunal de Comerç d’Orleans va posar les regnes en mans d’Antoine Ioannidès, empresari francobritànic, que va enfocar la companyia als mercats del Pròxim Orient i l’Orient Mitjà.El 2008, l’empresa va assumir les seves dificultats i va anunciar oficialment la fallida, entrant en liquidació judicial. Dos mesos després, en un intent per salvar el que molts consideren part del patrimoni cultural de França, el Tribunal de Comerç d’Orleans va decidir posar les regnes de l’empresa en mans d’Antoine Ioannidès, un empresari francobritànic, que va enfocar la companyia als mercats del Pròxim Orient i l’Orient Mitjà. S’hi van sumar la covid, la inflació, les noves modes a les llars. Una cascada de situacions que han posat a prova la resistència de Duralex.S’hi van sumar la covid, la inflació, les noves modes a les llars... Una cascada de situacions que han anat posant a prova una vegada i una altra la resistència de Duralex. Després de mesos sota administració judicial, Duralex s’enfronta a un nou desafiament: escollir un dels tres candidats interessats a fer-se càrrec dels 243 empleats que treballen en la companyia.Després de mesos sota administració judicial, Duralex s’enfronta ara a un nou desafiament: escollir un dels tres candidats interessats a fer-se càrrec dels 243 empleats que actualment treballen en la companyia.

Encara no s’han revelat oficialment les identitats dels tres candidats, però segons fonts sindicals i persones pròximes a l’assumpte, els interessats serien el famós empresari francès Cédric Meston, conegut per adquirir Tupperware França el 2025; el grup francès Carlesimo i l’empresa hongkonguesa AA Investments, propietat també d’un francès, Morteza Goshayeshi.Encara no s’han revelat oficialment les identitats dels tres candidats, però segons fonts sindicals i persones pròximes a l’assumpte, els interessats serien: el famós empresari francès, Cédric Meston, conegut per adquirir Tupperware França el 2025; el grup francès Carlesimo, i l’empresa hongkonguesa AA Investments, propietat també d’un francès, Morteza Goshayeshi.

"Fins ara, s’ha complert el pressupost de vendes inicial previst per al 2026, amb una forta acceleració de les vendes al juny i juliol, així com l’obertura de nous mercats internacionals", va comunicar la directora executiva Peggy Sadier."Fins ara, s’ha complert el pressupost de vendes inicial previst per al 2026, amb una forta acceleració de les vendes al juny i juliol, així com l’obertura de nous mercats internacionals", va comunicar la directora executiva Peggy Sadier, en un intent per atraure més compradors.

Equilibri financer

El director general, François Marciano, va anunciar que la facturació de Duralex havia d’arribar als 35 milions d’euros aquest any o el 2027 per recuperar l’equilibri financer, amb l’objectiu d’arribar a 39 milions l’any 2030. Unes xifres que, segons fonts pròximes a l’expedient, seran difícils d’aconseguir. Sadier no va voler comentar aquestes xifres a l’assumir el càrrec. Va assegurar, això sí, que els balanços comptables i la "certificació dels comptes" de Duralex estaven en curs.El director general, François Marciano va anunciar que la facturació de Duralex havia d’arribar als 35 milions d’euros aquest any o el 2027 per recuperar l’equilibri financer, amb l’objectiu d’arribar a 39 milions d’euros de volum de negoci el 2030. Unes xifres que, segons fonts pròximes a l’expedient, seran difícils d’aconseguir. Sadier no va voler comentar aquestes xifres en el moment d’assumir el càrrec. En aquell moment, va assegurar que els balanços comptables i la "certificació dels comptes" de Duralex estaven en curs.

El 17 de setembre, el Tribunal Mercantil d’Orleans examinarà les ofertes en una audiència i s’escriurà un nou capítol en la història de Duralex.El 17 de setembre, el tribunal mercantil d’Orléans serà quan examini les ofertes en una audiència, i serà llavors quan s’escrigui un nou capítol en la història de Duralex.