L’habitatge supera en un 12% els preus de la bombolla, però només set comunitats han trencat màxims

El preu de l’habitatge a Espanya ha deixat enrere –almenys en termes nominals– els màxims assolits durant la bombolla immobiliària. El metre quadrat se situa de mitjana en 2.064 euros, segons les dades del segon trimestre publicades aquest dijous pel Consell General del Notariat, un 12,4% per sobre dels 1.837 euros registrats en el mateix període del 2007, que fins ara marcava el sostre del cicle anterior. No obstant, el nou rècord nacional amaga una evolució molt desigual per territoris: només set comunitats autònomes han aconseguit superar els màxims previs a la crisi financera, mentre que les altres encara deu continuen per sota.

La distància és especialment cridanera a les Balears. L’arxipèlag va registrar entre el gener i el juny un preu mitjà de 4.273 euros per metre quadrat, davant els 2.504 euros del primer semestre del 2008, el seu màxim durant els anys de la bombolla. Això suposa que l’habitatge és avui un 70,6% més car en termes nominals que en el moment àlgid de l’anterior cicle immobiliari. Les Balears són, amb diferència, la comunitat que més ha depassat aquells nivells.

Madrid ocupa el segon lloc. El preu mitjà ja arriba als 3.891 euros per metre quadrat, un 41,4% per sobre dels 2.752 euros del primer semestre del 2007. També les Canàries han trencat àmpliament el seu sostre anterior: els 2.419 euros actuals superen en un 36,1% els 1.778 euros del 2008, segons els notaris.

El grup de comunitats que han deixat enrere la bombolla el completen Andalusia, la Comunitat Valenciana, Cantàbria i el País Basc, tot i que amb diferències molt més petites. Andalusia supera el seu màxim previ en un 14,8%, la Comunitat Valenciana en un 10,7%, Cantàbria en un 6% i el País Basc en un 4%. En conjunt, són només set de les 17 comunitats autònomes.

Deu comunitats per sota dels màxims

La fotografia és molt diferent a bona part de l’interior peninsular. La Rioja continua sent la regió més allunyada dels seus màxims històrics. El preu mitjà es va situar durant la primera meitat de l’any en 1.184 euros per metre quadrat, gairebé un 30% per sota dels 1.679 euros que va arribar a registrar en el primer semestre del 2009. Castella-la Manxa tampoc ha recuperat els nivells previs a la recessió: els 899 euros actuals són un 23,5% inferiors als 1.175 euros assolits el 2008. Una cosa semblant passa a Aragó, on el preu encara es troba un 21,8% per sota del màxim del 2007. Múrcia es manté un 17,8% per sota; Extremadura, un 16,9%; Castella i Lleó, un 14,9%; Astúries, un 13,4%, Navarra, un 9,3%, Catalunya, un 7,6%; i Galícia, un 7%.

Els preus mantenen el pols

Malgrat que el mercat ja es troba en màxims, per ara tampoc s’aprecia una desacceleració clara en el creixement dels preus. Al juny, el cost mitjà de l’habitatge va augmentar un 8,8% interanual, una taxa inferior al 10,9% registrat al maig i al 10,7% de l’abril, però encara elevada. L’any va començar amb un increment del 9,1% al gener, que es va moderar fins al 5,8% al febrer, abans de tornar a agafar força: els preus van avançar un 8,8% al març i van encadenar dos mesos consecutius creixent a doble dígit a l’abril i al maig.

L’evolució contrasta amb la segona meitat del 2025, quan les pujades interanuals es van moure generalment entre el 6% i el 8%. Per tant, el descens de la taxa de creixement registrat a mitjans d’any suposa de moment una moderació puntual i encara no respon a un canvi de tendència. A més, l’encariment continua estès per pràcticament tot el territori. Al juny, el preu va augmentar en 15 de les 17 comunitats autònomes, amb increments especialment forts a Múrcia o la Comunitat Valenciana, tots dos per sobre del 20%, Madrid (19,5%) i Astúries (19,4%). Només cauen lleugerament a les Balears i La Rioja.

Les compravendes es refreden, però les hipoteques resisteixen

L’evolució dels preus contrasta amb un decreixement del dinamisme en el nombre d’operacions. Durant el primer semestre es van tancar al voltant de 353.237 compravendes d’habitatges, un 7,7% menys que entre el gener i el juny del 2025. El descens s’ha mantingut durant tots els mesos de l’any. Al contrari, la caiguda és menys forta en la concessió d’hipoteques: entre el gener i el juny es van formalitzar al voltant de 191.500 préstecs destinats a l’adquisició de vivenda, tot just un 2,3% menys que un any abans. La quantia mitjana d’aquests crèdits va arribar al juny als 188.785 euros, un 7,3% més interanual, mentre que el percentatge mitjà finançat es va situar en el 72,3% del valor de l’habitatge.