El dilema de l'impost mediambiental sobre parcs eòlics i fotovoltaics

Diverses regions d'Espanya ja l'apliquen, altres si afegeixen

La promesa electoral d'eliminar l'impost de successions i patrimoni es vol cobrir amb aquest impost, José Donoso (director de l'UNEF)

Les CCAA d'Espanya s'adhereixen a cobrar un impost als promotors d'energies renovables

Les CCAA d'Espanya s'adhereixen a cobrar un impost als promotors d'energies renovables / freepik

Sara Ledo

Cada vegada són més les comunitats autònomes que se sumen a cobrar un peatge als promotors d'energies renovables per instal·lar els seus projectes a la regió. Galícia, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Cantàbria ja fa uns anys que ho fan. El 30 de maig, Aragó es va sumar a l'impost mediambiental sobre parcs eòlics i fotovoltaics. El 2025 es preveu que el País Basc se sumi a aquest peatge.

"És probable que aquest tipus d'impostos tendeixin a generalitzar-se. Però amb la pujada dels tipus d'interès i els costos dels materials a tota la cadena de valor, afegir més pressió fiscal, quan les instal·lacions ja paguen l'IBI i l'ICIO en l'àmbit municipal, no sé si és una bona mesura per fomentar aquest tipus d'energies”, reconeix el responsable de polítiques climàtiques de la Fundació Renovables, Ismael Morales. "És important que els beneficis financers o econòmics de les renovables es quedin al territori, però augmentar les càrregues fiscals a l'energia eòlica i fotovoltaica en l'àmbit regional és més difícil de controlar, ja que no se sap que fa la comunitat autònoma amb aquests diners", afegeix.

En el cas d'Aragó, l'impost grava la potència, l'alçada i la longitud dels aerogeneradors i el diàmetre de les pales, mentre que per a la fotovoltaica compta la superfície tancada del parc. La previsió de l'Executiu aragonès és que ingressarà 16 milions d'euros aquest any i assolirà més de 40 milions a partir del 2026 i el 2027, quan el gravamen comenci a funcionar a ple rendiment, ja que les noves instal·lacions tindran exempcions del 100% durant el primer any i del 50% el segon. I el seu compromís és destinar com a mínim un 50% de la quantia que recapta a les zones on s'ubiquen els parcs.

Galícia, Castella-la Manxa i, Castella i Lleó, que van ser les primeres a establir una taxa al recurs eòlic el 2009, 2011 i 2018, respectivament, van ingressar uns 100 milions d'euros el 2021 per aquest concepte, segons es desprèn de l'informe 'Panorama de la Fiscalitat Autonòmica i Foral', elaborat pel Consell General d'Economistes. L'organisme afirma els tributs mediambientals (inclou aquí altres gravàmens com les taxes a les emissions, a la producció nuclear o hidràulica) tenen una recaptació "tan exigua que molt probablement, si féssim una anàlisi cost-benefici, seria negativa, ja que amb molta probabilitat la recaptació obtinguda no cobreix les despeses de gestió dels mateixos”.

Aquestes tres comunitats són amb Aragó quatre de les cinc regions amb més potència instal·lada de tot el territori. La cinquena en discòrdia, Extremadura, ha descartat engegar una figura fiscal com una taxa o un impost amb l'objectiu de recaptar diners per activitats de producció energètica. Però comencen a sorgir altres autonomies –com a Cantàbria i Aragó– que s'avancen al fet en si i, decideixen legislar una figura impositiva abans de tenir inversions renovables importants.

D'altres, com Catalunya, tot i ser la principal productora d'energia a Espanya, es queden al marge d'aquesta tendència, en part pel retard que arrossega la implantació de renovables. El rebuig social i un decret, que es va mantenir entre el 2009 i fins al 2021, i impedia a la pràctica el desenvolupament de parcs eòlics i fotovoltaics en aquesta comunitat.

Rebuig del sector

Aquests primers gravàmens, que afectaven només les instal·lacions eòliques, van sorgir com una mena de "compensació territorial" en un moment en què aquestes rebien un suport públic, a través de primes a les renovables, de manera que el gravamen era una forma de "fer que les comunitats es quedessin amb una part dels diners que rebien de l'Estat", segons explica el director de Polítiques Energètiques i Canvi Climàtic a l'Associació Empresarial Eòlica (AEE), Heikki Willstedt.

El denominador comú en tots els casos és la finalitat mediambiental, que pressuposa la reducció de l'impacte d'una activitat al mínim possible. "Si la taxa d'Aragó estigués ben pensada donarien una solució per poder pagar menys per reduir l'empremta d'aquesta activitat, però la manera de pagar menys seria posar un aerogenerador més petit i llavors es genera menys energia. No incentiva la reducció de l'impacte mediambiental, sinó l'augment", explica. Davant tant de caos regional, el dirigent planteja que el millor seria que el Govern central obrís un debat "honest" amb les comunitats i la Federació de Municipis i Províncies (FEMP) sobre una fiscalitat mediambiental per compensar els territoris on s'instal·lin renovables, de forma ordenada i sense sorpreses.

Catalunya és la principal productora d'energia renovable d'Espanya

Catalunya és la principal productora d'energia renovable d'Espanya / freepik

Des de la patronal fotovoltaica descarten un debat així i plantegen eliminar qualsevol gravamen. Si escau, les úniques comunitats que penalitzen els panells solars són les que han legislat de forma recent, Aragó i el País Basc. "La justificació mediambiental és absolutament falsa, el que hi ha al darrere és la promesa electoral d'eliminar l'impost de successions i patrimoni i ho havien de cobrir d'alguna manera", denuncia el director general de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF), José Donoso.

"El missatge que es dona als inversors internacionals és que Espanya torna a tenir inseguretat jurídica. La sensació amb aquest impost que aplica de manera retroactiva és que poden posar un impost en qualsevol moment o variar aquest. Si el gran avantatge competitiu que té la fotovoltaica al nostre país, amb més hores de sol i plantes a gran escala, fa que puguem produir energia elèctrica un 50% més barata que la resta d'Europa i si ens la mengem amb impostos podem perdre oportunitat d'industrialitzar el nostre país", afegeix Donoso.