Niño Becerra, economista: "Abans, amb la Grossa de la Loteria de Nadal es podien comprar 24 cases"

El preu de l’habitatge pels núvols i uns sous per terra són la combinació perfecta perquè tenir una propietat sigui un autèntic luxe en algunes ciutats de l'Estat com Barcelona o Madrid. Això obliga a endarrerir l’edat d’emancipació diversos anys per sobre de la mitjana europea i a ajornar els plans de vida dels joves, que es veuen obligats a quedar-se a casa dels pares, en el millor dels casos, o a compartir pis fins a edats en què les generacions anteriors ja tenien la seva trajectòria encarrilada.

Fins i tot hi ha jubilats que es veuen obligats a compartir pis amb altres persones, una situació que fa no tants anys era completament irracional i que, a causa de la inflació, s’ha convertit en una alternativa més.

La Grossa de Nadal, un miratge

Ara que s’acosten les festes nadalenques, l’economista Santiago Niño Becerra ha aprofitat per fer una comparació amb un dels elements més representatius d’aquestes dates, la Loteria de Nadal, per evidenciar l’encariment descarnat del cost de la vida actual.

"En euros actuals, el premi gros permetia comprar-se dues cases a Madrid. Dues cases a Madrid, sí. Però és que la cosa va millorar, perquè l’any 1920, amb el premi gros de la loteria, es podien comprar 24 cases. 24, eh? Compte, sempre en euros constants, en valor actual", revela l’expert en economia.

Tanmateix, la situació va començar a decaure a partir dels anys cinquanta, quan es van reduir els premis més suculents del sorteig: "Es va voler reduir aquests premis per tenir més guanys venent els números, és clar", indica.

Actualment, amb el premi de 400.000 euros per dècim, ja no n’hi ha prou per comprar una casa en alguns dels llocs més poblats d’Espanya, encara que el problema no és la reducció del premi: "Ja no et pots comprar una casa. No, en algun lloc potser sí. Però el problema no és de la loteria, és de Madrid, de Bilbao, de Barcelona, de Sevilla...", assegura Niño Becerra.

Per això, l’experimentat economista defensa el model d’un sorteig tan arrelat a la societat espanyola: "La Loteria de Nadal té una cosa que, per les dates, serveix per compartir amb els amics. Té ànima. A la feina, a les empreses, es fan números col·lectius. És a dir, uneix", conclou.