María Cristina Clemente, notària, adverteix sobre els préstecs entre familiars: "Quan Hisenda pregunta ja sol ser tard"

Durant anys, demanar diners prestats a un familiar i justificar-ho després amb un simple document privat era una pràctica habitual. Però això ha canviat.

La notària alacantina María Cristina Clemente Buendía llança una advertència clara: "Més cura que mai amb els préstecs entre particulars, amb els préstecs entre familiars".

La sentència que ho canvia tot

Segons explica, una sentència recent del Tribunal Suprem marca un abans i un després: "Si sempre els ha carregat el diable, molt de compte amb una sentència recent del Tribunal Suprem que dona nova munició a Hisenda".

Fins ara, molts contribuents recorrien a una solució senzilla: justificar a posteriori un lliurament de diners mitjançant un contracte privat de préstec, fins i tot sense interessos. Però aquesta via s’estreny. "Ja no ens n’hi ha prou", resumeix la notària.

Ja no serveix fer el contracte després

Una de les pràctiques més habituals era formalitzar el préstec després d’haver lliurat els diners, per donar-li cobertura legal.

Clemente Buendía ho explica així: "N’hi havia prou amb presentar aquest document privat de préstec…" per donar cobertura a lliuraments de diners l’origen dels quals no estava del tot clar.

Amb el nou criteri, aquesta estratègia perd eficàcia.

Els dos requisits que exigeix Hisenda

El Tribunal Suprem no elimina els préstecs entre familiars, però sí que eleva el nivell d’exigència. "El Tribunal Suprem diu sí al contracte, però afegeix dos requisits fonamentals", assenyala. Són aquests:

• Identificació completa de la persona que lliura els diners
• Justificació de l’origen dels diners i del mitjà de pagament

I aquí hi ha la clau.

El punt crític: demostrar d’on provenen els diners

Per a Hisenda, ja no és suficient saber qui presta els diners. També vol saber d’on provenen. "El que és més important és la justificació de l’origen del mitjà de pagament", insisteix la notària.

Això canvia per complet l’enfocament d’aquestes operacions, especialment en els casos més informals.

Adéu a l’efectiu sense rastre

Un dels missatges més contundents afecta els pagaments en metàl·lic: "Ens oblidem de lliuraments o ingressos en efectiu”. A partir d’ara, només hi ha una via segura: “Només quan tinguem una traçabilitat bancària clara i precisa podrem evitar que Hisenda consideri aquests lliuraments com un guany patrimonial no justificat”.

El perill: que Hisenda ho consideri diners sense justificar

Si no es compleixen aquests requisits, la conseqüència pot ser important. Hisenda pot interpretar aquests diners com un guany patrimonial no justificat, cosa que implica regularitzacions, sancions i possibles inspeccions.

En altres paraules: el que semblava un simple préstec familiar pot convertir-se en un problema fiscal seriós.

Un avís clar: fer-ho bé des del principi

El missatge de la notària és directe i preventiu. Els préstecs entre familiars continuen sent legals, però ja no es poden fer de qualsevol manera. Cal:

• Formalitzar-los correctament
• Utilitzar mitjans bancaris
• Poder justificar sempre l’origen dels diners

Perquè, com resumeix la mateixa Clemente Buendía, el marge de maniobra es redueix: "Quan Hisenda pregunta ja sol ser tard".