La Seguretat Social permet computar fins a tres anys de cotització per cuidar un familiar

Cuidar durant anys un familiar que no pot valer-se per si mateix pot obligar un treballador a abandonar temporalment la seva feina. Però aquesta interrupció de la vida laboral no té per què traduir-se íntegrament en un buit de cotitzacions per a la futura jubilació.

La llei general de la Seguretat Social (LGSS) contempla una protecció específica per a aquests casos: els tres primers anys d’una excedència destinada a la cura de determinats familiars tenen la consideració de període de cotització efectiva a efectes de prestacions com la jubilació, la incapacitat permanent o les prestacions per mort i supervivència.

La mesura no és nova, però continua vigent i pot resultar especialment rellevant per als qui han hagut d’interrompre la seva carrera professional per atendre un familiar dependent.

Familiar fins al segon grau de consanguinitat

L ’article 237.2 de la LGSS estableix que poden computar-se com a cotitzats els tres primers anys de l’excedència quan el treballador atén un familiar «fins al segon grau de consanguinitat o afinitat».

A més, s’han de presentar determinades circumstàncies: que aquesta persona, per raons d’edat, accident, malaltia o discapacitat, no pugui valer-se per si mateixa i que no exerceixi una activitat retribuïda.

L’Estatut dels Treballadors reconeix, per la seva banda, el dret a sol·licitar aquesta excedència durant un període de fins a dos anys, tret que el conveni col·lectiu estableixi una durada superior. La regulació inclou actualment el cònjuge o parella de fet i familiars fins a segon grau.

Aquí apareix una particularitat important: l’excedència laboral pot durar menys que el període màxim de cotització efectiva reconegut per la Seguretat Social. Si es disfruta durant un any, per exemple, no es generen tres anys de cotització fictícia: es computarà com a cotitzat el període efectivament disfrutat, segons explica la mateixa Seguretat Social.

La consideració d’aquests períodes com cotització efectiva té diverses conseqüències. La Seguretat Social assenyala que serveix per acreditar els períodes mínims exigits per a determinades prestacions, determinar la base reguladora i calcular el percentatge aplicable en prestacions com la jubilació.

Càlcul de la cotització amb els sis mesos anteriors

A més, per calcular la base de cotització corresponent a aquests períodes, la Seguretat Social pren com a referència la mitjana de les bases de cotització dels sis mesos immediatament anteriors a l’inici de l’excedència, sempre que existeixi aquell període acreditat. Si no es disposa de sis mesos, s’apliquen les regles específiques previstes per al període anterior.

Per això, no seria correcte dir que la persona «continua cobrant el seu sou» o que la Seguretat Social l’ingressa les cotitzacions durant l’excedència. És un mecanisme de protecció perquè aquell període pugui computar a efectes de determinades prestacions, tot i que el treballador hagi deixat temporalment de treballar.

Una mesura que també arriba a la jubilació

La mateixa Seguretat Social inclou expressament la jubilació entre les prestacions per a les quals aquests períodes tenen consideració de cotització efectiva.

Això pot ser especialment rellevant per a treballadors que, al llarg de la seva vida laboral, hagin hagut d’assumir durant un temps prolongat la cura d’un familiar i temin que aquesta interrupció perjudiqui els seus drets futurs.

La clau, per tant, no està que qualsevol excedència computi com cotitzada. La protecció està vinculada a una excedència concreta, a uns familiars determinats i a unes circumstàncies específiques. I, davant la informació que encara circula sobre aquesta matèria, la normativa vigent ja no limita aquest benefici al primer any: l’article 237.2 de la LGSS contempla els tres primers anys.