La suspensió de desnonaments hipotecaris s'allarga fins al 2028

Les famílies vulnerables podran continuar gaudint d'aquesta mesura que els empara

Podem i Sumar reivindiquen la mesura

Les mesures contra els desnonaments amplien el seu termini fins al 2028

Les mesures contra els desnonaments amplien el seu termini fins al 2028 / ACN

EFE

Aquesta setmana vencia el termini referent a la suspensió dels desnonaments hipotecaris per a deutors en situació de vulnerabilitat. Tot i que, el Consell de Ministres ha acordat prorrogar aquesta mesura fins al 2028. Així doncs, més de 30.000 persones a Espanya es podran acollir a la mesura, evitant un desnonament hipotecari.

El Reial decret llei pel qual es prorroguen les mesures de suspensió de llançaments sobre l'habitatge habitual per a la protecció dels col·lectius vulnerables, aprovat aquest passat dimarts, té l'origen en la llei de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social, aprovat pel govern del PP el 2013 per pal·liar els efectes de la crisi econòmica del 2008.

Aquesta llei paralitzava durant dos anys els desnonaments hipotecaris de famílies en situació de risc d'exclusió social especial, entre elles, famílies nombroses i unitats familiars monoparentals amb almenys un fill a càrrec.

També, a famílies amb menors i amb algun dels seus membres en situació de dependència, malaltia o una discapacitat reconeguda igual o superior al 33%, a víctimes de violència de gènere i a casos en què el deutor hipotecari estigui a l'atur o sigui més gran de 60 anys.

Des d'aleshores la moratòria s'ha prorrogat diverses vegades, l'última, a iniciativa de Podem, el maig del 2020, acabada d'irrompre la pandèmia de la covid, amb un decret que no només l'estenia durant quatre anys, sinó que també va ampliar les possibilitats per acollir-se a un nombre més gran de famílies.

Fonts del Ministeri d'Habitatge han destacat que el text prorroga fins al 15 de maig del 2028 el contingut d'aquest Reial decret llei i que, si bé la mesura està destinada a un determinat col·lectiu vulnerable, “el seu impacte econòmic general és positiu, ja que la lluita contra l'exclusió social té externalitats positives per al conjunt de la societat, en afavorir la seguretat, la pau i la cohesió social, factors fonamentals per afavorir el desenvolupament i el creixement econòmic”.

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) considera que la mesura no s'ha de limitar a una mera ampliació temporal, sinó que s'ha de buscar una solució definitiva, que inclogui la seva anotació al Registre de la Propietat per evitar "l'assetjament immobiliari" i la "indefensió dels que s'hagin pogut acollir davant de nous propietaris que intenten ignorar-la".

També demana la introducció del dret de tempteig i retracte per als qui, havent-se acollit, puguin estar en disposició d'adquirir novament l'habitatge, així com l'opció que l'administració la compri com a parc públic.

Pla obert de l'acció reivindicativa per demanar al govern espanyol que allargui la moratòria anti-desnonaments, a la plaça de Catalunya. Imatge del 20 de juliol del 2021 (Horitzontal)

El 2021: Pla obert de l'acció reivindicativa per demanar al govern espanyol que allargui la moratòria anti-desnonaments, a la plaça de Catalunya. / Eli Don

Podem i Sumar reivindiquen la mesura

Mentrestant, al Congrés, tant Sumar com Podem han reivindicat la iniciativa com a seva.

"Ens congratulem que el PSOE compleixi els compromisos a què arriba amb nosaltres", ha subratllat el portaveu de Podem al Congrés, Javier Sánchez, per a qui "el més important és que s'atorgui plena seguretat jurídica als afectats i no es deixi cap escletxa perquè cap jutge sense sensibilitat social actuï a favor de la banca que desnona".

El portaveu de Podem ha criticat, no obstant això, que el Govern hagi "portat gairebé al límit" aquesta pròrroga, cosa que ha produït "a moltes famílies molt estrès i ansietat per no saber què passaria", ha explicat.

Per part seva, el portaveu de Sumar, Íñigo Errejón, ha assenyalat que aquesta és una de les "qüestions que demostren qui és el pulmó que porta la iniciativa política al Govern" i que, el Reial decret, "encara sent important, és un pegat".