Sergio Gutiérrez, assessor immobiliari, aclareix quan no s'ha de pagar la taxa d'escombraries: “No només ha de sortir al contracte”

La taxa d'escombraries esdevé sovint un tema de conversa sotmès a debat entre els veïns. El seu cost anual, que ja supera els 116 euros per casa, segons dades de l'informe 'Les taxes de residus a Espanya 2025', elaborat per la Fundació ENT, i l'encariment que la taxa ha experimentat el darrer any, concretament d'un 16,2% respecte a la quota del 2024, han augmentat la crispació dins de les comunitats. I si et diguessin que hi ha casos en què no l'has de pagar?

No són pocs els veïns que, desesperats, acudeixen a experts per informar-se'n. Un d'aquests especialistes és l'assessor immobiliari Sergio Gutiérrez, que –a través de xarxes socials– comparteix informació d'altíssim valor i que no sempre forma part del coneixement popular. En un dels últims vídeos, l'expert enumera un total de tres situacions en què no estaries obligat a pagar la taxa d'escombraries.

Qui regula la taxa d'escombraries?

Primer de tot, és important distingir la taxa d'escombraries, anomenada popularment com a 'escombraries', d'altres tributs destinats a la gestió de residus. En el cas d'aquesta tarifa, si bé va ser implementada per mandat europeu, la seva aplicació es duu a terme des de l'àmbit municipal, i els ajuntaments són els encarregats de recaptar-la.

Cal destacar que, segons el que estableix l'article 20 de la Llei d'arrendaments urbans, el pacte entre arrendador i arrendatari on s'acordi que l'inquilí pagarà aquesta quota "no afectarà" l'Administració, cosa que evidencia que l'obligació de pagar l'impost és determinada per una entitat administrativa externa al contracte de lloguer. A més, cal afegir que, segons el mateix document, es parteix de la base que "les despeses de gestió immobiliària i les de formalització del contracte seran a càrrec de l'arrendador".

Sota els objectius d'assolir una cobertura total de costos i d'impulsar un pagament per generació –seguint el principi 'qui contamina, paga'–, aquesta taxa continua sent la “gran assignatura pendent de l'Estat”, explicava recentment el doctor en Ciències Ambientals Ignasi Puig a EL PERIÓDICO.

Tres excepcions

A continuació, pots trobar les tres excepcions al pagament de la taxa d'escombraries que Gutiérrez exposa al vídeo:

Manca de clàusula al contracte

Si en signar el contracte no hi havia una clàusula que obligués l'inquilí a pagar la taxa d'escombraries, aquest no l'ha de pagar. Així ho estableix l'anteriorment esmentat Article 20.1 de la LAU, on s'especifica que els pactes perquè els tributs siguin a càrrec de l'arrendatari estan permesos sempre que hi constin “per escrit” en data del contracte.

No s'especifica l'import

"No només ha de sortir al contracte, sinó que ha d'especificar l'import exacte", explica Gutiérrez. Així com ha de constar per escrit que hi ha un pacte entre arrendatari i arrendador, el mateix Article 20.1 esmenta que a la data del contracte també ha de figurar per escrit l'import anual d'aquestes despeses. Per tant, aquells nous impostos que no permetin especificar l'import en el moment de la signatura tampoc no es podran cobrar.

Taxa inexistent en signar el contracte

Pot semblar una inferència lògica, però la veritat és que molts ajuntaments han inclòs aquesta taxa recentment, cosa que implica que molts contractes de lloguer es van signar sense contemplar un tribut d'aquestes característiques. En aquests casos, i seguint novament l'establert dins l'article 20.1, si la taxa no existia quan es va signar aquest acord, tampoc no es podrà cobrar.