La cronologia d’un virus que ja dona senyals d’esperança

La crisi de la pesta porcina africana (PPA) va esclatar a Catalunya a finals de novembre de 2025, quan el Laboratori de Referència d’Algete va confirmar, el dia 28, dos senglars morts infectats al terme de Cerdanyola del Vallès. Era la primera detecció de PPA en el territori espanyol des del 1994.

Des del primer moment, la Generalitat va deixar clar que no hi havia cap cas en porcs domèstics ni en explotacions ramaderes, però va activar el pla de contingència i va establir zones de protecció i vigilància.

Així doncs, es va delimitar una zona d’alt risc de 0 a 6 quilòmetres i una zona de baix risc fins als 20 km. Dins del perímetre d’alt risc es van prohibir les activitats de caça -excepte les actuacions necessàries per contenir la malaltia- i els treballs forestals. L’accés al medi natural també va quedar restringit. En l’àrea de baix risc es van limitar les activitats organitzades al medi.

Els municipis de la Catalunya central que figuren a la zona de baix risc són Castellbell i el Vilar i Mura (Bages), els Hostalets de Pierola, Masquefa (Anoia), Abrera, Castellví de Rosanes, Collbató, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat i Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat nord).

Davant les greus afectacions al sector porcí i el risc que la malaltia es propagués a les granjes, a partir del 19 de desembre la Generalitat va autoritzar actuacions cinegètiques excepionals per contenir la PPA. La caça va passar a ser part de l’estratègia sanitària amb batudes controlades.

Al gener, el debat es va estendre a l’activitat esportiva i el medi natural per abordar específicament les restriccions, condicionant curses, excursions i altres usos del bosc.

Duant el febrer es van declarar nous focus, fet que va obligar el Govern a actualitzar les zones afectades i les mesures amb un objectiu triple: evitar que els senglars es dispersin, reduir-ne la població afectada i impedir que el virus arribés al porcí domèstic.

Tanquen Collserola

Un dels moments més visibles de la crisi va arribar el 12 de març, quan es va tancar l’accés al Parc Natural de Collersola. Va ser un exemple clar de fins a quin punt el virus afectava la vida quotidiana.

A finals d’abril, la malaltia continuava circulant entre la fauna salvatge amb nous focus i al maig, es va reforçar l’estratègia de captura. El Departament d’Agricultura posa en marxa un contracte d’emergència de 7 milions d’euros i desplega unes 60 trampes addicions dins del radi de 20 quilòmetres.

En els mesos de juny i juliol, s’han anat adoptant noves modificacions de les mesures sanitàries i la introducció d’excepcions a la prohibició de caça.

A l’agost, a la zona de baix risc, s’han aixecat les restriccions generals a les activitats en el medi natural, mentre es mantenen prohibicions específiques, com alimentar senglars o manipular els elements de contencio instal·lats.

A més, en la setmana del 10 al 16 d’agost, va ser la primera des de l’inici del brot en què no es va detectar cap nou positiu. En total, des de l’aparició de la malatia s’han detectat 379 positius de 11.331 senglars analitzats.

En declaracions ahir a RAC1, el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, preveu que aquesta tardor es pugui avaluar si l’evolució de la pesta porcina africana (PPA) permet començar a flexibilitzar les restriccions d’accés al medi natural. Va celebrar la primera setmana sense casos positius entre els senglars capturats, tot i que va remarcar que el brot encara no s’ha acabat.

Subscriu-te per seguir llegint