El grup Casablanca inaugurarà el Bar del Lloro a Manresa el 10 de setembre amb la col·laboració del Pepitu

El Bar del Lloro, conegut antigament com el Puerto Rico i el que fins ara era el Frankfurt les Bases 2 de la Muralla de Sant Francesc de Manresa, obrirà oficialment les portes el 10 de setembre amb la nova marca del grup manresà d'hostaleria i oci nocturn Casablanca. El restaurant, que ja opera parcialment els matins, presenta una profunda renovació respecte a la seva etapa precedent per tal de recuperar "l'essència dels seus orígens", tal com ho defineix Nico Gutiérrez, propietari de l'entitat.

Els nous responsables volen transmetre la història de l'espai a través de la decoració: fotografies antigues, quadres i retalls de diaris de diferents èpoques. Pel que fa a la gastronomia, la proposta també apostarà per la producció local gràcies a la col·laboració amb el restaurant Pepitu Menja Vedella de Collons, que portarà les seves hamburgueses de la carretera del Pont de Vilomara a la Muralla de Sant Francesc i la Plaça Valldaura.

"No volíem una hamburguesa americana ni copiar cap model de fora. Volíem fer una hamburguesa d'aquí, de proximitat. I vam pensar que hi havia una persona que ho feia millor que nosaltres: el Pepitu. Ell té la seva pròpia producció, treballa amb carn Angus de Cardona i fa un producte molt bo. Ens entenem molt bé i està encantat de fer aquest projecte conjuntament", explica Gutiérrez.

El bar, el sisè projecte del grup Casablanca, a partir del 10 de setembre, estarà obert cada dia de la setmana per servir esmorzars i dinars, mentre que els dijous, divendres i dissabtes oferirà sopars i allargaran l'activitat fins a les 2 o les 3 de la matinada. En aquests tres dies, hi haurà una proposta nocturna anomenada La Gamberra, amb actuacions musicals.

"És una marca de nit pensada perquè els clients s'ho passin bé. És una mena de nit alegre i simpàtica, amb música en directe, copes i riures. És un format que es fa molt a Barcelona i que nosaltres volem traslladar a Manresa. Seran actuacions de petit format amb músics d'aquí per tal de potenciar els artistes de casa", remarca Gutiérrez.

La història vinculada al Bar del Lloro

Un dels trets distintius del nou local seran tots els elements que rememoraran la història del restaurant. Entre aquests, hi haurà uns retalls de diari que convidaran els clients a posar a prova el seu enginy. "Una de les coses que volem fer és un petit joc amb els clients. Hi haurà notícies antigues, algunes reals i d'altres falses, però totes estan pensades de manera que no sigui evident quines són unes i quines són les altres. La idea és que la gent les miri, les llegeixi i intenti descobrir quines són veritat i quines són mentida. És una cosa simpàtica que forma part del mateix decorat", comenta el propietari de l'entitat manresana.

La història documentada del bar es remunta a l'any 1942. No és només una simple xifra, sinó que forma part de la filosofia i la manera d'entendre la recuperació de locals emblemàtics de Manresa per part del grup Casablanca. Més enllà del negoci, el seu objectiu és trobar aquells elements d'establiments que anys enrere els havien fet especials per recuperar-los i omplir-los de vida.

"Estan passant coses importants i nosaltres creiem que també és necessari recuperar la marca catalana de Manresa, els locals autòctons i els projectes que tenen una vinculació real amb el territori", assegura.

I el Bar del Lloro és un d'ells. El local exposarà quadres nostàlgics de la segona meitat del segle XX. Gutiérrez destaca, per exemple, el del Puerto Rico dels anys 70. "En aquella època hi van posar una mampara amb neons i era un lloc molt modern. Avui probablement seria un lloc espectacular, però amb els anys es va anar transformant i va perdre bona part d'aquella essència".

Segons detalla el propietari de Casablanca, hi ha registres que assenyalen que abans de la Guerra Civil el restaurant s'hauria dit La Cantina i per aquella zona hi passava el bestiar. Posteriorment, arribarien els ja coneguts Bar Ramon i el Puerto Rico. Tots dos amb el denominador comú del lloro dins del local.

El mateix Regió7 també forma part de la història del local, ja que antigament havia ocupat el mateix edifici que el bar.