Un autònom, preocupat per la seva pensió en el futur: paga 400 euros de quota i quan es jubili cobrarà 1.000 euros al mes

Ser autònom a Espanya no és tasca fàcil. Els treballadors que tenen negocis pel seu compte estan acostumats a pagar grans quantitats de quotes a l’Estat, i per tant viuen amb poca tranquil·litat. A més, a Espanya hi ha una incertesa pel que fa al seu futur, especialment quan pensen en la jubilació.

Tot i ser un pilar essencial de l’economia nacional, més de 3,3 milions de persones treballen per compte propi al país, però els seus drets i prestacions continuen, en molts casos, per sota dels treballadors per compte d’altri. Molts se senten abandonats per l’administració, després d’haver pagat quotes altes durant anys, però amb la perspectiva de rebre pensions baixes que no garanteixen una vellesa digna.

Un desajust en la pensió

Un dels principals temors dels treballadors autònoms és la diferència entre el que aporten cada mes i el que rebran quan es jubilin. A diferència dels empleats per compte d’altri, les empreses dels quals assumeixen una part important de les cotitzacions, els autònoms han de cobrir íntegrament la seva contribució a la Seguretat Social.

La recent implantació del sistema de cotització per trams, impulsada pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, ha reobert el debat sobre la justícia del model. Tot i que l’objectiu era fer-lo més equitatiu, molts professionals consideren que no reflecteix amb precisió els seus ingressos reals ni la situació dels seus negocis.

El cas d’un autònom: un negoci de subministraments

En aquest context d’incertesa, el testimoni d’un lampista entrevistat pels informatius de Telecinco resumeix la preocupació de milers d’autònoms. Després d’anys treballant en una empresa del sector, va perdre la feina amb la crisi del 2008 i va decidir muntar el seu propi negoci de subministraments. No obstant això, el projecte no ha tingut l’èxit que esperava.

Avui, a prop de la jubilació, confessa la seva inquietud: malgrat abonar una quota mensual de 400 euros, les estimacions indiquen que només percebrà una pensió d’uns 1.000 euros. “Això va cada cop pitjor”, comenta amb desànim.

Davant d’aquest panorama, el treballador es planteja tancar el negoci i buscar una feina per compte d’altri, encara que sigui temporal, amb l’esperança de millorar la seva base de cotització abans de retirar-se. “No tinc cap altra opció”, admet, resignat. Sap que, tot i estar a punt d’arribar a l’edat mínima de jubilació, potser la seva última oportunitat per garantir-se una vellesa més tranquil·la és tornar, encara que sigui per un temps, al món assalariat.